L’esport en la vida d’aquest avi és cultura i art amb una filosofía i pedagogía pròpia. I l’estima perquè és configurador social i definidor de paísos. L’esport català ho palesa a bastament. No ha fet esport, aquest avi, però l’ha viscut intensament. Ho explicarà també en aquesta bloc que dedicarà a l’esport català.

divendres, 17 de juliol del 2020

NO SEMPRE ES POT GUANYAR.


..
La lliga espanyola de futbol d’enguany hauria de ser una rentada de cervell per a tots aquells equips que es creuen que són els millors i ho han de demostrar sent campions any rere any. Creure que s’és el millor no és només una demostració d’orgull sinó un greuge  vergonyós envers els altres. Personalment m’agrada guanyar, però cal saber perdre. La lliga de futbol espanyola és la imatge de la humanitat. La minoria són els afavorits per la riquesa i la majoria els esclaus de la pobresa. I aquesta imatge és un clam que demana justícia. En la seva qualitat d’activitat humana el futbol ha de complir el seu deure de factor social. De crear ambients de benestar en els que el guanyador se senti germà del perdedor. Guanyar és un al·licient per millor, però perdre, també. No sempre el guanyador és el millor. L’esport, i per tant el futbol, en la seva condició de joc, és  una activitat en la que es palesa la capacitat creativa de la persona humana. I la capacitat creativa en un esport de conjunt es demostra no només en el domini de la pilota sinó en la col·locació i els moviments. Saber moure’s és un acte intel·ligent, controlar la pilota és una tècnica. De res serveix la tècnica si no hi ha intel·ligència. Els clubs que es creuen els millors van darrere fonamentalment de la tècnica i la intel·ligència que li posi l’entrenador. I aquí rau el problema. La incompatibilitat d’un entrenador amb el saber fer dels jugadors. Amb aquestes paraules no vull dir que els entrenadors no siguin necessaris. I tant que ho són, però amb la condició que siguin pedagogs. I un pedagog ha de ser intel·ligent. La intel·ligència no es demostra cridant, tot el contrari, parlant amistosament. Una bona entesa entrenador jugadors és imprescindible per crear bon joc, guanyant o perdent. Quan es perd, es juga  malament? No sempre. Guanyar, no significa sempre ser millor. En el futbol d’alta competició hi juguen altres factors: les directives, els arbitratges, la premsa i l’afició. Encara que sembli impossible, hi tenen part i molta. Personalment em sembla impossible que en un equip com el Barça les diferències de fitxatges i de sous entre els jugadors no causin problemes. L’amor propi dels jugadors pot solucionar el problema, però també el pot espatllar. Les preferències envers uns jugadors en relació amb els altres, es vulgui o no, fan forat i són perjudicials. Els tractaments dels jugadors com mercaderies per solucionar problemes d’economia forçosament són negatius. I a Can Barça aquest tema sembla norma. Dels arbitratges i de la premsa, millor no “meneallo”. En síntesi, en el fons, el problema principal radica en el fet del respecte a la persona, que se senti respectada. I en el futbol aquesta condició depèn dels gols. Molt trist.

dissabte, 4 de juliol del 2020

CARTA OBERTA A MESSI


Benvolgut: No em coneixes, sóc un avi enamorat de l’esport que en la seva etapa d’educador en feu de l’esport una pedagogia.El futbol em relacionà amb  el FC, Barcelona i fitxà dos jugadors del meu equip infantil. ELS ÀNGELS JUGUEN A FUTBOL és el llibre pensat gràcies a ells. Sempre he defensat la idea que per arribar a ser un bon jugador s’ha de ser intel·ligent. I des d’aquesta filosofia he seguit la teva trajectòria. Els no massa partits que he visionat del Barça m’han fet observar la teva manera de correr. I penso que t’ha arribat el dia de reorientar esportivament i humana la teva vida. He llegit a la premsa la teva  preocupació de futur. Et serè molt sincer. Ho has conseguit tot. No perdis la fama assolida volent anar a més. El teu físic no t’ho permetrà. La teva estrella et marca la continuitat, no en el camp de futbol, sinò en la càtedra de fer jugadors per omplir el terreny de joc.La teva generositat marca aquest camí en benefici de la humanitat.Però el deute que a la teva edat tens amb l’esport i en concret amb el futbol, no és ser jugador, sinò fer jugadors. I no em refereixo a ser entrenador, que pot ser una finalitat, però cura et pot perjudicar, em refereixo a desenvolupar la teva filosofia amb idees continuant la tasca que has fet jugant.Estic convençut que el teu futur ha de continuar treballant en l’esport perqué de veritat sigui un verdader configurador social. I aquesta tasca la pots fer esdevenint un filósof del futbol en la càtedra catalana de Can Barça. Has demostrat, jugant, la teva intel·ligència, estic convençut que la humanitat necessita que la continuis demostrant  en el camp de la cultura. L’esport és paraula, art i poesia. La convivència humana necessita aquesta aportació esportiva. Atentament.