L’esport en la vida d’aquest avi és cultura i art amb una filosofía i pedagogía pròpia. I l’estima perquè és configurador social i definidor de paísos. L’esport català ho palesa a bastament. No ha fet esport, aquest avi, però l’ha viscut intensament. Ho explicarà també en aquesta bloc que dedicarà a l’esport català.
dissabte, 27 de setembre de 2014
dilluns, 15 de setembre de 2014
REFLEXIÓ SOBRE EL CAMPIONAT MUNDIAL DE BÀSQUET
Dues circumstàncies han fet reflexionar a l’avi que estima l’esport,
sobre el Campionat del Món de bàsquet celebrat a Espanya. A) el partit de la
final i B) l’eliminació de l’equip espanyol. En ambdós esdeveniments hi endevina
posicionaments anquilosats i possible projecció de futur.
El significat del partit finalista, pensa l’avi que estima l’esport,
és prou eloquent i el resultat final pot ser-ne el missatge. Si els dos equips
finalistes són, sobre el paper, els millors del món, ens denuncien dues
filosofies molt distaciades l’una de l’altra sobre el concepte esportiu. Entre
Nord-Amèrica i Europa la distància és acusadora. Però alló que no s’enten és
com són possibles quan força jugadors europeus, presents en els quarts de
final, no han estat capaços d’equilibrar la balança de la diferència. No ha
vist per televisió massa partits, però els pocs li han donat idees. Tal vegada
la diferència no està en la técnica sinò en el seu concepte i domini. Sèrvia,
en principi el millor europeu, fou dominat a plaer fins que l’equip americà en
el darrer quart li permetè escurçar distàncies. En el joc americà hi havia el
concepte de passar-ho bé jugant tant en els moments d’imposar el seu domini quan
en els moments de demostrar que no era la seva voluntat avasallar per avasallar.
Darrere l’alegria del joc hi havia un missatge d’estudi i de treball conscient
i desitjat sense pors a l’esforç i sacrifici. Pensa l’avi, que el bàsquet
americà és més el bàsquet de l’alegria que el de la competició i que aquesta
arriba quan l’alegria del joc s’imposa sobre l’obligació de guanyar. Creu l’avi
que alló que necessita un reciclatge són els sistemes d’entrenament i adoctrinament.
Referent a l’eliminació d’Espanya no ho enten. No enten com
un equip ple de jugadors que han militat en la millor competició de bàsquet del
món van tenir un paper tan irregular. No va veure el França-Espanya, però sí el
França-Sèrvia i la confusió encara fou més gran. Alló que sobre el paper
periodístic havia de ser un passeig triomfal esdevinguè un fracàs difícil de
païr. Per què aquest resultat? L’avi pensa
que un excès d’auto-contemplació en la seva seguretat i una manca d’humilitat
sobre la pista al no reconèixer la seva pèrdua de control, pèrdua tant a la
pista com a la banqueta de direcció. S’ arribà al campionat sense forces
psíquiques i morals per demostrar la suposada superioritat. I aquesta vessant psicològica
és importantíssima per creure en el relleu de la joventut quan l’experiència no
funciona. Per creure en les pròpies forces massa sovint hi manca intel·ligència
i creativitat i l’una i l’altra, com demostren els resultats, foren exents. Resumint
la filosofía de l’alegria del joc fou molt superior a l’autoconvenciment de que
es jugarà la final. Els fets són el que compten.
diumenge, 7 de setembre de 2014
L’esport català no es mereix el mal tractament polític
L’avi que estima l’esport quan ha llegit la imposició
contributiva a l’esport aficionat català que l’estat ha decidit, ha respós amb
una rápida “quan més aviat declarem la independència millor. Comtinuar formant
part de l’estat espanyol és condemnar-se a la misèria.” I a continuació ha
escrit. “Tot el que vaig fer per l’esport en temps de la dictadura, ara em
seria impossible.” Ell recorda que en la seva etapa de Granollers va arribar a
tenir 8 equips federats, de futbol i handbol. I en el món escolar també atletisme,
bàsquet i gimnàstica. I tot gràcies a la col·laboració de voluntaris que
actuaven per amor a l’art. Prou feines hi havia per pagar els arbitratges. I de
l’etapa granollerina, dos infantils van fitxar pel FC Barcelona i vuit van
arribar al primer equip del BM Granollers. L’avi va tenir molts contactes amb clubs
de la comarca i també de Barcelona en els que els seus dirigents i tècnics eren
netament aficionats. No s’amaga d’afirmar que tractar l’esport aficionat igual
que al professional és propi de paísos que
no mesuren l’esforç de la gent. Obligar per unes hores a inscriure’s a l’
Assegurança Social quan ja hi hauria d’estar pel seu treball és menys-tenir el
voluntariat que tant li deu l’estat pels diners que s’estalvia. La dedicació a
l’esport aficionat és un voluntariat que dóna i
no rep i, gaire bé sempre, nomès té l’agraïment dels seus jugadors.
Aquesta imposició no és nomès condemnar a mort a milers de clubs catalans sinò
que és un incompliment de la Constitució que en el seu preàmbul diu
explícitament que es tindrà cura de la cultura i de les institucions. Avui que
contra Catalunya es parla tant des d’el centre de complir la llei potser seria
hora que des de Catalunya és presentès judicialment un detallat informe dels
incompliments polítics i legals que pateix. I si s’escau denunciar-los als
poders de la Unió Europea. Legislar secant les arels és matar l’arbre. L’esport
català triomfarà internacionalment amb Catalunya. L’avi n’està convençut.
dijous, 4 de setembre de 2014
LA FORÇA DE L’ESPORT GRANOLLERÍ
Celebrar una efemèrides esportiva de convivència sempre és
una injecció d’optimisme per l’avi que estima l’esport. La presentació de tres
clubs representatius de la ciutat en un ambient d’amistat i bona companyonia
il·lusiona i aixeca l’esperança de la capacitat creadora de l’esport en la configuració
de la convivència ciutadana. L’esport, com tot el que és cultura, no hauria de
ser aliè a cap granollerí, sigui de naixement o d’adopció. Darrerement hi troba
a faltar aquella intensitat dels anys seixanta que ell va viure i desitjaria
que la ciutat recuperès aquell caliu que la premsa nacional catalana i espanyola
admirava i proclamava en el seus diaris. Troba a faltar aquella personalitat
directiva d’un Pitu Boix, d’un Isidre
Botey , també del Sr.Novoa i dels presidents d’atletisme Srs. Garrell i Garriga.
Demostrar a la població una bona convivència entre entitats deportives és un
signe per a l’avi de no deixar perdre aquest patrimoni que defineix Granollers
com ciutat esportiva. L’acte dels tres clubs l’ha fet pensar en la possibilitat
d’omplir el Palau d’Esports amb un homenatge públic, institucional i cívic a
totes les entitats esportives de Granollers que si no va mal informat gira al
voltant de la seixantena. Imagina el Palau d’Esports ple d’esportistes i dels
seus directius en una vetllada literària-musical, amb ball inclòs, demostrant com
és Granollers, ciutat esportiva. Qui ho hauria d’organitzar? Senzillament pensa
que la Regidoria de Cultura i Esports de l’Ajuntament.
dilluns, 1 de setembre de 2014
COM VA VIURE L’AVI EL BARÇA-GRANOLLERS SUPERCOPA ASSOBAL
Una vegada acabat el partit es fregava les mans, tot content,
perquè en el Granollers que jugà a Tarragona hi va descobrir el Granollers dels
bons temps. Per ell, el resultat de 32 a 28 no és just, no correspon al nivell de
joc del BM Granollers. És prou conegut que l’avi és un enamorat del seu
Granollers en el que hi veu totes les virtuts però també defectes que no li
deixen ser el Granollers que ell vol. La primera part, els vallesans van estar
a l’alçada dels millors equips europeus i, a la segona, va tenir uns minuts
inicials massa dolents. Es va deixar distanciar i a l’hora de reduir distàncies
no hi va ser a temps. Del partit no està d’acord amb la valoració del joc del
Barça, l’equip pot ser espectacular però el seu joc a Tarragona no ho va ser.
El contrari li va posar en evidència les seves debilitats. Però va guanyar, em
direu, no faltaria més. Abans de començar el partit l’avi va pronosticar la
victòria barcelonista per uns cinc o sis gols de diferència. Van ser quatre,
que el resutat més just hauria estat d’un o dos. Com va veure el seu
Granollers? Molt millorat en relació amb el partit de la super catalana. Pensa
que a la plantilla actual només li falta més autoconvenciment, menyes respecte
a la fama del contrari, més velocitat en moure la pilota, i treballar més el
saber estar en el lloc adequat en el moment necessari. Al començament de la
segona part hi va haver uns contra-atacs que no es tenien d’haver produit mai.
En un esport com l’handbol no es pot mai deixar un home sense ser controlat. I
l’augment de la diferència va venir per aquest descontrol. Troba que l’atac va
millorar molt, com la defensa, però encara s’hi produeixen situacions embarrassades
que facilitaren les inflitracions i els trets a porta del contrari i
inutilitzaren els propis. Eren situacions en que cal recordar que són un
conjunt, les jugades individuals han de ser molt clares i molt convençudes. De
totes maneres l’avi està convençut que el campió moral va ser el seu
Granollers. No li va agradar l’arbitratge i tampoc alguns gestos dels jugadors
contraris. Ja es va veure que el Granollers els va fer patir molt, perquè es
creuen que ho han de guanyar tot. Una vegada més dues filosofies davant per
davant i la pobra trepitjant els talons de la rica. Amb els mateixos jugadors i
direcció técnica, el Granbollers, la temporada 2015-16, aspirarà al títol.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)