La idea, que té l’avi dels partits de pretemporada, no li
dóna massa importància al resultat. Diuen que són partits per conjuntar i ell
no hi creu perquè quan un jugador arriba
al nivell més alt del futbol, la possibilitat d’entendre’s amb tots els
jugadors ha de ser un dels valors que l’acompanyen. El compaginar amb el joc de
l’equip depen del nivell d’intel·ligència de cada jugador i aquest nivell en
els jugadors de primera línea s’ha de donar per fet. A l’avi els partits de
pretemporada li serveixen per estudiar la capacitat intel·lectual, passional i l’equilibri existent entre
aquestes dues vessants. El partit del Niça-Barça el va trobar d’un nivell baig
per equips d’elit. Per part dels jugadors del Barça no li va agradar l’excès
innecessari de control de la pilota, acabant perdent-la, malgrat la
capacitat de regateig. Alguns jugadors,
independent de la fama que els acompanya, n’abussaven. Les revistes esportives,
algunes franceses i els llibres, m’ensenyaren que un bon jugador ha de saber
estar en el terreny de joc, i es demostra amb
el domin que té cada instant de
qui controla la pilota i de la col·locació dels jugadors del seu equip. Em va
fer la impressió que poc els importava aquesta condició sobre tot a l’hora del
passi que generalment mai anava dirigit al més desmarcat i causava moltes
pèrdues de pilota. Aquesta circumstància em va demostrar que no hi ha prou
confiança perquè a l’hora del passi es buscava la figura reconneguda, no el jugador
millor situat. I aquest fet es va produir força vegades. Li direu que és molt
negatiu i que no para esment en les bones. Res més lluny, però el que ssucceía
era que les bones es perdien per mal acabades i sobre tot els xuts, a porta,
massa mal dirigits i descontrolats. Enten que en l’evolució del partit hi juga
molt l’estat psicològic del jugador. Precisament estudiar aquesta condició de
cada jugador ha de ser obligadat en els entrenaments i col·loquis abans i post
partits. Malgrat tot, el Barça li va agradar i no creo que els crakcs encara de
vacances ho fessin millor. Dintre dels temes no li agraden, un, responsabilitat
de la premsa televisada. Excès de paraules alienes al que s’està fent,
anant-se’n com diuen els castellans “por los cerros de Úbeda”. Per exemple, els
locutors van ser molt poc respectusos
amb l’himne cantat del Niça que fou impossible escoltar malgrat l’nterès que hi
va posar l’avi. Una falta de respecte als oients i una falta de respecte al
Niça. Perquè no actuaven igual quan una veu femenina va cantar l’himne del Barça?
També critica la conducta dels tècnics que van moure els equips abans de
finalitzar el cant de l’himne del Barça. En les transmissions esportives l’avi
hi trova un excès de paraules alienes al partit i una conducció expressiva
massa deficitària. L’avi, sovint, treu la veu i gaudeix només seguint el
moviment dels jugadors que és alló veritablement important d’un equip.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada