LA GENT VA FER GRAN ELS ANYS 40 I 50 DEL SEGLE PASSAT AL BM GRANOLLERS

 

Un dinar de Festa Major propicià el naixement de l’handbol a Granollers. Va ser un naixement polític que una rebel·lió ciutadana el feu seu amb el nom BM GRANOLLERS. La veu del poble derrotava la veu de la política. El Front de Joventuts no estava d’acord amb la dedicació ciutadana i destituí el seu Delegat. Aquesta destitució ferí greument la sensibilitat dels homes de l’hanbol que eren membres de la Falange i es van rebel·lar. Se  n’emporten tot el material i documentació de l’equip del local del Front de Joventuts i funden el BM Granollers. El nou Delegat només pensava en política i va perdre la partida. El batlle de Granollers defensà els seus súbdits i la veu popular va derrotar la política. I el BM començà a créixer. El seu president, un gran granollerí i un excel·lent relacions públiques tenia molt clar que el nou club era de la ciutat. Era l’any 1946, el naixement del BM Granollers. Per raons alienes a l’esportivitat, l’any 1955 Lluis Sitges es destituït. El nomenament del nou president fou una demostració que primer són les persones. I aquell any, un nom destacava en el món de l’esport granollerí, però pesava sobre ell una condemna, que primer fou de mort, commutada i malgrat la llibertat inhabilitat per càrrecs públics. Els responsables del club, tots ells membres de la OJE tenien molt clar que Emili Botey seria un gran president. Havia militat a ERC i actuat de Comissari Cultural. Però les autoritats franquistes de Granollers palesaren una vegada més el valor de la persona. I fou el gran President del BM Granollers. El poble es volcà en el nou club; jugadors, directius i socis desenvoluparen un gran treball, però penso que tres noms són capdavanters: Lluis Sitges, Emili Botey i Pep Vilà. Lluis Sitges, relacions públiques; Emili Botey, esperit creatiu i filòsof de l’esport; Pep Vilà, gran entrenador i pedagog esportiu de l’handbol. I tots tres, la persona és el centre de la història en la vessant que la sort li hagi encomanat. Els tres van jugar un paper protagonista en la internalització de l’handbol espanyol. Lluis Sitges organitzava una festa popular quan un equip estranger es desplaçava a Granollers. No recordo quin equip era, que durant el sopar a l’Europa davant de l’Hotel molts granollerins celebraven un èxit esportiu. El President de l’equip visitant sortir a contemplar l’alegria de la gent i li pregunta Lluis Sitges què celebraven i sense pensar-s’hi li respon, estant celebrant la visita del teu club. La gent celebrava una victòria del Barça. El president i en Lluis foren grans amics. La relació amb l’entrenador Kempa, fou un fitxatge d’Emili Botey. Sopava amb un empresari alemany per motius comercials, i acabats els tractes, el Sr. Botey porta la conversa a l’handbol. L’industrial alemany  li va prometre que parlaria amb Kempa perquè contactés amb el BM Granollers. I d’aquesta trobada el gran progrés de l’handbol granollerí que revolucionà l’handbol espanyol. I de Pep Vilà, qué n’hem de dir. Que mai un cop de puny a un àrbitre ha estat tan esportiu. La sanció l’obligava a seguir els partits des de la grada. Els seus companys li van demanar que fes d’entrenador. I així començà qui fou l’autèntica revelació en la direcció de l’esport de l’handbol. S’ha de dir, que Pep Vilà havia demanat perdó a l’àrbitre, que influí perquè la sensació no fos massa forta. Tres exemples de ser persona. El BM Granollers, a la capital del Vallés Oriental és esport de la seva gent.