L’esport en la vida d’aquest avi és cultura i art amb una filosofía i pedagogía pròpia. I l’estima perquè és configurador social i definidor de paísos. L’esport català ho palesa a bastament. No ha fet esport, aquest avi, però l’ha viscut intensament. Ho explicarà també en aquesta bloc que dedicarà a l’esport català.

dijous, 8 de setembre del 2022

EL FUTBOL IMATGE D’UNA HUMANITAT MANIPULADA

El futbol és un esport i per definició un factor de convivència. La bondat o no d’una convivència la donen les relacions humanes i el perquè de les relacions. La convivència és relació amb un programa responsable amb la garantia d’una llei. Quin paper hi juga el futbol en aquest programa? Primerament curador de la salut i tot seguit harmonitzador de convivència. Darrerament ha esdevingut un treball. El futbol per tant és un joc d’entreteniment personal i col·lectiu i un treball garant d’una vida digna. Els objectius en ells mateixos són consolidadors d’una vida digna. Però l’egoisme humà ha descontrolat el programa convertint-lo en un altre programa manipulador dels bens naturals i socials. I dissortadament el futbol en el segle XXI és un col·laborador de la gran economia mundial en la que per fer-se ric tot si val. I la imatge del futbol és la mateixa de l’economia controladora, una minoria extremadament rica que allunya de la convivència una minoria extremadament pobre. La classificació dels jugadors de futbol dona una imatge de futbolistes multimilionaris al costat de futbolistes amb dificultats de subsistència. I aquesta imatge és injusta per què nega drets naturals al futbolista per la seva qualitat de persona. El gran capital ha esdevingut amo i senyor de l’esport del futbol. I està en camí real d’actuar de la mateixa manera en altres esports. Dissortadament el futbolista s’ha convertit en mercaderia en mans del poder econòmic. El gran capital ha comprat clubs de futbol imposant la seva llei i els grans clubs que encara no han pogut comprar els controlen amb subvencions que a primera vista donen la impressió són una ajuda quan en veritat són una imposició de compra semblant una ajuda. No entenc camps de futbol plens  arrebossar sobre tot quan els dos contrincants són exponents del gran capital i del seu comerç. No cal citar noms, son prou coneguts. En tenen prou venent la seva imatge encara que sigui una renúncia a la seva identitat social. El futbol, com la política, necessita un canvi radical si vol ser part de la imatge humana digna.