L’esport en la vida d’aquest avi és cultura i art amb una filosofía i pedagogía pròpia. I l’estima perquè és configurador social i definidor de paísos. L’esport català ho palesa a bastament. No ha fet esport, aquest avi, però l’ha viscut intensament. Ho explicarà també en aquesta bloc que dedicarà a l’esport català.

dimarts, 26 d’abril de 2022

EL FUTBOL CATALÀ UNA IMATGE DEL TEMPS

Ser líder de convivència defineix capacitat i voluntat de l’exercici de la llibertat. L’esport és una activitat de relacions humanes sota el control de la intel·ligència impregnada per la passió. L’esport és tan antic com la humanitat perquè el moviment i la força sempre han estat competitius. L’esport explica el procés del progrés humà i de les relacions de convivència que poden començar per una urgència vital esdevenint un desig de satisfacció demostrant superioritat. Existeixen uns patins per desplaçar-se  sobre gel en la prehistòria. La caça, un medi de subsistència, en temps molt antics fou objecte artístic en coves prehistòriques esdevenint esport. L’esforç de superació, de millora i de competició és inherent en l’ésser humà. En els seus inicis era un treball per viure, al segle XXI té un doble funció: divertiment i treball. Una demostració de la veritat humana. I en el segle XXI l’esport palesa les grandeses i les misèries de la història. Grandeses de l’home i de la dona assolint objectius que semblen impossibles. Catalunya és capdavantera en la pràctica esportiva però, a la vegada, pateix la tirania de l’esport per l’esport. Dissortadament un dels esports més controvertits és el futbol. Si fóssim capaços d’entendre la seva imatge de factor de convivència ens adonaríem que aquesta imatge té una entitat, el FC Barcelona. La imatge del futbol d’elit és paral·lela a la imatge de l’economia. I en el Club de Futbol Barcelona, com segurament també la dels grans clubs, l’economia distorsiona l’esportivitat. He fet una ullada als valors de mercat dels jugadors del FC Barcelona i les diferències són forçosament element distorsionador a l’hora dels rendiments. En un club d’elit mundial el valor dels seus jugadors hauria de reflectir equilibris. Per exemple, i permeteu-me no dir noms, el màxim valor de mercat és de 80 milions d’euros i el mínim de 2 milions. Quin rendiment han de donar els més infravalorats? En la plantilla del 2022 hi he trobat les valoracions següents:  80 milions (1), 70 (1), 60 (1), 45 (2), 40 (1) 30 (1), 18 (2), 14 (1),  12 (1), 9 (2),  7’5 (1), 5 (1), 4 (1), 2 (1). Aquesta relació l’he treta de les pàgines web del club. I entre els menys valorats hi figuren jugadors imprescindibles. Jo em pregunto amb quina autoritat pot l’entrenador exigir un gran rendiment a tots els jugadors. I això en un club considerat el millor del món. De moment no he buscat informació d’altres clubs de Primera Divisió. Però no em sorprendria si existissin valoracions de mil euros. L’economia en el futbol i en l’esport en general exigeix un canvi radical en el que la dignitat de la persona sigui la raó valorativa tenint present les diferències esportives, com existeixen en l’art, per exemple. Que el futbol sigui el treball del mitjà de vida, excel·lent, però en el marc de la justícia distributiva.

dimecres, 30 de març de 2022

LA DONA EN EL MÓN DE L’ESPORT

 

El salt important de l’esport femení en el segle XXI guardona una tasca des de la humilitat i fins i tot del menys preu que arribà a definir la dona en un nivell natural inferior a l’home. L’esport ha estat un factor de la veritat humana definida en la Bíblia quan Déu digué que havia creat la dona i l’home a imatge seva. La dona porta a la convivència les paraules mare i pare. En la creació de noves vides la dona i l’home hi tenen el seu paper diferent però necessari i sense la unitat agermanada dels dos la humanitat no creixeria. Valorat el rol de la dona en base al programa bíblic penso que la història ha estat injusta amb ella negant-li el protagonisme que la seva dignitat de mare mereix. I aquesta inferioritat deguda a l’orgull masculí és responsable d’un procés històric contrari al programa natural dictat per Déu. L’esclat guanyador dels nostres dies a tots nivells col·loca la dignitat de la dona al mateix nivell de la de l’home. I l’esport hi col·labora i ho justifica. Podem dir que es fa justícia. No obstant tinc un temor: caurà la dona en la temptació del diner? En aquest tema el seu pensament d’igualtat ha de treballar-hi i ressituar l’economia a la seva condició de servei. La humanitat necessita una nova política en la que el diner no sigui la causa d’enriquiments desmesurats i de pobreses de misèria i de mort. L’esport hi té molt a dir i les dones poden obligar a complir. I dissortadament l’esport femení encara no ha rebut el degut vist i plau corresponent. No es té en compte que l’esport individual i col·lectiu millorarà la seva imatge amb la sensibilitat femenina més poètica i artística. I a l’esport i sobre tot en el futbol li fa molta falta l’art, la poesia i la música, condicions inherents al físic femení. Però aquest procés amb la incorporació de la  dona no caminarà vers un futur més humà i més digne sense un diàleg intel·ligent i racional entre la sensibilitat femenina i la força masculina. En aquest esclat esportiu quin paper hi juguen, han jugat on han de jugador els pensadors i pensadores de l’esportivitat? No m’allargo gaire més. A cabo amb una reflexió: en la Grècia antiga les dones gaudien dels seus Jocs Olímpics propis, paral·lels als del homes.  Tenien per objectiu, la pau i començaven pregant als seus déus. En el Jocs Olímpics moderns no hi ha faltat mai la dona. Defensen la pau i quina base humana? Per pensar-hi.

dimecres, 16 de març de 2022

FUTBOL, ESPORT DE GRANOLLERS

L’esportivitat és inherent en la definició del model de convivència de Granollers. L’esport ha escrit i escriu capítols molt importants en la seva història. I l’Esport Club de Fútbol és l’entitat capdavantera desprès de l’ocellaire. Més de cent anys l’avalen. Va néixer el 2013 amb una inicial intel·ligència entre dues entitats urbanes culturals, una més popular i l’altre de classe social superior. Els problemes no van faltar i ha estat una característica de l’entitat com m’ho ha fet palès la consulta a Viquipèdia  i les pàgines web de l’entitat. En una pàgina de l’any 2019 s’hi llegeix: “L’E.C. Granollers forma part de la història de la ciutat, volem construir una entitat on totes les parts de la societat granollerina estiguin presents”. M’ha cridat molt l’atenció la denúncia que s’hi intueix en aquestes paraules. No soc ningú per donar lliçons, però penso que he viscut intensament la història de l’E.C. Granollers. Ha estat en el mon del futbol una ciutat capdavantera en la formació de base com ho palesen  jugadors arribant a primera línia. Perdoneu, però avui no citaré noms, noms que han estat molt importants en l’esport, tant directius com jugadors i formadors. Valorant l’actualitat de l’esport en el segle XXI sincerament penso que l’economia aportant millores és la causa d’una greu devaluació de l’esportivitat popular. Les grans categories perjudiquen, segons el meu entendre, les bases formatives. I l’E.C.Granollers n’és un perjudicat important. Segueixo per la premsa la seva trajectòria i no entenc que un club que en la base forma mes de tres cents infantils no pot presentar amb garanties un primer equip en la Tercera   Nacional. És un tema de debat i estic convençut que les persones per tirar-lo endavant hi són. Una recent trobada amb jugadors infantils del Granollers i del Sant Josep dels anys 1965-70 m’ho ha fet palès. L’E.C. Granollers ha de tornar a omplir el camp del C/ Girona. Una entitat que en el seu temps va obrir les portes a l’atletisme, al ciclisme, al bàsquet i a l’handbol és una entitat que porta en el seu ADN l’esport. Perdoneu, però penso que l’organització actual de l’esport internacional, nacional, comarcal i popular necessita una nova filosofia. I d’aquesta nova filosofia Granollers en pot ser càtedra. I l’EC amb les altres entitats esportives n’ha de ser protagonista. I tornarà a omplir el camp.

dijous, 27 de gener de 2022

POT CATALUNYA ORGANITZAR JOCS OLÍMPICS D’HIVERN?

 

No dubto de la capacitat, Catalunya és creativa, però uns Jocs Olímpics se celebren en un país i els organitza el COMITÉ OLÍMPIC i Catalunya no en té malgrat se’l mereix havent estat convidada els anys vint del segle passat a formar part del COI. Una altra qüestió molt important, gaudeix Catalunya de les instal·lacions necessàries per desenvolupar els set esports de neu amb les quinze disciplines corresponents? Fem una ullada als 7 esports: TRINEU, BIATLÓ, PATINATGE, HOQUEI SOBRE GEL, BOB,     CURLING i ESQUÍ. Tots aquests esports tenen la seva vessant masculina i femenina amb modalitats com per exemple el PATINAGTGE: artístic, velocitat, individual i per parelles i dansa sobre gel. En l’ ESQUÍ, l’alpí, el de fons, el de salt. TRINEU es practica en un tobogan gelat en el que s’assoleixen velocitats d’insomni. BIATLO, esquí de fons amb pràctiques de tir a un blanc. BOB, és un lliscament sobre gel i CURLING, lliscament de precisió de pedres de 19’1 kg. No crec que a Catalunya existeixin les pistes adequades per tots aquests esports. El que sí es segur que no hi ha són trampolins pels salts que s’hauran de disputar a l’estranger. Però el que no té Catalunya, l’imprescindible COMITÈ OLÍMPIC CATALÀ reclamat amb ocasió dels JOCS OLÍMPICS DE BARCELONA. No podem oblidat que s’empresonaren defensors de la llibertat i del COC, empresonament que uns anys més tard suposà una sanció a l’Estat Espanyol per part del TEDH. És veritat que les circumstàncies han canviat però tinc el meus dubtes que el COI concedeixi a Catalunya, però sí en Catalunya com els de Barcelona, els JOCS OLÍMPICS D’HIVERN. Si Catalunya vol organitzar una competició esportiva internacional ho ha de fer d’acord amb les federacions catalanes, amb els clubs de categoria internacional, amb els Ajuntaments i les instal·lacions municipals i dels clubs. La qualitat internacional existeix en tots nivells, professionals i aficionats. El gran problema de Catalunya només té una solució, la independència.