La importància de l'esport en la
convivència humana palesa un progrès significatiu en la història
de la humanitat. Però tot progrès està controlat per l'economia i
la política. I en el gran marc de les manifestacions esportives,
algunes modalitats tenen més presència, ja sigui per la seva
espectacularitat, ja sigui per la seva incidència en la configuració
de la imatge humana, ja sigui per la seva força en el moviment dels
aficionats i sobre tot per la seva capacitat de moure diners com es
palesa en la professionalitat del futbol, que essent un avenç, no
deixa de crear problemes. La gran professionalitat ha convertit el
futbol en un manipulador de les persones. I el boom professional
desperta passions. Però volent remarcar el valor futbolístic,
converteix l'esportista en moneda de canvi. Un greuge inacceptable de
la dignitat humana. S'ha transformat en un fenònem mercantil de
convertir esclaus en multimilionaris. El mercadeix, que s'està
vivint en l'espai hàbil de contractar futbolistes, posa en evidència
que les campanyes de l'esport promotor de valors, són un embolcall
per tenir pas lliure a un real, encara que camuflat, canvi d'esclaus.
I el greuge és més indignant quan
el pagament de contracte de X millions,
una part es fa amb diners i l'altra amb jugadors d'acord amb el preu
que tenen en el mercat. I no em digueu que aixó no és un tracte
d'esclaus. No sóc contrari a que el futbolistes professionals siguin
remunerats d'acord amb les seves qualitats personals, que creen
diferències, però sempre dintre del barem de la dignitat. Les
clàusules de rescissió de contracte de 200, 500 o 800 milions
d'euros son un insult davant la professionalitat de moltíssims
jugadors mileuristes amb problemes de cobrament. On està la defena
dels valors de l'esport en aquesta filosofia que avui dia talla el
bacallà? Tothom té dret a guanyar-se la vida, però les formes són
ls formes i en els traspassos de jugadors hi ha molt a dir. Els
representants de jugadors que s'hi guanyen la vida poden explicar
moltes anècdotes. El boom de la premsa al voltant d'un jugador
multimilionari per tornar al seu ex-club és molt significatiu i per
a mi amb l'ètica esportiva dels valors que ens volen fer creure
encara més. I el que més em decepciona és la tranquil·litat de
fet normal amb que es gestiona. A l'analitzar els resultats negatius
d'algun partit dels intocables, em pregunto quina incidència té en
els companys d'equip quan escolten les gestions multimilionàries per
recuperar el jugador, incloint en el pagament els traspàs de
jugadors que hauran de marxar a un altre club
. Amb tota franquesa en
aquest mercadeix es juga amb la dignitat de les persones lliures que
se senten tractades com esclaus. Aquest mercadeix és possible en un
país, encara que sigui demòcrata, quan per guanyuar diners tot si
val. En el cas que commento, el guanyar diners , digui el que es
digui, és la raó més important, malgrat l'argument dels valors que
massa vegades és una tapadora. La dignitat d'una persona no té
preu, no hi ha prous diners al món. Senzillament, agradant-me com
m'agrada l'esport, m'esgarrifo davant d'actituds esclavitzadores. I
m'esgarrifo per que a nivell d'infantils ho he viscut en el tracte
d'exalumnes, verdaderes promeses del futbol i alguns d'ells fitxats
per clubs de divisió d'honor. No ho accepto, lluito en contra, però
mentre el món no gaudeixi d'una classe política digna que compleixi
els seus deures de defensora de la llibertat i dignitat de les
persones i dels pobles, el futbol professional farà els honors a
aquesta política. És molt trist que l'esport esdevingui un factor
negatiu en la convivència en pau de la humanitat. Però l'esperança
no es pot perdre perquè hi ha exemples d'esportistes de tots
nivells, encara que pocs els dels nivells superioros,, defensors dels
drets naturals de les persones.