L’esport en la vida d’aquest avi és cultura i art amb una filosofía i pedagogía pròpia. I l’estima perquè és configurador social i definidor de paísos. L’esport català ho palesa a bastament. No ha fet esport, aquest avi, però l’ha viscut intensament. Ho explicarà també en aquesta bloc que dedicarà a l’esport català.

dimarts, 29 de novembre de 2022

PEP VILÀ, L’HANDBOL AMOR D’UNA VIDA

 

L’amor és la gran llei de la vida que defineix la personalitat en moments que esdevenen transcendents. Pep Vilà va descobrir la plenitud  de la seva vida humana en l’esport de l’handbol. Hi ho descobrí barallant-se amb circumstàncies que semblen negatives que porten a la veritat. Un cop de puny enemic resposta a una acusació arbitral negativa. I Pep Vilà va allargar la mà a l’àrbitre i  abraçà l’esport que seria la seva veritat. Complint la sanció els companys li demanaren que fes d’entrenador. I l’esport de l’handbol rebé amb entusiasme un pedagog de la filosofia de l’esport i el creador de la popularitat de l’handbol a Granollers i en les pistes que el seu equip hi jugava. Pep Vilà fou una de les tres persones que donaren al seu esport el caràcter de ciutadà a Granollers. Les altres dues foren Lluis Sitjes i Emili Botey. Pep Vilà fou el veritable conductor de l’handbol a nivell català i espanyol amb resultats molt respectats a nivell internacional. Fou ell qui internacionalitzà l’handbol espanyol i en particular el de Granollers. Quan l’entrenador alemany Kempa  va donar una empenta plena d’èxits, sota la direcció de Pep Vilà el BM Granollers ja havia conquerit el primer dels títols nacionals. Pep Vilà era la humilitat dels èxits i un excel·lent alumne dels mestres. Sense por d’equivocar-me, fou un geni de la pedagogia de l’esport com ho feu palès en la seva etapa granollerina i en la del C.F.Barcelona. Amic Vilà els valors de l’esport et feren millor persona. L’amor lliurat a la vida és la imatge del gran amor que ens obra la porta de la vida celestial.

dilluns, 14 de novembre de 2022

LA MORT DE MÉS DE 6000 PERSONES NO ATURA UN CAMPIONAT DE FUTBOL


Qatar seu del campionat mundial de futbol de 2022. Circumstàncies que l’envolten  demostren l’esclavatge a que té sotmès el gran capital a l’esport. Més de 6000 treballadors morts per les condicions inhumanes i climatològiques en que els obligaren a treballar no haurien de ser mai justificades per cap esdeveniment. Només una de les seleccions mundials amb la inscripció  “drets humans per a tothom” a les samarretes dels jugadors denunciava la gravetat. Però, més vergonyós, la FIFA obligà a la federació de futbol compromesa a esborrar la inscripció. 745 milions de dòlars més importants que les vides humanes i els drets humans. No hi faltaren declaracions contra els drets humans amb la manifestació d’un ambaixador del mundial dient “que l’homosexualitat és un dany mental” quan a finals del anys noranta del segle passat la OMS va declarar que no era d’origen mental. I si tenim present com són tractades les dones, una altra raó per no estar d’acord amb el campionat de Qatar. La valoració negativa a l’empara de l’exercici de la llibertat dels pobles em porta a reflexionar sobre possibles efectes positius del campionat. Soc conscient que força gent atorgarà el seu vot positiu al campionat valorant les victòries com una lliçó de superioritat en relació amb les pèrdues. Arribat a aquest punt cal valorar que es pot perdre dignament jugant millor que el guanyador. Sovint la victòria s’assoleix amb passió d’èxit  superant la qualitat tècnica del contrari. I malgrat sembli  inversemblant la possibilitat s’hi belluga en tots els partits. L’esforç de la dignitat humana pot derrotar la qualitat tècnica del millor especialista. La sorpresa a Qatar pot ser la llum de la humilitat que  desllueix els focus de l’exuberància. Una pilota de futbol als peus de la passió de la bellesa pot redimir la pobresa esportiva jugadora del gran partit de la història de la convivència en pau. Serà el guanyador del Campionat de Futbol de Qatar la victòria d’un pas endavant en la fraternitat universal si el Campió aixeca el trofeu de l’esport pedagog de la llibertat humana. La sang dels màrtirs constructors dels estadis símbols  de riquesa corre per les venes i artèries de la història i és sang d’amor als pobres, dels pobres d’esperit perquè ells posseiran la terra. El futbol, esport, servidor de la humanitat, com la política, la religió, la cultura amb totes les seves modalitats, el civisme, deu aportar la seva capacitat creativa a la dignitat de l’ésser humà. Tenir cura del físic i del psíquic. Col·laborar al desenvolupament de l’obra d’art que és una persona. Tota organització que perjudica els drets naturals destrueix la convivència pacífica.

dijous, 8 de setembre de 2022

EL FUTBOL IMATGE D’UNA HUMANITAT MANIPULADA

El futbol és un esport i per definició un factor de convivència. La bondat o no d’una convivència la donen les relacions humanes i el perquè de les relacions. La convivència és relació amb un programa responsable amb la garantia d’una llei. Quin paper hi juga el futbol en aquest programa? Primerament curador de la salut i tot seguit harmonitzador de convivència. Darrerament ha esdevingut un treball. El futbol per tant és un joc d’entreteniment personal i col·lectiu i un treball garant d’una vida digna. Els objectius en ells mateixos són consolidadors d’una vida digna. Però l’egoisme humà ha descontrolat el programa convertint-lo en un altre programa manipulador dels bens naturals i socials. I dissortadament el futbol en el segle XXI és un col·laborador de la gran economia mundial en la que per fer-se ric tot si val. I la imatge del futbol és la mateixa de l’economia controladora, una minoria extremadament rica que allunya de la convivència una minoria extremadament pobre. La classificació dels jugadors de futbol dona una imatge de futbolistes multimilionaris al costat de futbolistes amb dificultats de subsistència. I aquesta imatge és injusta per què nega drets naturals al futbolista per la seva qualitat de persona. El gran capital ha esdevingut amo i senyor de l’esport del futbol. I està en camí real d’actuar de la mateixa manera en altres esports. Dissortadament el futbolista s’ha convertit en mercaderia en mans del poder econòmic. El gran capital ha comprat clubs de futbol imposant la seva llei i els grans clubs que encara no han pogut comprar els controlen amb subvencions que a primera vista donen la impressió són una ajuda quan en veritat són una imposició de compra semblant una ajuda. No entenc camps de futbol plens  arrebossar sobre tot quan els dos contrincants són exponents del gran capital i del seu comerç. No cal citar noms, son prou coneguts. En tenen prou venent la seva imatge encara que sigui una renúncia a la seva identitat social. El futbol, com la política, necessita un canvi radical si vol ser part de la imatge humana digna.

dimecres, 24 d’agost de 2022

L’HANDBOL DE GRANOLLERS UN MISSATGE DE FRATERNITAT

Vaig seguir per televisió els dos partits del BM Granollers, masculí i femení. Independentment de guanyar o perdre em vaig convèncer d’una victòria de l’esport. Amb les seves característiques corresponents els dos equips vam jugar un bon partit. Les noies sempre van anar per davant amb  algunes errades que donaven ales a les visitants però l’entrenadora va donar una lliçó de pedagogia esportiva en els moments més difícils. Els nois anaren la major part del partit a remolc dels contraris però l’afany de vèncer els dominava massa una il·lusió difícil de controlar que els perjudicava en moments que feien preveure la victòria a tocar de la mà. No soc ningú per treure mèrits. Però l’afany de victòria que es toca amb els dits precipitava llançaments a porta gens efectius. Van jugar malament? No, al contrari, però davant hi tenien un equip de la seva alçada que controlava un xic millor els atacs i els tirs. Que els granollerins haurien pogut guanyar no en tinc cap dubte. Em van agradar molt els joves. El seu futur és esperançador. No soc ningú per donar lliçons però mentre visionava el partit hi vaig trobar a faltar un atacant atlètic, dominador del salt en carrera, capaç d’enlairar-se per damunt dels caps dels defensors a l’hora de disparar a porta. I penso que aquest jugador el BM Granollers el té. Hauria guanyat el partit amb ell? Possiblement, però és un recurs pel seu equip i un perill pel contrari. I un segon punt, puc estar equivocat, els nervis van provocar precipitacions favorables als contraris. Que ningú pensi que em vaig formar una mala idea del BM Granollers, tot el contrari. Crec que era un partit experimental i de probes i la proba fou positiva amb perspectives d’una gran equip. En la vida totes les situacions negatives són un missatge de futur si qui les pateix és intel·ligent en l’exercici de la saviesa. No vull acusar ningú, però un esportista que no és intel·ligent mai serà un excel·lent esportista. És fonamental en la pedagogia de l’esport. En un equip, el pedagog és l’entrenador i el Granollers el té. Per acabar la meva valoració del partit: acabat, tant el de les noies, com el dels nois, la foto defineix l’abraçada de la fraternitat.

dimarts, 23 d’agost de 2022

FUTBOL MANIPULAT I MANIPULADOR

El futbol és una activitat humana amb l’objectiu de servei. La convivència és una globalització, fruit de l’estudi de la filosofia de la imatge de l’ésser humà. I en aquesta imatge és essencial el cos formant un tot integrat amb l’esperit. Les aportacions del cos per ser necessiten les aportacions de l’esperit per ser i viure. I sota aquest concepte la salut corporal és fonamental per la bona imatge personal. El futbol és una activitat física amb objectiu de servei. En l’actualitat el seu servei pot orientar-se en tres fronts: passar-ho bé, salut i treball. Com totes les activitats humanes estan a l’albir de la llibertat. I en aquest sentit l’exercici de la llibertat està sotmès a les intencionalitats de les persones que s’hi impliquen, unes com esportistes, altres com aficionades que gaudeixen contemplant el joc i un tercer bloc que han trobat en el futbol el mitjà ideal per fer-se rics i entrar en el món dels multimilionaris. I és per culpa d’aquest tercer bloc que el futbol està perdent la seva funció de servei a la humanitat. I ha començat el joc de qui el manipula millor. Existeix una manipulació cultural. I una tercera, que és cívica. Tres manipulacions que estan al servei del gran capital. Entra a formar part de l’economia global del diner. És un mal ser ric? Sí, ho és quan està al servei d’una minoria que amb el seu enriquiment la majoria cada dia és més pobre. I el futbol l’han implicat en aquest joc. No és un mal quan la persona rica amb el seu diner col·labora per un treball dignament remunerat, per una salut sense distinció de persones, per una cultura a l’abast de tothom amb atenció als més necessitats i per la germanor universal complint l’objectiu de la igualtat.Com actua la política del futbol? Culturalment es dona més importància als jugadors de fora que als de casa més valorats econòmicament. Que fa el futbol català per estimular els joves futbolistes catalans? Als grans clubs, es diu, els hi surt més econòmic un de fora que un de casa. Es manipula el futbol des de la base. L’experiència que en tinc m’ho confirma. No es treballa com cal l’esport general en les escoles i el futbol en particular. I a la vox popular se la convida a vitorejar al  rei futbol. El gran manipulador del futbol és el gran capital. Fer multimilionaris a uns pocs jugadors no és un servei a la humanitat. És seguir la norma que per ser ric tot s’hi val. Cal reciclar el futbol activitat humana de dignitat de totes les persones.


 [JSV1]

dimarts, 12 de juliol de 2022

EL FUTBOL, FACTOR DE CONVIVÈNCIA EN L’ESPORT CATALÀ.

 

La imatge mundial de la convivència gemega en l’esclavatge que la sotmet l’economia auto-proclamant-se poder absolut de la humanitat. I el poder econòmic juga amb la complicitat de factors que garanteixen la seva existència en el poder del diner. L’esport n’ha esdevingut un escolanet amb l’egoisme explosiu del futbol. Quin paper hi juga l’esport català? L’esport català és més víctima que no pas company en convivència malgrat alguns clubs convidin a pensar en positiu. I l’esport català, al marge del diner, palesa la seva fortalesa creativa. Molts esportistes de casa tenen l’economia com mitjà de convivència portant una vida digna en la seva senzillesa i humilitat. També molts i moltes futbolistes que viuen de l’esport però amb sous sovint mileuristes. El futbol fulgura com l’estrella salvadora quan la realitat ens diu que el seu comportament multimilionari és l’escolanet de les grans fortunes que per rics tot si val, fins la pobresa i misèria de l’altre. Deixant de banda el futbol economia, sortosament el futbol germanor és viu. Darrerament la germanor en el futbol català ha fet un pas endavant molt important possibilitant que les dones tinguin plaça en els equips de futbol de la Federació Catalana. Una pas endavant en la igualtat home dona respectant les diferències físiques i psíquiques que tant en la dona com en l’home són la garantia de la supervivència de la humanitat. I precisament aquestes diferències palesen el perquè d’esports bàsicament femenins i masculins. Un equip de futbol amb alineacions masculines i femenines quina imatge ha de donar? Les diferències físiques i psíquiques adaptades a cada situació del futbol han de suposar millores. Valorant les onze situacions, quines són les que han d’ocupar un home o una dona preferentment. O tal vegada les condicions de cada situació es compliran correctament amb una intel·ligència sàvia? El que sí és necessari saber crear situacions favorables intel·ligentment. I aquesta circumstància és massa deficitària a casa nostra. La saviesa en el coneixement de l’ésser humà ens ha de demostrar que el futbol des de la vessant esportiva aporta a la convivència solidaritat i fraternitat la característica de globalitat. La humanitat global és un jardí floral en el que cada planta hi aporta la seva vitalitat creativa. Una obra d’art del gran artista de la història.

dimarts, 26 d’abril de 2022

EL FUTBOL CATALÀ UNA IMATGE DEL TEMPS

Ser líder de convivència defineix capacitat i voluntat de l’exercici de la llibertat. L’esport és una activitat de relacions humanes sota el control de la intel·ligència impregnada per la passió. L’esport és tan antic com la humanitat perquè el moviment i la força sempre han estat competitius. L’esport explica el procés del progrés humà i de les relacions de convivència que poden començar per una urgència vital esdevenint un desig de satisfacció demostrant superioritat. Existeixen uns patins per desplaçar-se  sobre gel en la prehistòria. La caça, un medi de subsistència, en temps molt antics fou objecte artístic en coves prehistòriques esdevenint esport. L’esforç de superació, de millora i de competició és inherent en l’ésser humà. En els seus inicis era un treball per viure, al segle XXI té un doble funció: divertiment i treball. Una demostració de la veritat humana. I en el segle XXI l’esport palesa les grandeses i les misèries de la història. Grandeses de l’home i de la dona assolint objectius que semblen impossibles. Catalunya és capdavantera en la pràctica esportiva però, a la vegada, pateix la tirania de l’esport per l’esport. Dissortadament un dels esports més controvertits és el futbol. Si fóssim capaços d’entendre la seva imatge de factor de convivència ens adonaríem que aquesta imatge té una entitat, el FC Barcelona. La imatge del futbol d’elit és paral·lela a la imatge de l’economia. I en el Club de Futbol Barcelona, com segurament també la dels grans clubs, l’economia distorsiona l’esportivitat. He fet una ullada als valors de mercat dels jugadors del FC Barcelona i les diferències són forçosament element distorsionador a l’hora dels rendiments. En un club d’elit mundial el valor dels seus jugadors hauria de reflectir equilibris. Per exemple, i permeteu-me no dir noms, el màxim valor de mercat és de 80 milions d’euros i el mínim de 2 milions. Quin rendiment han de donar els més infravalorats? En la plantilla del 2022 hi he trobat les valoracions següents:  80 milions (1), 70 (1), 60 (1), 45 (2), 40 (1) 30 (1), 18 (2), 14 (1),  12 (1), 9 (2),  7’5 (1), 5 (1), 4 (1), 2 (1). Aquesta relació l’he treta de les pàgines web del club. I entre els menys valorats hi figuren jugadors imprescindibles. Jo em pregunto amb quina autoritat pot l’entrenador exigir un gran rendiment a tots els jugadors. I això en un club considerat el millor del món. De moment no he buscat informació d’altres clubs de Primera Divisió. Però no em sorprendria si existissin valoracions de mil euros. L’economia en el futbol i en l’esport en general exigeix un canvi radical en el que la dignitat de la persona sigui la raó valorativa tenint present les diferències esportives, com existeixen en l’art, per exemple. Que el futbol sigui el treball del mitjà de vida, excel·lent, però en el marc de la justícia distributiva.

dimecres, 30 de març de 2022

LA DONA EN EL MÓN DE L’ESPORT

 

El salt important de l’esport femení en el segle XXI guardona una tasca des de la humilitat i fins i tot del menys preu que arribà a definir la dona en un nivell natural inferior a l’home. L’esport ha estat un factor de la veritat humana definida en la Bíblia quan Déu digué que havia creat la dona i l’home a imatge seva. La dona porta a la convivència les paraules mare i pare. En la creació de noves vides la dona i l’home hi tenen el seu paper diferent però necessari i sense la unitat agermanada dels dos la humanitat no creixeria. Valorat el rol de la dona en base al programa bíblic penso que la història ha estat injusta amb ella negant-li el protagonisme que la seva dignitat de mare mereix. I aquesta inferioritat deguda a l’orgull masculí és responsable d’un procés històric contrari al programa natural dictat per Déu. L’esclat guanyador dels nostres dies a tots nivells col·loca la dignitat de la dona al mateix nivell de la de l’home. I l’esport hi col·labora i ho justifica. Podem dir que es fa justícia. No obstant tinc un temor: caurà la dona en la temptació del diner? En aquest tema el seu pensament d’igualtat ha de treballar-hi i ressituar l’economia a la seva condició de servei. La humanitat necessita una nova política en la que el diner no sigui la causa d’enriquiments desmesurats i de pobreses de misèria i de mort. L’esport hi té molt a dir i les dones poden obligar a complir. I dissortadament l’esport femení encara no ha rebut el degut vist i plau corresponent. No es té en compte que l’esport individual i col·lectiu millorarà la seva imatge amb la sensibilitat femenina més poètica i artística. I a l’esport i sobre tot en el futbol li fa molta falta l’art, la poesia i la música, condicions inherents al físic femení. Però aquest procés amb la incorporació de la  dona no caminarà vers un futur més humà i més digne sense un diàleg intel·ligent i racional entre la sensibilitat femenina i la força masculina. En aquest esclat esportiu quin paper hi juguen, han jugat on han de jugador els pensadors i pensadores de l’esportivitat? No m’allargo gaire més. A cabo amb una reflexió: en la Grècia antiga les dones gaudien dels seus Jocs Olímpics propis, paral·lels als del homes.  Tenien per objectiu, la pau i començaven pregant als seus déus. En el Jocs Olímpics moderns no hi ha faltat mai la dona. Defensen la pau i quina base humana? Per pensar-hi.

dimecres, 16 de març de 2022

FUTBOL, ESPORT DE GRANOLLERS

L’esportivitat és inherent en la definició del model de convivència de Granollers. L’esport ha escrit i escriu capítols molt importants en la seva història. I l’Esport Club de Fútbol és l’entitat capdavantera desprès de l’ocellaire. Més de cent anys l’avalen. Va néixer el 2013 amb una inicial intel·ligència entre dues entitats urbanes culturals, una més popular i l’altre de classe social superior. Els problemes no van faltar i ha estat una característica de l’entitat com m’ho ha fet palès la consulta a Viquipèdia  i les pàgines web de l’entitat. En una pàgina de l’any 2019 s’hi llegeix: “L’E.C. Granollers forma part de la història de la ciutat, volem construir una entitat on totes les parts de la societat granollerina estiguin presents”. M’ha cridat molt l’atenció la denúncia que s’hi intueix en aquestes paraules. No soc ningú per donar lliçons, però penso que he viscut intensament la història de l’E.C. Granollers. Ha estat en el mon del futbol una ciutat capdavantera en la formació de base com ho palesen  jugadors arribant a primera línia. Perdoneu, però avui no citaré noms, noms que han estat molt importants en l’esport, tant directius com jugadors i formadors. Valorant l’actualitat de l’esport en el segle XXI sincerament penso que l’economia aportant millores és la causa d’una greu devaluació de l’esportivitat popular. Les grans categories perjudiquen, segons el meu entendre, les bases formatives. I l’E.C.Granollers n’és un perjudicat important. Segueixo per la premsa la seva trajectòria i no entenc que un club que en la base forma mes de tres cents infantils no pot presentar amb garanties un primer equip en la Tercera   Nacional. És un tema de debat i estic convençut que les persones per tirar-lo endavant hi són. Una recent trobada amb jugadors infantils del Granollers i del Sant Josep dels anys 1965-70 m’ho ha fet palès. L’E.C. Granollers ha de tornar a omplir el camp del C/ Girona. Una entitat que en el seu temps va obrir les portes a l’atletisme, al ciclisme, al bàsquet i a l’handbol és una entitat que porta en el seu ADN l’esport. Perdoneu, però penso que l’organització actual de l’esport internacional, nacional, comarcal i popular necessita una nova filosofia. I d’aquesta nova filosofia Granollers en pot ser càtedra. I l’EC amb les altres entitats esportives n’ha de ser protagonista. I tornarà a omplir el camp.