LA GENT VA FER GRAN ELS ANYS 40 I 50 DEL SEGLE PASSAT AL BM GRANOLLERS

 

Un dinar de Festa Major propicià el naixement de l’handbol a Granollers. Va ser un naixement polític que una rebel·lió ciutadana el feu seu amb el nom BM GRANOLLERS. La veu del poble derrotava la veu de la política. El Front de Joventuts no estava d’acord amb la dedicació ciutadana i destituí el seu Delegat. Aquesta destitució ferí greument la sensibilitat dels homes de l’hanbol que eren membres de la Falange i es van rebel·lar. Se  n’emporten tot el material i documentació de l’equip del local del Front de Joventuts i funden el BM Granollers. El nou Delegat només pensava en política i va perdre la partida. El batlle de Granollers defensà els seus súbdits i la veu popular va derrotar la política. I el BM començà a créixer. El seu president, un gran granollerí i un excel·lent relacions públiques tenia molt clar que el nou club era de la ciutat. Era l’any 1946, el naixement del BM Granollers. Per raons alienes a l’esportivitat, l’any 1955 Lluis Sitges es destituït. El nomenament del nou president fou una demostració que primer són les persones. I aquell any, un nom destacava en el món de l’esport granollerí, però pesava sobre ell una condemna, que primer fou de mort, commutada i malgrat la llibertat inhabilitat per càrrecs públics. Els responsables del club, tots ells membres de la OJE tenien molt clar que Emili Botey seria un gran president. Havia militat a ERC i actuat de Comissari Cultural. Però les autoritats franquistes de Granollers palesaren una vegada més el valor de la persona. I fou el gran President del BM Granollers. El poble es volcà en el nou club; jugadors, directius i socis desenvoluparen un gran treball, però penso que tres noms són capdavanters: Lluis Sitges, Emili Botey i Pep Vilà. Lluis Sitges, relacions públiques; Emili Botey, esperit creatiu i filòsof de l’esport; Pep Vilà, gran entrenador i pedagog esportiu de l’handbol. I tots tres, la persona és el centre de la història en la vessant que la sort li hagi encomanat. Els tres van jugar un paper protagonista en la internalització de l’handbol espanyol. Lluis Sitges organitzava una festa popular quan un equip estranger es desplaçava a Granollers. No recordo quin equip era, que durant el sopar a l’Europa davant de l’Hotel molts granollerins celebraven un èxit esportiu. El President de l’equip visitant sortir a contemplar l’alegria de la gent i li pregunta Lluis Sitges què celebraven i sense pensar-s’hi li respon, estant celebrant la visita del teu club. La gent celebrava una victòria del Barça. El president i en Lluis foren grans amics. La relació amb l’entrenador Kempa, fou un fitxatge d’Emili Botey. Sopava amb un empresari alemany per motius comercials, i acabats els tractes, el Sr. Botey porta la conversa a l’handbol. L’industrial alemany  li va prometre que parlaria amb Kempa perquè contactés amb el BM Granollers. I d’aquesta trobada el gran progrés de l’handbol granollerí que revolucionà l’handbol espanyol. I de Pep Vilà, qué n’hem de dir. Que mai un cop de puny a un àrbitre ha estat tan esportiu. La sanció l’obligava a seguir els partits des de la grada. Els seus companys li van demanar que fes d’entrenador. I així començà qui fou l’autèntica revelació en la direcció de l’esport de l’handbol. S’ha de dir, que Pep Vilà havia demanat perdó a l’àrbitre, que influí perquè la sensació no fos massa forta. Tres exemples de ser persona. El BM Granollers, a la capital del Vallés Oriental és esport de la seva gent.

EL BARÇA QUE JO SOMIO

 

M’agrada l’esport, ho he demostrat amb el llibre L’ESPORT EN LA GLOBALITAT HUMANA, i m’agrada el futbol pel seu poder pedagògic, com també ho palesa el meu llibre ELS ÀNGELS JUGUEN A FUTBOL on hi ha un espai dedicat al Barça. En la meva etapa d’educador i promotor de l’esport a l’escola, observadors del  Barça per descobrir futurs valors em deien “ja sabem, que no li agrada que els seus jugadors els fitxi el Barça”. La meva resposta era, el que jo vull és que hi entrin per la porta gran. I dos jugadors infantils del meu equip, el BARÇA els va fitxar. I jo no he sigut mai soci de cap equip de futbol. Hi he col·laborat, sí.  I un exalumne meu és una persona molt estimada a Can Barça en el dia d’avui, havent superat el seixanta anys. A can Barça hi tenia amics i encara n’hi tinc. I somio en el Barça que m’agradaria. El meu somni és il·lusió. Em pregunto sovint, com vol ser l’esport del futur? I penso en la filosofia de la globalització i com s’intenta programar. Cada ésser humà és un exemple de globalitat. La genialitat és una aportació d’un diferent al tot. No soc contrari a les grans figures, els fenòmens, els genis. No són la solució. També son humans. S’equivoquen. Però son  esperança d’èxit, no garantia total. I són necessaris. Tothom els desitja i els busca. Quan? Segons el meu entendre, equivocadament quan ja són genis. El cas de Messi, fou encertat. On s’han de buscar? Penso que a casa nostra. La meva experiència em diu que entre els infants que comencen s’hi mou el geni. Cal descobrir-lo. Un geni no és el nen hàbil si no dona senyals d’intel·ligència i de passió. El geni és passional perquè desconcerta. I com és intel·ligent troba com descol·locar el contrari. El nen apunta la genialitat, però necessita orientació pedagògica per dirigir els seus moviments. Se’n perden molts per mancances de pedagogia esportiva. Podria el Barça figurar entre els millors clubs del món només amb jugadors catalans? Amb una filosofia i pedagogia de l’esport desenvolupada correctament penso que sí, però la globalització no està renyida amb les bones relacions internacionals. Tot model esportiu per ser global necessita una filosofia, uns objectius, uns pensadors, uns pedagogs i són indispensables uns directius que compleixin el programa. L’esport, i el futbol ho és, el fan gran les diferències que el desenvolupen. Diferències que han de ser intel·ligents i racionals a l’hora d’activar-se. El geni és una de les diferències, però no abunda. S’ha de saber trobar i sovint salta la sorpresa.  El Barça que jo somnio és un club integrador, que gaudeixi del geni al servei del conjunt i que el seu equip sigui un model en el que el físic i el psíquic de cada jugador sigui un exemple model d’integrador en la globalitat.