Fa uns quants anys que una foto del ministre Borrell fent de
raier hem va despertar simpatia, simpatia que les seves actuacions com a
polític socialista me les han fet perdre i només faltava el seu darrer
enfrontament amb el Comitè Olímpic Internacional. Ha estat l’evidència de com
es compleix la norma de la política espanyola de que no s’ha de barrejar
política amb esport. El COI no ha demanat a l’estat espanyol el reconeixement
polític de Kosovo, només li ha dit que deixi actuar als kosovars amb la
identitat seva i darrere la seva bandera. Si accedir a aquesta demanda suposa
el reconeixement polític de la independència, per la meva part, benvingut sigui, però no és
aquesta la questió. La coïsor la desvetlla el fet que el comunicat de la
possible sanció el fes un membre català del COI i per altra banda han lligat
aquest reconeixement amb el de la futura independència de Catalunya. Francament
el comportament del ministre Borrell no té altra explicació que l’esport a Espanya
el controla l’estat. I l’enfrontament és
tan evident que ha gosat acusar al COI de mala fe. La força de l’esport a
Catalunya és molta i potent i reconeguda internacionalment. És tan potent que
la catalanitat fou el gran argument del fundador suïs del Barça que salvà el
club de l’amenaça de desaparició quan portava escassament un deceni de la seva
fundació. I la barreja de la política amb l’esport fou el motiu per desterrar
al president fundador del Barça amb motiu de la xiulada del públic quan una
banda de música anglesa per error
interpretà l’himne nacional pensant que
era el de Catalunya. La persecució d’esportistes, clubs i manifestacions
esportives de color català és una constant en l’estat espanyol. I aquesta
postura d’enfrontament amb el COI, el motiu no deixa de ser una manipulació de
l’esport a la vegada que és un atac frontal contra Catalunya. El comentari del
Diario El Mundo ho deixa molt clar:” Aixó suposa un reconeixement de facto de
la independència kosovar i trasllada altres moviments sobiranistes – els
catalans – que la secessió és possible per a qualsevol territori encara que
violi totes les lleis”. L’acusació de violar totes les lleis, afirmo que és una
demostració fenomentalista pròpia d’una dictadura i una flagrant manipulació de
la llei natural del dret a la llibertat i de les lleis europees que l’estat
espanyol està obligat a complir i no compleix, ni està disposat a fer-ho com ho
palesen els incompliments de sentències de tribunals internacionals i els
enfrontaments amb estats d’Europa per disentir en els motius de sentències
condemnatòries. L’esport no pot ser diferent. És la filosofia de l’ Espanya,
una, grande i libre” de les paperetes qie l’aviació de Franco llençava quan la
retirada dels republicans i jo vaig collir dels camps de casa meva i un senyor
gran que vivía a casa refugiat, quan les va llegir, exclamà: “Mare meva, ja ens
podem preparar”. Jo tenia 9 anys. Fa anys que la recordo i quina raó tenia el
bon home. El que no pensava aleshores era en l’esport. Però no se n’escapa
d’aquesta filosofia de la política de l’estat. Sr. Borrell, repasi i reflexioni
sobre els missatges que els independentistes enviem a l’estat i desi en la seva
memòria: Espanya agrairà a Catalunya lo molt que li déu i la voldrà per aliada
en la independència.Sr. Borrell aquest nen ara té 90 anys.
L’esport en la vida d’aquest avi és cultura i art amb una filosofía i pedagogía pròpia. I l’estima perquè és configurador social i definidor de paísos. L’esport català ho palesa a bastament. No ha fet esport, aquest avi, però l’ha viscut intensament. Ho explicarà també en aquesta bloc que dedicarà a l’esport català.
divendres, 16 de novembre del 2018
dimecres, 14 de novembre del 2018
El dret a competir.
La porta d’entrada a les grans competicions internacionals rau
bàsicament en la qualitat de l’esportista. No nego que defensar el teu país és
un dret i un honor i també pot ser un deure, i aquest deure pot gaudir d’excepcions.
Ha estat una alegria per a mi llegir l’avís del COI de tancar les portes a
organitzar competicions internacionals a l’estat espanyol si no es compromet a
reconèixer el dret dels esportistes kosovars a participar en esdeveniments
internacionals amb el nom del seu país. Ja van tenir problemes per participar
en els Jocs mediterranis de Tarragona i darrerament a Madrid en el Campionat
Mundial de Kàrate. L’esport és una manifestació humana de les persones i un
dret d’aquells que assoleixen una qualitat excepcional. Ja era hora que una
organització Mundial li toquès el crostó a l’estat espanyol. No hi ha cap dubte
que el problema és polític perquè suposaria reconèixer la independència de
Catalunya creient que negant la de Kosovo l’evitarà millor. El greuge es fa a
les persones i també a la història. M’han cridat l’atenció les paraules de
Samaranch, membre del COI i fill de qui
fou president, quan afirma:”Espanya ha estat sempre una grandíssima font de
solucions…” per exemple l’actuació del seu pare que gràcies a ell va impedir el
COC, Comitè Olímpic Català. I al respecte dues observacions. La primera
invitació per formar part amb tots els drets del COI es va fer a Catalunya els
anys 20 del segle passat i fou l’Espanya de les grans solucions qui ho va
impedir politicament. Però, Catalunya no va perdre l’esperança de poder participar en els Jocs Olímpics i a
Catalunya es va fundar el primer COE espanyol amb residència a Barcelona. I el
famós equip de futbol de Zamora, Samitier i Alcàntara va poder participar en
els Jopcs Olímpics dels anys 20 del segle passat. Els Jocs Olímpics de
Barcelona eren una oportunitat per organitzar el COC i fou l’estat qui ho va
impedir empressonant també a independentistes catalans a qui la Justícia
Europea va donar la raó i Espanya no en va cas. Les grans ssolucions espanyoles
van tancar la porta a la federació de Patinatge que havent estat admesa fou
expulsada per imposicions del govern espanyol. I malgrat tot l’esport català ha
estat admès per federacions internacionals amb participacions verdaderament de
qualitat mundial. Com exemple la Selecció Catalana de Futbol Sala, actual
campiona europea, disputarà enguany el Mundial sub-20 a Colòmbia i el corredor
de muntanya Pau Capell ha conquerit enguany el títol mundial d’ultra trails. La
UFEC pot facilitar molta informació de la presència esportiva catalana en
competicions internacions amb un nombre important de federacions catalanes
admeses per les internacionals corresponents.I també la Plataforma de
Seleccions Catalanes, de la que sóc soci. I el COI ho sap i coneix molt bé l’esport
català i no està disposat que la política sigui esportivament un impediment per
a molts esportistes amb qualitat excepcional. M’agradarà comprovar la “grandíssima
font de solucions”. Tinc molt clar que el COC es mereix ser acceptat pel COI
per història i qualitat dels seus esportistes. Només la política és l’obstacle
i molta culpa és de Joan Antonio Samaranch.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)