L’esport, activitat humana, és farga de convivència. Saber avivar el foc en sentiu creatiu només és a l’abast de persones intel·ligents conscients de la veritat de la seva llibertat. L’esport no és un descobriment dels temps del benestar perquè en temps prehistòric ja es practicava com ho palesen uns patins de gel aprofitant ossos que ajudaven a lliscar sobre neu gelada, confirmant també la tesi pintures prehistòriques d’escenes de caça. L’exercici físic sempre ha estat programador social. L’Esport esdevingué el gran fenomen de la història quan palesà la seva capacitat de crear benestar i felicitat humana, esdevenint, a la vegada, un factor econòmic de convivència, que dissortadament ha creat conflictes socials. Els problemes esportius tenen incidències negatives i positives en el disseny de la imatge global de la humanitat. Oblidar el protagonisme del factor humanista en l’esport significa no tenir consciència de la pròpia personalitat i molt més quan l’esport és el mitjà de subsistència. Quan s’entra en la dinàmica que per ser ric tot si val aplicant-la a l’esport, la convivència humana camina vers un horitzó on la injustícia és llei. Fa molts anys que la filosofia de l’esport m’ha portat a l’exercici de la pedagogia. He superat els 90 i en porto 70 fent pedagogia, pensant i bevent de les millors fonts, que són els alumnes en totes les edats. En l’esport d’elit em desil·lusiona la manca d’una pedagogia filosòfica de com ha de col·laborar-hi la riquesa. Sé que hi ha grans pensadors però les formes esportives no segueixen les seves ensenyances. Per pensar- hi, opinar i reflexionar, no en manquen. En l’actualitat a Barcelona una hi excel·leix: el comunicat de Messi que vol abandonar el Barça. Una autèntica bomba de rellotgeria. Llegint comentaris, escoltant opinions, repassant fets i circumstàncies hi intueixo un conflicte en el que l’humanisme coixeja i l’horitzó no és clar. Personalment tinc molt clar que el problema de fons és de dignitat humana trepitjada per formes esportives. Simplement és un problema que només el poden solucionar persones íntegres i dignes. Estic convençut que hi són i els problemes de relacions esportives les primeres propostes de solució han de presentar-les persones amb credibilitat humana, que si són intel·ligents des de l’humanisme enfocaran els problemes esportius tècnics, econòmics, des d’una filosofia pedagògica a l’alçada del temps en que vivim. Ha de ser protagonista Messi i la Directiva, òbviament que sí, però l’enfocament del problema l’han de protagonitzar persones alienes al club, intel·ligents, solidàries, sàvies, honrades, justes i dignes. Quina és la meva solució? La més intel·ligent dels enamorats de l’esport i el tema és un tema de futur perquè la continuïtat d’un passat ingrat no ofereix garanties de recuperació, al menys tal es desenvolupa el problema. Els protagonistes del problema són garantia de retorn esplendent? El tema demana tres solucions: a) la dignitat del protagonista, b) el nivell de l’esport de competició i c) un model de club de futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada