L’esport en la vida d’aquest avi és cultura i art amb una filosofía i pedagogía pròpia. I l’estima perquè és configurador social i definidor de paísos. L’esport català ho palesa a bastament. No ha fet esport, aquest avi, però l’ha viscut intensament. Ho explicarà també en aquesta bloc que dedicarà a l’esport català.

dimecres, 27 d’agost del 2014

XXIX SUPERCOPA ASOBAL

La supercopa d’Espanya, millor dit, de l’ASOBAL, la juguen el proper diumenge dos equips catalans. Directament i indirecta símbol de la realitat social dels pobles d’Espanya, que de la diferència en fan un vincle de convivència. Avui, jo, demà, tu, i junts caminem amics per la història. És la gran lliçó que he après de l’esport. Un argument més a favor de l’esport en qualitat de configurador social, basat en la veritat i justícia, primer de les persones jugadores i segon dels fets. Tarragona, seu dels Jocs del Mediterrani del 2017 acull aquesta final espanyola, de signe català, com un sortós preàmbul d’alló que han de ser els Jocs.
Barcelona i Granollers van jugar també la supercopa catalana. La rivalitat històrica entre els dos clubs li dóna al partit un valor afegit en el missatge de la filosofía global de l’esport. Dos clubs amb filsofies de principis diferenciats competeixen amb dos objectius: a) ser el millor, b) fer palès que el signe esportiu de la globalitat amb dues organitzacions diferents és bo.
L’handbol esportivament pot aportar-hi molt i el pròxim a jugar a Tarragona en pot ser un exemple. Guanyar pot ser resultat d’una superioritat tècnica i tàctica i també de la sort. Però és més important ser-hi i demostrar noves idees i nous plantejaments. Penso que el dos equips n’hi aporten i que de la competència mútua en poden sortir beneficiats tots dos i en general l’esport. Un dels dos basa la seva força en el fitxatge dels millors d’arreu del món, l’altre en la formació i recerca de talents de casa. De la intel·ligència dialogant  se’n pot extreure conclusions esportivament i social molt vàlides. El BM Granollers des dels seus inicis va confiar en la formació dels seus propis jugadors. La professionalizació va marcar una nova direcció i en l’actualitat el progrès demana noves investigacions esportives per no perdre qualitat, mantener categoria i està en la línea capdavantera del progrès.
Què hi aportarà el partit, siguin quin sigui, el campió. Tal com vaig veure en el partit de la supercopa catalana penso que la conclusió més important será trobar la fórmula d’equilibri entre la filosofia de fitxar els  millors i la filosofia de formar jugadors d’elit. A l’avi que estima l’esport li agradaria que el campió fos el BM Granollers.

dilluns, 25 d’agost del 2014

ENTRENADOR DE WATERPOLO

Nani Niu, és l’entrenador de l’equip femení del Waterpolo del C.N.Saabadell, campiones d’Europa per equips i base de la Selecció Nacional Espanyola. Referent a la independència de Catalunya votarà SI_SI i opina que “una Catalunya independent demostraria al món que tenim esportistes espectaculars”. No dubta que C atalunya en uns Jocs Olímpics faria molt bon paper en esports com el futbol, bàsquet,  habdbol, atletisme i natació entre altres.

diumenge, 24 d’agost del 2014

PREMI DE PINTURA NIT DE L’ESPORT MANRESÀ

A Ernest Descals, guardonat en diferens Nits del’Esport, li fou guardonada l’any 2003 una pintura inspirada en el Futbol Sala. La imaginació de l’artista, amb un estil molt personal, recrea imaginàriament i estàtica un moment del partit, independement de la posició reglamentària, perquè artísticament alló que interessa és la imatge. La doble possibilitat, estàtica i en moviment, defineix des de la indefinició dels jugadors o jugadores el protagonisme de la pilota, que il·luminada lateralment, assenyala l’orientació que li dóna l’esportista. Amb un terra d’intensitats diferents i absorvents d’un joc de grisos, vol donar la impressió de l’interès dels esportistes i de la seva implicació en el joc. Una pintura plena d’intencionalitats en la que l’espai guanya el protagonisme dels esportistes i dóna qualitat a l’espectacle esportiu.

dissabte, 23 d’agost del 2014

KH7 BM GRANOLLERS – TIBU-RON CASTELLDEFELS 30-20

L’equip femení del BM Granollers de Divisió d’Honor, Campió de la Super Copa de Catalunya. L’avi que estima l’esport ha seguit la segona part del partit per internet, quan les noies del Granollers dominaven per 4 gols d’avantatge. L’avi s’ha marevellat amb el joc de conjunt, encara que algunes poques descoordinacions han permès que la diferència no fos més abultada. S’ho ha passat bé amb jugades de conjunt, en particular les acabades per la banda esquerra, demostrant la jugadora extrem una bona qualitat tècnica. És natural que la il·lusió del gol, sobre tot quan es veu clar, entorpeixi alguna jugada per pèrdua de pilota, com també algunes aglomeracions en l’atac, que dificultaven el tret a porta o facilitaven la recuperació de la pilota a l’equip contrari. L’avi s’ho ha passat molt bé amb els contratacs i amb una defensa força ben tancada, que demosteraven entusiasme, domini de la tàctica, control de la situació que amb un joc de conjunt i tècnicament molt qualificat donaven seguretat. Llençaments a porta molt ben col·locats, aturades de la portera que doneven confiança a l’equip, i una bona col·locació en defensa i un estudiat atac feien que la victòria no nomès no perillès sinò que augmentès la diferència. L’avi pensa que el resultat és just i si algun retret cal fer és que la diferència podría haver estat més àmplia. Bon començament de temporada i l’avi somia aplaudir les campiones de la temporada 2014.2015.

BM GRANOLLERS MÉS ELITE QUE MAI

No em canso mai d’afirmar que la Copa més important guanyada pel BM Granollers és la seva continuitat en l’elit de la seva modalitat esportiva. La Super-Copa Catalana 2014 ho proclama amb prou força i claretat. L’equip de la Capital del Vallès Oriental juga les dues finals de Divisió d’Honor, la masculina i la femenina. Com a club capdavanter que és, un altre exemple entre els molts, el primer club de Catalunya i d’Espanya que té els dos equips, masculí i femení en la máxima categoría. Al marge dels títols ningú pot negar que aquest, al costat de la continuitat, és un trofeu extraordinari. I és precisament aquest el guardó més valuós independenment d’assolir el títol o el subtítol. Posaria la mà al foc per apostar a favor de l’equip femení que amb aquest nou triomf merexeria una matrícula d’honor i una nota de summa cum laude en la seva tesi doctoral de l’handbol. En relació a l’equip masculí el subcampionat seria molt meritori però no es pot descartar la qualitat dels jugadors granollers i el recolzament de la sort per conquerir el títol. L’aposta en aquest partit és difícil, però somiar ajuda sovint a vèncer. Seria extraordinari començar la temporada 2014-2015 amb dos títols. De totes maneres ho és. Els somnis, a vegades, es fan realitat. Independentment dels resultats el BM Granollers un any més, amb mèrits propis, a l’elit i desitjo que aquesta temporada la  de la celebració del 70 aniversari de la fundació de l’entitat, la ciutat visqui joiosa amb el seu club i li fassi costat com es mereix i la ciutat sap. Endavant BM Granollers.

divendres, 22 d’agost del 2014

DISCÒBOL, de MIRÓ (segle V abans de Crist)

L’avi amics del esports ha trobat en l’escultura de Miró l’expressió artística de l’esport que més l’entusiasme. L’avi, enamorat de l’esport i de l’art, estudia en els moviments esportius aquelles sensacions humanes que ajuden a entendre millor la vida. Miró, escultor grec del s.V a.C. va excel·lir en l’art escultòric amb motiu de l’Olimpíada 87, l’any 431 a.C. Les obres les treballava en bronze i la més famosa el DISCÓBOL, podria molt ben ser homenatge a un campió olímpic. En la figura del llençador de disc, amb una posició correcta de preparació, ens descobreix la tensió nerviosa del llençador  d’un cos harmónicament creat en contrast amb l’expressió del rostre un xic concentrat. És una llàstima que s’hagi perdut l’escultura original  de la que se’n van fer força còpies em marbre, sent la més important la que es conserva al  Museu Termas de Roma amb el nom de Lancelotti. És curiós, pensa l’avi, comprovar l’estreta relació existent ja en aquells temps entre l’art i l’esport. I la idea que n’ha tret és que aleshores la globalitat en la persona humana era un fet, no una filosofia. Vivien més aquest agermanament perqué l’esport i l’art són dues expressions de l’humanisme.

dimecres, 20 d’agost del 2014

ESPORT PER LA INDEPENDÈNCIA


CRONO, PRIMER PREMI D’ESCULTURA DE LA III BIENAL DE DEPORTE Y ARTE DE NAVARRA.

Una de les característiques de l’avi que estima l’esport és la seva estima de l’art. Tafanejant per internet ha trobat l’escultura que es presenta, obra de Txus Larumbe, esportista triatleta que, a la vegada, és artista. La relació esport-art no és nova, tan o més antiga que els Jocs Olímpics Grecs. Recorda per exemple l’escultura de Miron, el DISCOBOL. L’escultura que presenta l’avi defineix perfectament l’esperit esportiu de l’atleta amb una plena confiança en la bicicleta amb una postura d’integració. Sentit esportiu amb un simbolisme sobre el valor de la competició i la importància que hi juga l’estètica. La màquina i el cos, formant un tot, explica l’estreta unió necessària per assolir els objectius, l’esportiu per esdevenir campió i l’artístic per gaudir de la qualitat de l’expressió. El binomi art i esport gaudeix de bona salut a casa nostra. Segur que l’avi en descobrirà més.

diumenge, 17 d’agost del 2014

AMB DEU ANYS CAMPIÓ DEL MÓN

Les bones notícies viscudes per nens són sempre un motiu de joia per l’Avi que estima l’esport. Gràcies a les xarxes s’ha assebentat que MARTI YÉLAMOS, de Sant Antoni de Vilamajor s’ha proclamat CAMPIÓ DEL MÓN de Trial Poussin, que em sembla és una modalitat del Trialsin. Des del punt de mira pedagògic, tal vegada, algú hi vegi en aquesta notícia un gra massa de popularitat perquè els nens d’aquesta edat poden deixar-se dominar per l’orgull i a la curta o a la llarga perdre bous i esquelles. Però en la pedagogía der Sant Josep de Calasanç, fundador de les Escoles Pies, hi ha una advertència del beneficis d’educar i ensenyar des de la més tendrá infantesa. En aquesta edat tenir uns pares que entenen els seus fills, els comprenen i els orienten en alló que els agrada és una avantatge i una premonició d’èxits futurs i de trobar el treball de la seva vida. Felicitats al Campió, felicitats als seus entrenadors però per damunt de tot felicitats als pares. Un punt de tristor sent l’avi: ha buscat informació en blogs importants de l’esport català i en premsa catalana i no ha trobat cap altra informació. L’Avi pensa que la premsa audiovisual i escrita han de donar més importància a l’esport de base perquè no és el futur esportiu del país, sinó perquè és l’esport més genuí. Amb una bona pedagogia i psicologia els bons esportistes de base no defraudaran mai i seran l’elit i els líders que la societat necessita. 

SUBCAMPIÓ D’EUROPA DE RAQUETES DE NEU

Rafael Parès Teixidor, nascut a Berga l’any 1983 forma part de la Selecció Catalana de Raquetes de Neu, que enguany s’ha classificat subcampió mundial. També ha estat Campió de Catalunya i practicant dels esports de muntanya. La Selecció Catalana de Raquetes de Neu està englobada en la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya. Reconeguda per la Federació Internacional que li permet competir internacionalment i tant la Selecció Masculina com la Femenina han assolits el Campionat Europeu. En una entrevista, Rafael Parès ha afirmat taxativament que “allà on anem tothom ens reconeix com esportistes de Catalunya, no d’Espanya”. Una demostració més de l’arrelemanet internacional de l’esport català. Curiosament l’esport RAQUETES DE NEU és una pràctica de desplaçament de més de 3000 anys d’antiguetat. D’una necessitat de supervivència, com altres esports, ha esdevingut una activitat lúdica amb els avenços corresponents en relació al material esportiu d’avui amb els dels temps prehistòrics. On es va implantar més en el doble concepte fou a Amèrica del Nord. Catalunya té una geografía propícia i a la Vall de Núria s’hi celebren activitats i competicions d’aquesta modelitat.

diumenge, 10 d’agost del 2014

BIKE TRIAL

Aquest mes d’agost se celebra el Campionat del Món a Galícia i els diumenges 17 i 24 es disputaran dues proves més, una a Òdena (Catalunya) i l’altra a Tanvald (República Txeca). Catalunya és capdavantera en aquesta modalidat esportiva havent assolit títols per nacions i també individuals en els campionats del món, com els anys 2010 i 2012, campiona per paísos.
Aquesta modalitat que és la germana del Trial de motos en bicleta va néixer els anys 70 del segle passat entre Sabadell i Sant Feliu de Codines. El primer nom fou el del TRIALSIN. L’any 1986 se celebrà el I Campionat Mundial i el 1992 neix el BIKE TRIAL i es funda la BIKE TRIAL INTERNATIONAL UNION, de la que Catalunya n’és membre amb l’entitat ASSOCIACIO CATALANA DE TRIAL i Espanya també hi pertany. Els millors pilots mundials han sorgit a Catalunya.

divendres, 8 d’agost del 2014

SUPORT A L’ ASSOCIACIO CATALANA DE TOUCHE

Avui, 8 d’agost de 2014 s’està jugant a Gal·les el Campionat Europeu de Rugby Touch amb la participació de Catalunya, membre de la Federació Internacional d’aquest esport, amb una selecció mixta. La Federació Espanyola n’és també membre i ha mogut els fils per fer-ne fora la catalana amb una raó tan convincent com és el nombre reduit de practicants insuficient per a dues nacions. Només una falsa esportivitat i una raó política antidemocràtica pot actuar d’aquesta manera. Catalunya està avisada, que una vegada jugar els campiuonats europeus, será acomiadada de la Internacional amb la incoherència que que no tots esl membres són federacions estatals, sinò algunes de nacions sense estat, com Escòcia, Gal·les i Anglaterra i les Illes Cook. Òbviament l’ACT amb el recolzament de la Plataforma proseleccions esportives catalanes mouen fitxa per demostrar la seva licitud i legalitat i com ha estat des de la seva acceptació l’any 2009 una enitat complidora dels seus deures amb la Internacional. Una oportunitat més per fer pinya tots els amants de Catalunya i el seu esport per recolzar la continuitat de l’ACT. Seria bo que  inundèssim de cartes la Plataforma perquè les fes arribar a la internacional. Penso i n’estic segur que aquesta acció és important no nomès per defensar la continuitat internacional del Touch Català sinò també com un argument més en favor de la indepenència de Catalunya. El treball, l’esport i el servei que ha fet l’ACT s’ho mereixen. Estic preparant la carta que dirigirè a la internacional, fent-ne a m’a una còpia a la Plataforma. La publicarè en aquest bloc i en el meu facebook.

dimarts, 5 d’agost del 2014

ATAC ESPORTIU CONTRA CATALUNYA

L’Associació Catalana de Touch, una modalitat del Rugby, participa del 7 al 10 d’agost a Gal·les, en el Campionat Europeu, per la seva condició de Federació acceptada per la Internacional amb dret a participar en totes les competicions internacionals. Enguany també hi participa la Federació Espanyola. La catalana s’hi va inscriure amb un equip mixte, tres nois i tres noies i l’espanyola, evitant l’enfrontament amb Catalunya amb  un  equip masculí i un de femení. Però amb la seva deportivitat ha aconseguit que la  Internacional expulsès Catalunya, una vegada, celebrat l’Europeu. Argument: “Catalunya és una regió d’Espanya i que el nombre d’equips i jugadors de Touch és petit en dues nacions”. Una raó que honora a la qualitat democràtica de la Internacional baixant-se els pantalons davant un argument feble i contradictori. D’entrada presenta Catalunya com una regió i acaba afirmant el nombre escás d’esportistes en les dues nacions. Bravo, per la Internacional i per l’Espanyola. Per més inri l’espanyola encara no hi pertanyia de ple dret, diem que estava en situació de proba. On rau la irregularitat? Si Catalunya no hi té dret, perquè no se l’espulsa abans? Per por a l’enrenou internacional que certament hi haurà. L’ACT portarà a terme una   campanya entre les nacions participants amb el lema CATALUNYA WANTS TO PLAY en la que explicarà els motius de la seva expulsió, motius antidemocràtics d’una política que margina les persones. L’ACT era membre de ple dret de la Internacional desde l’any 2009, abans que Espanya. Desitjo que la internacional recapaciti davant una acció política antideportiva i antidemocràtica. Un argument més del moviment anticalà. L’esport amb Catalunya, camí de la independència i aconseguí que per l’esport espanyol sigui un honor competir amb Catalunya. We can.

dilluns, 4 d’agost del 2014

LA INTERNACIONALITAT DE L’ESPORT CATALÀ

El títol no es refereix al coneixement de l’esport català dels grans esdeveniments, com Jocs Olímpics i Campionats Mundials de Futbol. El títol aquest és molt més important. Existeixen vint-i-una modelitats esportives que poden participar en totes les competicions corresponents, internacionals i mundials perquè tenen el reconeixement de les respectives federacions internacionals. I la relació continuarà perquè LA PLATAFORMA PRO SELECCIONS CATALANES  i la UFEC hi treballen amb intel·ligència i constància. Les federacions internacionals catalanes corresponen als següents esports: Raquetes de neu, Beach tennis, Dards, Futvòlei, Tamborí, Bike Trial, Touch, Futtennis, Curses de muntanya, Futbol Sala, Patinatge, Pitch and Putt, Worfbal, Raquetbol, Fisic-culturisme, Twirling, Bowling, Futbol Australià, Fistball, Rugby lliga i Ball esportiu. La meva intenció és presentar-les totes, com també els seus èxits i com treballen. La informació me la faciliten les wbs de Plataforma pro seleccions esportives catalanes, l’UFEC i a mesura que les conec, les pàgines dels respectius esports. Aquestes federacions, que no ho tenen fàcil en el camp internacional si es troben amb la corresponent federació espanyola, són una base sòlida i ferma del camí que fa Catalunya cap a la inedpendència. L’ UFEC será present, com la Plata forma pro seleccions catalanes, en un  espai visible en la formació de la V en proper 11 de setembre. L’esport català se sent independent.

SEGUIMENT DEL NIÇA-BARÇA PER L’AVI QUE ESTIMA L’ESPORT

La idea, que té l’avi dels partits de pretemporada, no li dóna massa importància al resultat. Diuen que són partits per conjuntar i ell no hi  creu perquè quan un jugador arriba al nivell més alt del futbol, la possibilitat d’entendre’s amb tots els jugadors ha de ser un dels valors que l’acompanyen. El compaginar amb el joc de l’equip depen del nivell d’intel·ligència de cada jugador i aquest nivell en els jugadors de primera línea s’ha de donar per fet. A l’avi els partits de pretemporada li serveixen per estudiar la capacitat intel·lectual,  passional i l’equilibri existent entre aquestes dues vessants. El partit del Niça-Barça el va trobar d’un nivell baig per equips d’elit. Per part dels jugadors del Barça no li va agradar l’excès innecessari de control de la pilota, acabant perdent-la, malgrat la capacitat  de regateig. Alguns jugadors, independent de la fama que els acompanya, n’abussaven. Les revistes esportives, algunes franceses i els llibres, m’ensenyaren que un bon jugador ha de saber estar en el terreny de joc, i es demostra amb  el domin  que té cada instant de qui controla la pilota i de la col·locació dels jugadors del seu equip. Em va fer la impressió que poc els importava aquesta condició sobre tot a l’hora del passi que generalment mai anava dirigit al més desmarcat i causava moltes pèrdues de pilota. Aquesta circumstància em va demostrar que no hi ha prou confiança perquè a l’hora del passi es buscava la figura reconneguda, no el jugador millor situat. I aquest fet es va produir força vegades. Li direu que és molt negatiu i que no para esment en les bones. Res més lluny, però el que ssucceía era que les bones es perdien per mal acabades i sobre tot els xuts, a porta, massa mal dirigits i descontrolats. Enten que en l’evolució del partit hi juga molt l’estat psicològic del jugador. Precisament estudiar aquesta condició de cada jugador ha de ser obligadat en els entrenaments i col·loquis abans i post partits. Malgrat tot, el Barça li va agradar i no creo que els crakcs encara de vacances ho fessin millor. Dintre dels temes no li agraden, un, responsabilitat de la premsa televisada. Excès de paraules alienes al que s’està fent, anant-se’n com diuen els castellans “por los cerros de Úbeda”. Per exemple, els locutors van ser molt poc  respectusos amb l’himne cantat del Niça que fou impossible escoltar malgrat l’nterès que hi va posar l’avi. Una falta de respecte als oients i una falta de respecte al Niça. Perquè no actuaven igual quan una veu femenina va cantar l’himne del Barça? També critica la conducta dels tècnics que van moure els equips abans de finalitzar el cant de l’himne del Barça. En les transmissions esportives l’avi hi trova un excès de paraules alienes al partit i una conducció expressiva massa deficitària. L’avi, sovint, treu la veu i gaudeix només seguint el moviment dels jugadors que és alló veritablement important d’un equip.

divendres, 1 d’agost del 2014

L’AVI QUE ESTIMA L’ESPORT VOL UN BARÇA MÉS CATALÀ

Les competicions que són ja a la vista desperten l’interès de l’avi per dues raons: a) la seva catalanitat i b) la seva deportivitat. Però concretament  el club més representatiu,  ho és més pel nom de Barcelona, que no pas pel de Catalunya. Aquesta vessant catalana em faria més feliç si es traduís en la parla de jugadors i tècnics. Hi ha jugadors que han donat exemple, com Beriguistain i Bakero. No dubto de la qualitat tècnica del nou entrenador, Luis Enrique, i del director esportiu, Andoni Zubizarreta, però si com diu l’adagi castellà que hom “no és de donde nace sino de donde pace” seria bo que ho demostrèssin. És incomprensible, que un jugador, que porta anys en el club, com Messi, no hagi après el català.  Va arribar quan encara era un nen. Per aixó s’enten menys. Comprenc que pel fitxatge no ha de ser una condició sine qua non, però sí que el club hauria de treballar millor aquesta vessant. I enguany el català sembla ser que no hi tindrà gaire presència en els partits. Referent a la deportivitat hi ha dues notes que no m’agraden, 1.- que es fitchen bàsicament estrangers i 2.- que la pedrera tindrà una representació  minsa, no conforme al que se’n diu filosofía de la Masia. Però n’hi ha una tercera que encara em plau menys i té relació amb la premsa. Es diu que l’entrenador vol un Barça difícil de controlar i no em canso d’escoltar els mètodes que assaja l’entrenador per assolir-ho. Si es donen a conèixer, abans de començar, les tècniques trencadores, quin problema tindran els contraris per assajar el seu contracop. La millora i el progrès tècnic i tàctic, ben vinguts sien, però l’espectador no té perquè conèixer-ho abans dels partits, perquè a leshores, quina sorpresa descobrirà? M’agrada, però, aquest esperit de l’entrenador d’investigar i inventar esperant poder felicitar-lo cordialment al final de temporada pel joc desenvolupat i pels èxits, encara que no tan necessaris, assolits. Desitjo un Barça campió però amb un joc i esportivitat renovadors, intel·ligents i ben execcutats.