L’esport en la vida d’aquest avi és cultura i art amb una filosofía i pedagogía pròpia. I l’estima perquè és configurador social i definidor de paísos. L’esport català ho palesa a bastament. No ha fet esport, aquest avi, però l’ha viscut intensament. Ho explicarà també en aquesta bloc que dedicarà a l’esport català.
dijous, 8 de setembre del 2022
EL FUTBOL IMATGE D’UNA HUMANITAT MANIPULADA
El futbol és un esport i per definició un
factor de convivència. La bondat o no d’una convivència la donen les relacions
humanes i el perquè de les relacions. La convivència és relació amb un programa
responsable amb la garantia d’una llei. Quin paper hi juga el futbol en aquest
programa? Primerament curador de la salut i tot seguit harmonitzador de
convivència. Darrerament ha esdevingut un treball. El futbol per tant és un joc
d’entreteniment personal i col·lectiu i un treball garant d’una vida digna. Els
objectius en ells mateixos són consolidadors d’una vida digna. Però l’egoisme
humà ha descontrolat el programa convertint-lo en un altre programa manipulador
dels bens naturals i socials. I dissortadament el futbol en el segle XXI és un
col·laborador de la gran economia mundial en la que per fer-se ric tot si val.
I la imatge del futbol és la mateixa de l’economia controladora, una minoria
extremadament rica que allunya de la convivència una minoria extremadament
pobre. La classificació dels jugadors de futbol dona una imatge de futbolistes
multimilionaris al costat de futbolistes amb dificultats de subsistència. I
aquesta imatge és injusta per què nega drets naturals al futbolista per la seva
qualitat de persona. El gran capital ha esdevingut amo i senyor de l’esport del
futbol. I està en camí real d’actuar de la mateixa manera en altres esports.
Dissortadament el futbolista s’ha convertit en mercaderia en mans del poder
econòmic. El gran capital ha comprat clubs de futbol imposant la seva llei i
els grans clubs que encara no han pogut comprar els controlen amb subvencions
que a primera vista donen la impressió són una ajuda quan en veritat són una
imposició de compra semblant una ajuda. No entenc camps de futbol plens arrebossar sobre tot quan els dos contrincants
són exponents del gran capital i del seu comerç. No cal citar noms, son prou
coneguts. En tenen prou venent la seva imatge encara que sigui una renúncia a
la seva identitat social. El futbol, com la política, necessita un canvi
radical si vol ser part de la imatge humana digna.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)