Llegint el diari ESPORTIU del dia 13 del mes actual em va
entristir al comprovar la classificació del club de futbol de la ciutat.
Penúltim en zona de descens amb 10 punts a la clssificació desprès de 19
partits jugats, 15 de perduts, 3 guanyats i 1 empatat. L’alegria que em va
donar quan recuperà la Tercera Divisió es canvia a tristesa a l’adonar-me que
està en risc de descens. On està aquell club del Pitu Boix o el club del Sr.
Civit que vaig viure amb el camp ple d’aficionats. Moltes vegades m’he
preguntat perquè el futbol dels pobles viu una decadència que el porta a desaparèixer.
I m’és difícil la resposta. Encara que molta gent no hi estigui d’acord, estic
convençut que la culpa és de l’actual professionalitat del futbol, que oblida
la pedrera catalana, quan havia estat la creadora dels futurs ídols de la
Primera Divisió. És una vergonya que a la lliga espanyola hi hagi repartits en
els vint clubs que la composen més de dos cents jugadors estrangers. Entenc
perfectament que els grans clubs desitgin grans figures però en el futbol
mundial, avui, no existeixen dues centes figures genials. I aquest desembarcament en el futbol nacional perjudica i manipula
directament la base del futbol de casa. Segueixo la marxa del club, però no
tant com anys enrere que coneixia les entreteles de l’entitat. La meva
implicació en el món del futbol en la categoria infantil en els anys 60 del
segle passat, crec, que fou positiva per Granollers, havent jugat una final del
Campionat de Catalunya Infantil i dos jugadors del meu equip foren fitxats pel
FC Barcelona. I el Granollers jugava a Tercera Divisió. Desconec la marxa dels
equips de base, però no em lliga que amb una escola de jugadors impressionant
que tenia el club i que penso que encara té, no és pugui presentar un equip
capdavanter a Tercera Divisió. En l’actualitat no assisteixo a cap partit
esportiu perquè em dedico a la meva gran afició que és la poesia, si bé m’informo
de la marxa esportiva de la ciutat i tinc el meu bloc d’esport amb el nom, UN
AVI QUE ESTIMA L’ESPORT. I em sap molt de greu que l’EC Granollers estigui
situat en la zona de descens i que els amics em diguin que l’assistència als
partits és molt escassa. Tot em fa pensar que el futbol català necessita una
nova filosofia de l’esport, una nova reglamentació i sobre tot una reorganització
a l’alçada tecnològica del segle XXI. No és acceptable, que un esport com el
futbol que a Granollers fou capdavanter i envejat arreu de Catalunya amb un
juvenil a Divisió d’Honor i amb jugadors de base cobejats pels grans, en la
segona dècade del segle XXI, pateixi per mantenir la categoría. Penso
senzillament que s’ha de mimar molt el planter, tenir fe en ell, donar-li
confiança, perquè amb jugadors de casa es tornaria a omplir el camp. Desitjo
una nova cursa d’èxits, la ciutat s’ho mereix.