L’esport, activitat humana, és farga de convivència. Saber avivar el foc en sentiu creatiu només és a l’abast de persones intel·ligents conscients de la veritat de la seva llibertat. L’esport no és un descobriment dels temps del benestar perquè en temps prehistòric ja es practicava com ho palesen uns patins de gel aprofitant ossos que ajudaven a lliscar sobre neu gelada, confirmant també la tesi pintures prehistòriques d’escenes de caça. L’exercici físic sempre ha estat programador social. L’Esport esdevingué el gran fenomen de la història quan palesà la seva capacitat de crear benestar i felicitat humana, esdevenint, a la vegada, un factor econòmic de convivència, que dissortadament ha creat conflictes socials. Els problemes esportius tenen incidències negatives i positives en el disseny de la imatge global de la humanitat. Oblidar el protagonisme del factor humanista en l’esport significa no tenir consciència de la pròpia personalitat i molt més quan l’esport és el mitjà de subsistència. Quan s’entra en la dinàmica que per ser ric tot si val aplicant-la a l’esport, la convivència humana camina vers un horitzó on la injustícia és llei. Fa molts anys que la filosofia de l’esport m’ha portat a l’exercici de la pedagogia. He superat els 90 i en porto 70 fent pedagogia, pensant i bevent de les millors fonts, que són els alumnes en totes les edats. En l’esport d’elit em desil·lusiona la manca d’una pedagogia filosòfica de com ha de col·laborar-hi la riquesa. Sé que hi ha grans pensadors però les formes esportives no segueixen les seves ensenyances. Per pensar- hi, opinar i reflexionar, no en manquen. En l’actualitat a Barcelona una hi excel·leix: el comunicat de Messi que vol abandonar el Barça. Una autèntica bomba de rellotgeria. Llegint comentaris, escoltant opinions, repassant fets i circumstàncies hi intueixo un conflicte en el que l’humanisme coixeja i l’horitzó no és clar. Personalment tinc molt clar que el problema de fons és de dignitat humana trepitjada per formes esportives. Simplement és un problema que només el poden solucionar persones íntegres i dignes. Estic convençut que hi són i els problemes de relacions esportives les primeres propostes de solució han de presentar-les persones amb credibilitat humana, que si són intel·ligents des de l’humanisme enfocaran els problemes esportius tècnics, econòmics, des d’una filosofia pedagògica a l’alçada del temps en que vivim. Ha de ser protagonista Messi i la Directiva, òbviament que sí, però l’enfocament del problema l’han de protagonitzar persones alienes al club, intel·ligents, solidàries, sàvies, honrades, justes i dignes. Quina és la meva solució? La més intel·ligent dels enamorats de l’esport i el tema és un tema de futur perquè la continuïtat d’un passat ingrat no ofereix garanties de recuperació, al menys tal es desenvolupa el problema. Els protagonistes del problema són garantia de retorn esplendent? El tema demana tres solucions: a) la dignitat del protagonista, b) el nivell de l’esport de competició i c) un model de club de futur.
divendres, 28 d’agost del 2020
dijous, 27 d’agost del 2020
MESSI UN TSUNAMI ESPORTIU SOCIAL I HUMÀ
La humanitat és un tot global en el que les accions de cada persona hi deixen marcada la seva petja. No n’hi cap que no sigui creativa encara que moltes passin desapercebudes per la majoria, però malgrat el desconeixement, incideixen en el dibuix de la imatge. Hi ha petjades, que per raons de popularitat marquen amb més intensitat, provoquen situacions emmetzinadores d’una realitat que cal revitalitzar. La seva repercussió social depèn de la magnitud internacional de la imatge rebutjada. La petjada causant del rebuig es possible que operi amb voluntat solidària, desitjant a l’entitat una sortida brillant. El desig pot ser irrealitzable si no hi ha oblit possible de les bondats forjades per la petjada que se n’aparta. Estem davant d’una realitat que afecta milers d’afiliats perquè l’entitat ha rebut el suport de milions de petjades alienes a l’entitat però enamorades de l’activitat social que desenvolupa. Un autèntic tsunami en el món de l’esport, la figura de Messi. Els efectes del tsunami com afectaran al personatge i a l’entitat protagonista? Un problema esportiu amb incidència social i humana. La solució ha de ser solidària en la vessant dels sentiments però urgeix la participació de persones intel·ligents. Si la intel·ligència solidària la hi posen el protagonista i l’entitat, la solució serà positiva i exitosa independentment de la continuïtat o retirada que es produeixi. Penso que la millor i més intel·ligent hauria de ser la continuïtat, que esborraria les petjades no desitjades per les dues parts. Però aquest tsunami esportiu no afecta només a les dues parts, hi ha més afectats i possiblement afectades. La solució pot venir d’una intel·ligència aliena a les dues parts, que segurament urgeix el tsunami. Són aquestes situacions les que palesen la salut de la humanitat, perquè qualsevol problema afecta a la totalitat. Ser intel·ligent és indispensable però és més urgent que tant els afectats com els pensadors siguin fonamentalment persones íntegres i dignes. Sense dignitat els problemes no se solucionen, s’agreugen. I aquest és el perill del problema, que comento, que hi treu el nas, al menys per una part, el problema econòmic, que si esdevé protagonista la solució a curt i a llarg termini, serà una utopia. Personalment penso, que les persones intel·ligents per solucionar els problemes, hi són. I en el món de l’esport hi ha molt bons pensadors, que no necessàriament practiquin algun esport.
dimecres, 26 d’agost del 2020
EL GENI ESPORTIU UN VALOR CREATIU
El dia 21 d’agost d’enguany vaig escriure en el meu bloc “un avi que estima l’esport” l’article UN TÀNDEM QUE PODRIA MARCAR HISTÒRIA ESPORTIVA. Em basava en el que Koeman i Messi han significat en la història del Barça. Pensava que una bona entesa entre els dos cracks podia ser el secret per recuperar l’espai de privilegi perdut acabada la temporada amb una derrota molt dolorosa. He seguit amb atenció aquesta setmana els moviments del Barça i francament em fan dubtar perquè la solució es farà esperar molt. Pensant-hi, he arribat a la conclusió que el primer pas havia d’haver estat la dimissió de tota la directiva i convocar eleccions. Un segon pensament m’ha port a trobar una greu errada començar per la venda de jugadors, un greu error que hi té molt a veure en el conflicte plantejat per Messi. Contractar un nou entrenador sense un programa clar de futur. Començar la temporada 2020-2021 amb la mateixa junta ho trobo molt poc intel·ligent. I no m’estranya la situació creada per Messi, que em porta a pensar que només està en la mà dels socis poder-lo convèncer per continuar col·laborant en una urgent resurrecció. Crec que és indispensable la seva presència al club no només com a jugador sinó amb una missió pedagògica i psicològica molt significativa, que el seu nom no deixi de ser un reclam internacional. Reconec que amb els anys i amb la seva manera de moure`s en el camp físicament no és el dels anys d’èxits, però la seva intel·ligència, perquè la forma com ha actuat, ha demostrat que és una persona que pensa i sap el que vol. He intuït que les primeres passes del nou entrenador no trepitjaven el terra que el Barça necessita. Penso que Koeman s’ha equivocat començant amb l’eliminació de noms molt importants en el Barça dels grans èxits. I aquest detall no ajuda gens, més aviat genera desconfiança. Seran Messi i Koeman el geni creatiu d’una filosofia esportiva que torni el club a capitanejar les competicions del futbol nacional i internacional?. La resposta no la té l’actual directiva, la tenen els socis que de veritat estimen el futbol.
dissabte, 22 d’agost del 2020
ENDAVANT BM GRANOLLERS!
divendres, 21 d’agost del 2020
UN TÀNDEM QUE PODRIA MARCAR HISTÒRIA ESPORTIVA
Saber aprendre dels fracassos i de les derrotes és un signe intel·ligent de futur. El tàndem Koeman-Messi si es posa en marxa pot marcar una nova etapa històrica de l’entitat i fins i tot superar-la. Però el primer pas és formar-la encara que es comenci continuant sent Messi jugador a les ordres de Koeman. Les paraules del nou entrenador el dia de la seva presentació em van convèncer. Amb Koeman, entrenador, Messi, capità, el futbol del club català, té un horitzó, no gens llunyà, d’un nou resplendor. Per què? Senzillament perquè la filosofia manifestada pel nou entrenador palesa referències d’una convivència esportiva en el club, intel·ligents i respectuoses; perquè es té fe en la pedrera i cal potenciar; perquè palesa que les lliçons positives del passat la recolzen i potencia; perquè la consciència d’equip és bàsica i fonamental; perquè un treball sense alegria no és de futur; perquè d’un mal moment cal aprendre’n la lliçó; perquè s’ha d’estimar el club més que els diners. En aquesta nova temporada Messi pot esdevenir el millor Messi del futbol amb la seva filosofia de la pedagogia, tècnica i valor humà de l’esport. La seva vida en el món del futbol ha palesat una manera de ser, fer i estar que ara en el pas de jugador a mestre de jugadors caldria que el CF Barcelona desenvolupés amb la garantia del nou entrenador, gran jugador, i excel·lent pedagog esportiu. Penso que una nova directiva, coordinada amb un nou equip tècnic, ha estat el missatge directe de la golejada encaixada, que amb Koeman i Messi, fins en el fracàs el Barça demostra ser un gran club. Estic convençut que Messi ha de començar una nova etapa en el món del futbol, perquè l’edat i sobre tot el físic, arriba un moment que aconsellen un canvi. És veritat que Messi te qualitat per jugar fins els quaranta anys o més, però també ho és que el seu físic li farà veure que li falten facultats per mantenir la classe. Crec que li ha arribat el moment de retirar-se prudentment i intel·ligent actuant cada vegada més de pedagog que de jugador dominant. Seria una llàstima perdre aquest nou futur que començaria amb el que ha estat el millor jugador del món i el tècnic holandès enamorat del Barça. Tenen els dos intel·ligència i amor al futbol per entendre`s. L’afició ho aplaudirà perquè és intel·ligent, la direcció ho recolzarà des d’un segon terme prudent i eficient. La premsa ha de col·laborar amb un treball constructiu amb valoracions positives dels èxits i de les errades. Les errades no es corregeixen, criticant sinó construint. He estat molt crític amb el Barça, però penso que la nova orientació és el camí i ho serà si la nova junta és fidel al ideal barcelonista amb una política esportiva amb visió de futur.
dissabte, 15 d’agost del 2020
PERDRE AMB DIGNITAT ÉS UN VALOR SUBLIM
No m’agrada perdre però el saber perdre m’ha fet més solidari i entendre el valor de l’esport. L’esport és una activitat humana controlada per la llibertat perquè la seva evolució depèn de la intel·ligència, la racionalitat i la emotivitat. Conseqüentment la qualitat estarà condicionada per la integritat de l’esportista en les diferents situacions de la seva acció. La relació pensament i sentiment amb l’estat físic condicionarà la resposta. El rendiment no es el mateix en moments d’eufòria que en els de pessimisme o angoixa. Mantenir en cada moment el control de la qualitat humana és fonamental per a un rendiment satisfactori. Dissortadament la qualitat humana hi té molt a dir en la debacle del Barça a Portugal on el club d’Europa amb el pressupost més alt, segons un excel·lent periodista, ha acabat convertit en una broma de mal gust. Perdre l’eliminatòria per un 2-8 fa pensar i molt perquè tanca una fase de dotze anys de grans èxits amb una demostració d’ineptitud. Què em diu aquesta derrota? Senzillament que no es pot anar pel món amb un ego d’un orgull exagerat de ser el millor, donant entendre que es pot guanyar sense baixar de l’autocar. I aquest orgull s’emparava amb èxits inoblidables que no es van saber consolidar amb una continuïtat intel·ligent i racional. Hi ha un tema que és central i no vull culpar al protagonista sinó al seu entorn. Un futbolista genial no és una garantia segura d’èxit. I no culpo a Messi sinó als que l’envoltaven, l’aplaudien exageradament, i als que li han fet el llit i una mica també a ell. Però anem a pams. La gestió de la directiva del club i la part tècnica s’escudava encara abans del partit de tenir en les seves files el millor del món. Però no mesuraven que ja porta una pila d’anys i que sorgeixen noves figures. I a les portes del partit fantasma l’entrenador deia que la figura del partit contrari, sent molt bo, era superat per Messi, preveient que portaria el Barça a la victòria. No he vist el partit, però l’entrenador alemany abant match confessà que havien treballat el tema Messi, però que no desvetllaria res, ja es veuria en el partit. Total el gran favorit 2 i el que no ho era 8. Per què es produí aquest resultat insultant? Senzillament massa jugadors van saltar al terreny de joc tocats per la política del club procurant vendre jugadors per problemes econòmics, sembla ser. I aquesta política provocà la derrota en un equip que ratllava un promig d’edat de trenta anys. I només hi faltava la ironia que un jugador del Barça cedit a l’equip contrari fes dos gols als seus companys. El jugador més car dels darrers i que el club necessitava vendre per recuperar diners. Tota una ironia. La política del club convertida en el seu botxí. Totes les masses piquen i les mès exagerades acaben fent mal. Francament perdre el partit en qüestió és una indignitat. Ser el més ric i tenir en les teves files el millor jugador del món no és garantia d’éxit. Aquestes garanties han estat la creu de dotze anys de bon futbol.
dijous, 13 d’agost del 2020
LA QUALITAT DE L’ESPORT CATALÀ LA CREEN ELS CATALANS
No és la meva intenció negar la solidaritat esportiva que és una virtut de convivència. Conviure amb grans esportistes d’altres nacions enriqueix la qualitat de la humanitat, riquesa que és una aportació a les diferències. L’esport de cada país el configuren les qualitats humanes dels seus esportistes ciutadans. Catalunya és una nació important en el món de l’esport. Les primeres relacions del Comitè Olímpic Internacional foren amb l’esport català abans que amb l’espanyol. El Comitè Olímpic Espanyol es fa constituir a Catalunya. I Catalunya ha estat i és terra de grans esportistes i d’ideòlegs de l’esport. Un català ha estat President del Comitè Olímpic Internacional. Verdaderament la qualitat de l’esport la generen esportistes físics i psíquics. És veritat que la presència d’estrangers en l’esport català és i ha estat enriquidora qualitativament i humanament. El primer club de futbol de l’estat fou creat a Palamós pels estrangers que hi convivien com també ho és que el C.F. Barcelona fou fundat per un suís. I que dos catalans van fundar el R. Madrid. Però el valor qualitatiu de la pràctica esportiva es deu als jugadors. Personalment penso que formar un equip amb una gran majoria d’estrangers fa un trist favor a l’esport català perquè perd una condició humana indispensable creure i confiar amb els de casa. Per a mi és inacceptable per exemple la catalanitat del Barça quan l’equip, que presenta per guanyar la Copa d’Europa, format per vint i sis jugadors consta de 7 catalans, 4 espanyols i 15 estrangers. EI model polític del món configurat pel diner. Personalment penso que basar el progrés dels pobles amb la llei de l’economia i no amb el valor de les persones és un greu error. Em sap molt greu afirmar-ho, no és el Barça que vaig conèixer seguint els jugadors de base dels clubs de Catalunya. Allò veritablement important és la imatge que es dona jugant es perdi o es guanyi. No guanyar un títol nom és un fracàs. Una lliga de 20 clubs per exemple, el que guanya triomfa i els restants fracassen? Les diferències hi són, és veritat però una bona intel·ligència pot parar els peus al geni hàbil que possiblement no és tan intel·ligent com el seu marcador. Millorar les habilitats és un deure dels entrenadors, però un deure del club és tenir cura de la intel·ligència. Una demostració d’intel·ligència rau en els desplaçaments. El jugador intel·ligent no perd mai els moviments de la pilota i es desplaça fent intuir al que la condueix a qui ha de passar-la perquè el que s’ha desmarcat ha facilitat a un company una col·locació més favorable. Es saber jugar sense pilota, i tal vegada aquesta és una condició que, al menys en els partits que he vist per TV, trobo més a faltar. Preparació física, sí, necessària i exigent, però més necessària i exigent tenir cura de la intel·ligència. Pel que està vivint aquesta temporada el CF Barcelona es fa palès que allò més important és el diner, i dissortadament ha estat un mal conseller perquè hi ha mancat intel·ligència. Un geni no és garantia d’èxit. Davant el panorama d’enguany el futbol català no confia en la qualitat i la intel·ligència dels esportistes catalans. És aquesta l’explicació del que s’anomena el seu fracàs?
dimecres, 12 d’agost del 2020
EL FUTBOL DE CASA
Soc un enamorat de l’esport i en la meva etapa d’educador, en els anys que l’esport era considerat un enemic els estudis, fou l’esport, base la meva vida amb algunes relacions amb l’esport d’elit. I entre els esports, òbviament no hi faltava el futbol. Els meus records, quan llegeixo la premsa avui i els problemes del Barça, em porten a reflexionar com és i hauria ser l’esport a Catalunya. La pedagogia de l’esport la vaig aprendre a Puigcerdà, continuar a Barcelona per acabar a Granollers. En cadascuna d’aquestes etapes hi figura una medalla al mèrit esportiu. On vaig començar a dedicar-me al futbol fou a Barcelona per acabar a Granollers. I en aquestes relacions hi va tenir part el FC Barcelona. Però el tema d’avui no és explicar al meva trajectòria sinó intentar bastir la meva filosofia apresa en la pràctica. La meva idea central en aquella etapa era que no es podia ser un bon jugador sinó era intel·ligent. Tot el contrari de la consciència esportiva d’aquella etapa. Una experiència de com es tractava l’esport escolar. En un col·legi on la meva tasca era l’educació física, amb els meus companys van organitzar una entrevista escrita perquè ens la contestessin els companys que superaven la trentena de professors. Resultat. Només va dignar-se contestar l’entrevista un professor. Fou decepcionant i més quan l’escola havia assolit èxits importants a nivell nacional en l’esport escolar. Però era la tònica i les famílies majoritàriament pensaven igual. A Barcelona i sobre tot a Granollers els meus equips de futbol infantil eren seguits per observadors de Primera Divisió, en particular del Barça. La proba és que dos infantils del meu equip foren fitxats pel Barça. No sé com valorar la relació clubs de primera amb els de casa, però la meva experiència dona fe que el Barça se’n preocupava. La pedrera catalana, penso, que tant el Barça com l’Espanyol haurien de mimar-la més. Quan repasso la plantilla actual del Barça, em pregunto, de què li serveix la Masia? La idea que es té avui dia del futbol d’elit és contrària a formar el club els seus jugadors. El mercat mundial és el gran enemic de la pedrera catalana i aquesta idea no em quadra quan equips estrangers fitxen infantils catalans, alguns d’ells prenent-los al Barça. En aquesta filosofia hi ha un tema molt important per mi i molt oblidat pels grans clubs: no es dona la importància que tenen als aficionats formadors de futbolistes. La meva experiència viscuda a Granollers m’hi fa pensar. No es tenia la formació d’avui però la dedicació difícilment se supera. Per a mi és molt trist l’oblit de la pedrera catalana en un Barça que gairebé pot alinear un equip només amb estrangers. És una demostració que no es treballa la pedrera catalana i si no es treballa es passa d’ella i els jugadors han de fitxar per equips de fora, estrangers inclosos. Llegia en la premsa aquests dies que el Barça en els darrers cinc anys s’havia fitxat jugadors que s’ha tret i es vol treure de sobre, fitxats per mil milions d’euros. Fracàs en el fitxatge i fracàs en el desenvolupament de la filosofia de joc del Barça. Tinc entès que Guardiola és l’entrenador que més ha cregut en la pedrera. Alguna relació hi té amb la meva filosofia. N’hi ha per més. L’avi que estima l’esport desenvoluparà més aquest tema.