La valoració de les activitats humanes en la globalitat del
seu missatge serà veritat si el barem mesurador és la vida. L’esport, en el
tema que ens ocupa, l’handbol, com activitat humana gaudeix i pateix dels
condicionants físics i psíquics, per què esdevingui una vivència integradora en
el conjunt de moments de l’existènciaa. Les vivències, quan són reals, són
fruit de la voluntat i la intel·ligència amb una base creativa passional. I són
les emocions en el seu grau de passió que aporten aquella sensació de felicitat
que fa sentir l’orgull de viure. I és precisament aquest orgull la base de la
creativitat poètica. I l’ésser humà en la seva essència és fonamentalment
creatiu i la paraula poesia, en la seva etimologia, aporta el sentit d’acció
creativa. No és cap exageració afirmar que el poema més valuós del poeta és la
seva vida que contemplada des de l’angle de la convivència és la imatge que
causa a la mirada de l’altre. I aquesta imatge també la donen les
col·lectivitats com pot ser una entitat esportiva. I des de la meva mirada, el
BM Granollers em regala una imatge esportiva que troba en la poesia la seva
projecció de l’ahir, de l’avui i de l’esperança del demà. Òbviament que
l’esport no té els seus objectius en la literatura, però sí que els té en la
formació de la persona i per aquesta raó camina de la mà amb altres activitats
cresatives de l’ésser humà. I com no pot ser d’altra manera la realitat de la
imatge dependrà de la qualitat de l’esportista com a persona i com a jugador. I
la imatge poètica será fruit de la pràctica de valors del seu esport. Les
pinzellades seran els seus moviments en la pista, la seva qualitat a l’hora
d’exercitar-los, la imatge que dongui amb els resultats que se’n derivin i la
qualitat humana del jugador des de la capacitat de lluita, passant pel
companyerisme i la solidaritat, l’entusiasme en la lluita i la intel·ligència
en el desevolupament del partit.
La valoració dependrà de la capacitat de
despertar l’emotivitat de l’espectador, que es pot comparar amb l’emotivitat
del lector, amant de la poesia, que llegeix un poema que l’entusiasme. La
sensació física i psíquica d’entusiasme que viu l’ésser humà és la mateixa que
pot desvetllar un partit, un poema, una pintura o una encaixada de mans. I enguany
la contemplació de la imjatge del BM Granollers, creada per tots els equips de
l’entitat, pel seu joc i els seus resultats i la seva presència en el món de
l’esport, és un desvetllador d’emocions i de joia al ser esport de la meva
ciutat, comarca i país, Catalunya. El gran trofeu del BM Granollers és la seva
història i la creació d’una imatge esportiva creativa.
L’esport en la vida d’aquest avi és cultura i art amb una filosofía i pedagogía pròpia. I l’estima perquè és configurador social i definidor de paísos. L’esport català ho palesa a bastament. No ha fet esport, aquest avi, però l’ha viscut intensament. Ho explicarà també en aquesta bloc que dedicarà a l’esport català.
diumenge, 21 de maig del 2017
dilluns, 8 de maig del 2017
El PP contra el F.C.Barcelona
No sóc soci del Barça, ni de l’Espanyol però en els dos clubs
catalans s’hi llegeix, encara que amb diferents llenguatges, un missatge de
país. Trobo decepcionant que un partit polític no sigui capaç de llegir, ni
d’entendre el curs de la història. El futbol, gràcies a les diferències, també
és un configurador històric. I malgrat m’és difícil, encara, entendre la
orientació globalitzada d’aquest esport, intueixo en ell que la globalització
és el procès de futur. Referent al FC Barcelona, com en altres equips, m’és
difícil acceptar la possibilitat de jugar una competició estatal pràcticament
sense jugadors de l’estat. És un procès llarg, no fàcil, però és orientatiu de
com una societat, respectant les diferències, obre els braços a tothom sense
limitacions d’orígen, raça i tendències ideològiques. La globalització que en
l’actualitat practica el futbol equival al procès històric de progrès? El
missatge de tots som germans en l’espai on vivim i treballem independentment
del propi orígen és la traducció evangélica que tots som fills de Déu. En
aquesta tendéncia, política, religió i cultura es donen la mà. I és curiós que
un dels màxims factors sigui un esport, en aquest cas el futbol, encara que
d’altres com el bàsquet, l’handbol, l’hoquei, el waterpolo, per exemple,
segueixen a una distància raonable la mateixa tendència. Però en l’exercici de
la globalització cada club de l’esport en questió no renuncia a la seva
identitat. Una aportació més de la importància de les diferències per valorar
la qualitat de la globalització. I al PP no li agrada la defensa de la
diferència al proptestar contra el FC Barcelona perquè dóna suport al procès de
Catalunya cap a la independència. Un veritable incomprensió de la filosofia de
la globalització i, a la vegada, una incapacitat d’entendre la història i el
seu curs. El FC Barcdelona, independentment de l’us de la seva força econòmica
que es fonamenta en la credibilitat que desperta, des de els principis de la
seva història l’ADN sempre ha estat cent per cent català. I el seu primer
president i fundador fou processat i desterrat per aquesta defensa. La trajectòria
del Barça, en aquest sentit, és una demostració que, malgrat les manipulacions
patides i que pateix, és una icona mundial de la identitat del poble català. I
és vergonyós i antidemocràtic que un partit polític espanyol, en el que hi
militen catalans, siguin precisament els catalans els que s’avergonyeixen de la
identitat catalana independentista de més de dos milions de catalans. Una
aberració democràtica que la història borrarà del mapa. El CF Barcelona amb un
president víctima de l’odi contra
Catalunya, amb situacions difícils de subsistència desprès de la guerra, amb
presidents que han mirat més el futbol que el país, no ha deixat mai de ser un
club esportiu d’esperit català. Quan les circumstàncies han estat adverses la
natura i la història han tingut cura de la seva conttinuitat i supervivència. I
el poble ha estat la salvaguarda de la seva identitat. La seva imatge mundial,
malgrat taques que no ens agradin, és un missatge que cal tenir en compte
perquè és un exemple de globalització. I la globalització sense diferències és
impossible.
I és precisament aquesta filosofia la que porta a criticar la
signatura del FC Barcelona del dret a un referéndum del poble català per
decidir el seu futur. Amb el FC Barcelona, el futur de la convivència universal
és la globalitat creada per estats independents i lliures, i Catalunya ha de
ser un estat exemplar en el procès de la història. Catalunya té en l’esport un
defensor capdal dels seus drets. No debades més del vuitanta per cent dels seus
habitans actuals practiquen algun esport. La cultura i el treball són els esports que armen la voluntat dels catalans.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)