VIOLÈNCIA EN L’ESPORT

He llegit amb molta cura l’article publicat a Lliure i millor.cat, EL FUTBOL I LA VIOLÈNCIA, de Mariona Isern que comparteixo per la realitat de la ineficàcia política però penso que les solucions, que calen, ni la política, ni la religió tenen prou autoritat per programar-les. És una vergonya social i històrica la violència en el mon de l’esport i  un tema a aprofundir com s’ha d’actuar i que cal fer amb motiu dels incidents de la Copa d’Europa de Futbol que se celebra a França. La violència és motiu d’expulsió? La Mariona escriu: ”l’única manera d’acabar amb aquests episodis violents i poder-los controlar és l’expulsió immediata de les  dues seleccions”. És una opinió lògica amb la legislació actual però difícil d’implantar amb la política actual dominada pel culte al diner. L’esport del futbol és una de les activitats humanes que mou més diners en l’economia mundial i la base de la incompetència a l’hora d’aplicar la lògica natural, malgrat la ineficàcia de la positiva. Estic d’acord amb la Mariona però penso que a la  vista dels aldarulls entre les aficions russes i angleses, les autoritats polítiques i judicials haurien d’haver-se avançat, tancar les portes de l’estadi, obligar jugar el partit sense públic i als grups en litigi abandonar França o tornar-los als seus països amb càrrecs a les federacions respectives. Opino que els jugadors no tenen la culpa dels aldarulls i no han de ser els sancionats. Qui se sanciona són  els responsables del torneig que han de ser més curosos. En aquestes ocasions és quan cal demostrar la sintonia que existeix entre la política i les esdeveniments nacionals i internacionals. Si la Federació demostrés la seva incapacitat seria lògica l’expulsió de la competició perquè la federació no són només els seus directius, sinó els clubs inscrits i les jugadors federats. I la política té el dret i el deure d’intervenir perquè és la responsable màxima. Però al marge de les expulsions la solució del problema reclama amb urgència una conscienciació dels humans sobre el significat de la cultura de l’esport, essent el primer punt la dignitat de la persona. La pràctica de cap activitat humana, social, política, religiosa, cultural, econòmica, laboral i cívica justifica actituds violentes sigui, qui sigui, la dignitat pública de la persona. La dignitat no la donen els càrrecs i en el futbol el fet de ser un geni o un superclasse quan dissortadament la història en ensenya com de responsables són quan més ben considerats se’ls té. L’ esportivitat no la dóna la classe en el joc, sinó la veritat de la persona en la dignitat. Articles com el de Mariona Isern ajuden a pensar i a considerar la urgència d’una política democràtica justa i verdadera.