Ser líder de
convivència defineix capacitat i voluntat de l’exercici de la llibertat.
L’esport és una activitat de relacions humanes sota el control de la
intel·ligència impregnada per la passió. L’esport és tan antic com la humanitat
perquè el moviment i la força sempre han estat competitius. L’esport explica el
procés del progrés humà i de les relacions de convivència que poden començar
per una urgència vital esdevenint un desig de satisfacció demostrant
superioritat. Existeixen uns patins per desplaçar-se
sobre gel en la prehistòria. La caça, un medi
de subsistència, en temps molt antics fou objecte artístic en coves
prehistòriques esdevenint esport. L’esforç de superació, de millora i de
competició és inherent en l’ésser humà. En els seus inicis era un treball per
viure, al segle XXI té un doble funció: divertiment i treball. Una demostració
de la veritat humana. I en el segle XXI l’esport palesa les grandeses i les
misèries de la història. Grandeses de l’home i de la dona assolint objectius
que semblen impossibles. Catalunya és capdavantera en la pràctica esportiva
però, a la vegada, pateix la tirania de l’esport per l’esport. Dissortadament
un dels esports més controvertits és el futbol. Si fóssim capaços d’entendre la
seva imatge de factor de convivència ens adonaríem que aquesta imatge té una
entitat, el FC Barcelona. La imatge del futbol d’elit és paral·lela a la imatge
de l’economia. I en el Club de Futbol Barcelona, com segurament també la dels
grans clubs, l’economia distorsiona l’esportivitat. He fet una ullada als
valors de mercat dels jugadors del FC Barcelona i les diferències són
forçosament element distorsionador a l’hora dels rendiments. En un club d’elit
mundial el valor dels seus jugadors hauria de reflectir equilibris. Per exemple,
i permeteu-me no dir noms, el màxim valor de mercat és de 80 milions d’euros i
el mínim de 2 milions. Quin rendiment han de donar els més infravalorats? En la
plantilla del 2022 hi he trobat les valoracions següents: 80 milions (1), 70 (1), 60 (1), 45 (2), 40
(1) 30 (1), 18 (2), 14 (1), 12 (1), 9
(2), 7’5 (1), 5 (1), 4 (1), 2 (1).
Aquesta relació l’he treta de les pàgines web del club. I entre els menys
valorats hi figuren jugadors imprescindibles. Jo em pregunto amb quina
autoritat pot l’entrenador exigir un gran rendiment a tots els jugadors. I això
en un club considerat el millor del món. De moment no he buscat informació d’altres
clubs de Primera Divisió. Però no em sorprendria si existissin valoracions de
mil euros. L’economia en el futbol i en l’esport en general exigeix un canvi
radical en el que la dignitat de la persona sigui la raó valorativa tenint
present les diferències esportives, com existeixen en l’art, per exemple. Que
el futbol sigui el treball del mitjà de vida, excel·lent, però en el marc de la
justícia distributiva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada