L’activitat actual de l’avi és fonamentalment
literària i des d’aquesta modalitat vol recolzar l’esport de l’handbol
granollerí. Esperava amb desig els resultats dels partits BM Granollers- Bada
Huesca (34-24) i de l’Aula Cultural – BM Granollers (26-22). L’alegria no fou
total però analitzant les classificacions, el resultat i la situació de l’equip
femení li donen confiança a l’avi que la temporada propera serà definitiva.
Llegint les cròniques de la pàgina facebook del BM Granollers un detall l’omplÍ
de goig. L’homenatge que durant el descans del partit del Divisió d’Honor Masculí
s’homenatjà als equips infantils i cadets classificats per jugar la fase sector
dels Campionats d’Espanya, tres en qualitat de Campions de Catalunya i dos per
mèrits propis, amb un detall de l’handbol Granollers que ha classificat per primer
cop en la història de l’handbol espanyol, dos equips cadets, una nova
demostració amb fruits de la bona feina. Així com l’equip femení ha confirmat l’esperança
de la continuïtat en la Divisió d’Honor, l’equip masculí ha assolit una plaça
entre els millors i la classificació per jugar a Europa la temporada vinent. No
vaig poder veure el partit, que em feia molta il·lusió, una tarda de literatura
jove, però sí que vaig apropar-me al Palau d’Esports per motius literaris,
comprar el llibre PILOTO DE UN CÀNCER, del jove Albert López Ortega, que em confirmà
haver jugat amb un equip del BM Granollers. Li desitjo una total recuperació
per poder tornar a jugar i molts èxits amb el seu llibre, que potser ens ha
descobert un futur escriptor. La vida té cops amagats com aquest.
L’esport en la vida d’aquest avi és cultura i art amb una filosofía i pedagogía pròpia. I l’estima perquè és configurador social i definidor de paísos. L’esport català ho palesa a bastament. No ha fet esport, aquest avi, però l’ha viscut intensament. Ho explicarà també en aquesta bloc que dedicarà a l’esport català.
dilluns, 27 d’abril del 2015
dimarts, 21 d’abril del 2015
SER, ESTAR, FER I TRIOMFAR.
Quatre verbs molts expressius i definidors en la
història del BM Granollers. L’entitat que va néixer a la capital del Vallès
Oriental l’any 1944, en la seva llarga trajectòria ha evidenciat sempre una
filosofia molt pròpia per definir la seva continuïtat. En la vida hi ha un
principi fonamental: Ser-hi. I el BM Granollers aquest concepte de “ser” no
només l’ha preservat sinó que n’ha fet vida pròpia. L’any 1964 vaig arribar a
Granollers, el club en els seus vint anys d’història s’havia guanyat a
bastament la categoria de club capdavanter, perquè no només jugava sinó que
filosofava, es convertia en un ideòleg del nou esport de l’handbol. I un ideòleg
sense pretensions i majoritàriament amb fets. I aquests fets són els que han
bastit una estructura en el que els seus fonaments són els quatre verbs que
encapçalen aquest comentari. Els pocs dies de ser a Granollers, el secretari
del club, el Sr. Antoni Botey em va demanar una entrevista i em feu un regal
molt apreciat: un llibre sobre l’Atlètic BM Granollers. El planter. Havia
complert deu anys des d’el seu naixement i els fonaments de l’entitat eren
ferms i sòlids. El llibre resumia la història de l’esport base d’aquells deu
anys. Com el BM Granollers treballava el seu esport en les escoles i quins
havien estat els seus fruits. I aquesta preocupació per la base de l’entitat ha
estat una constant. En una entrevista al quin fou president, el Sr. Francesc
Ventura, es vantava que l’èxit del club es fonamentava en els milers d’escolars
que controlava en les escoles i en els jocs escolars. I aquest control i treball de l’esport
de base, setanta anys desprès, continua viu i creixent. El BM Granollers “es” ,
amb jugadors en totes les categories federatives; “estar” en totes les competicions; “fa”, hi
juga i “triomfa” en l’assoliment de trofeus i reconeixements nacionals i
internacionals. En data d’avui, 21 d’abril de 2015, el BM Granollers ha
aconseguit tres campionats de Catalunya, Infantil A i Cadet A i Infantil
femení, classificats per la fase sector dels Campionats d’Espanya, en la que
també s’hi ha classificat el Cadet B (que juga amb el nom de Vallbona) i el
Cadet femení. Un fet capdavanter, la primera vegada que un club classifica dos
cadets pel Campionat d’Espanya. Òbviament, triomfa. Però si tenim present que l’equip
sènior B. capitaneja el seu grup i és un ferm aspirant a la Divisió d’Honor de
Plata, com també l’equip sènior femení, el valor del treball esportiu del BM
Granollers mereix el guardó més preuat de capdavanter esportiu del seu país.
Sóc conscient que aquest comentari cal completar-lo amb els resultats i
trajectòria dels equips juvenils i els dels veterans i els de les penyes, com
els Blancs i Blaus. En la temporada 2014-2015 el BM Granollers és present en l’organització
autonòmica i nacional, està jugant, fa esport i triomfa. Però amb un valor
afegit en l’esport de base, que fa país: la Granollers Cup i el torneig
Coaliment en són testimoni. La temporada 2014-2015 tancarà la seva trajectòria
amb una pràctica esportiva de qualitat en totes les seccions de l’entitat, amb
l’assoliment d’èxits que parlen de qualitat i sobre tot amb la millora de la
seva filosofia esportiva, orgull nacional i internacional.
dilluns, 6 d’abril del 2015
ELS VALORS DE L’ESPORT, MEDITATS PER L’AVI QUE ESTIMA L’ESPORT
El valor és un
mèrit, una qualitat, que només poden
gaudir els humans. L’esport per ell sol
no és cap valor, però sí és un desvetllador de valors. Els valors només els
gaudeixen i tenen els ser racionals, els humans. Parlar de valors esportius és
fer volar coloms. L’esport no és ni sa, ni savi, ni solidari, ni intel·ligent,
ni negatiu, ni positiu, la llista pot ser més llarga. La bondat de l’esport,
que no és de l’esport sinó de la persona que el practica, rau en el fet que sí
és un revitalitzador dels valors de la persona perquè amb la pràctica esportiva
el ser humà pot esdevenir més intel·ligent, més solidari, millor company, més
sacrificat, més comprensiu, més positiu amb tota la llarga relació de qualitats
definidores d’una persona íntegra. Els
esports, tots afavoreixen positivament algunes qualitats, òbviament els
col·lectius dominen alguns aspectes i els individuals uns altres. Però quan
parlem de valors esportius no oblidem mai que els seus protagonistes són els
esportistes. I en la valoració de l’esport existeix el perill de tot si val per
guanyar. Per una raó molt senzilla, avui dia es prima les victòries i es
devarolitza les derrotes. El poder més
educatiu de l’esport normalment ve donat més per saber perdre que per saber
guanyar. És més educadora una derrota que una victòria. La centralitat dels
nomenats valors dels esports rau en l’efecte positiu que produeix en les
persones. He llegit un article en un diari esportiu que parlava de deixar-se
tallar un dit si aquesta circumstància portava a guanyar un partit. Francament
això no és cap valor, és una passió provocadora de desequilibris personals. Allò,
sí veritat, rau en el fet que l’esportista
és una persona que gaudeix de moltes facilitats per practicar els valors dits de
l’esport, que traduït en llenguatge humà no són altre cosa que les qualitats humanes
positives, sent una d’elles que gràcies a l’esport esdevé més persona. Hi ha
moltes oportunitats en la pràctica esportiva que el perdre pot esdevenir un valor
humà i guanyar una insolidaritat. En el meu contacte amb l’esport he estat
testimoni de tota mena d’accions, des de escoltar un directiu d’un equip de
Divisió d’Honor cridar, mata’l però fes el gol, ja l’enterrarem, fins a aturar-se
i ajudar el company que anant primer caigué i el segon, ajudar-lo i creuar junts la
pancarta d’arribada. La pràctica dels anomenats valors esportius és el fruit d’una
densa filosofia de comportament humà. L’esport és una activitat humana al servei
de les persones i tot allò que és perjudicial pel desenvolupament humà és antiesportiu
i negatiu des de l’òptica dels valors. Dissortadament l’esport d’elit, el de
les grans competicions, Jocs Olímpics, Campionats del Món i Torneigs Internacionals des de la vessant dels valors
humans, necessita un reciclatge en profunditat. És una llàstima perquè són un
mirador d’una immensa influència i d’un poder extraordinari de convocatòria. I
si analitzem bé comportaments dels esportistes i dels espectadors, moltes vegades
ens caurà la cara de vergonya. És una experiència tristament i personal
viscuda.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)