L’esport en la vida d’aquest avi és cultura i art amb una filosofía i pedagogía pròpia. I l’estima perquè és configurador social i definidor de paísos. L’esport català ho palesa a bastament. No ha fet esport, aquest avi, però l’ha viscut intensament. Ho explicarà també en aquesta bloc que dedicarà a l’esport català.

dijous, 27 d’agost del 2020

MESSI UN TSUNAMI ESPORTIU SOCIAL I HUMÀ

 La humanitat és un tot global en el que les accions de cada persona hi deixen marcada la seva petja. No n’hi cap que no sigui creativa encara que moltes passin desapercebudes per la majoria, però malgrat el desconeixement, incideixen en el dibuix de la imatge. Hi ha petjades, que per raons de popularitat marquen amb més intensitat, provoquen situacions emmetzinadores d’una realitat que cal  revitalitzar. La seva repercussió social depèn de la magnitud internacional de la imatge rebutjada. La petjada causant del rebuig es possible que operi amb voluntat solidària, desitjant a l’entitat una sortida brillant. El desig pot ser irrealitzable si no hi ha oblit possible de les bondats forjades per la petjada que se n’aparta. Estem davant d’una realitat que afecta milers d’afiliats perquè l’entitat ha rebut el suport de milions de petjades alienes a l’entitat però enamorades de l’activitat social que desenvolupa. Un autèntic tsunami en el món de l’esport, la figura de Messi. Els efectes del tsunami com afectaran al personatge i a l’entitat protagonista? Un problema esportiu amb incidència social i humana. La solució ha de ser solidària en la vessant dels sentiments però urgeix la participació de persones intel·ligents. Si la intel·ligència solidària la hi posen el protagonista i l’entitat, la solució serà positiva i exitosa independentment de la continuïtat o retirada que es produeixi. Penso que la millor i més intel·ligent hauria de ser la continuïtat, que esborraria les petjades no desitjades per les dues parts. Però aquest tsunami esportiu no afecta només a les dues parts, hi ha més afectats i possiblement afectades. La solució pot venir d’una intel·ligència aliena a les dues parts,  que segurament urgeix el tsunami. Són aquestes situacions les que palesen la salut de la humanitat, perquè qualsevol problema afecta a la totalitat. Ser intel·ligent és indispensable però és més urgent que tant els afectats com els pensadors siguin fonamentalment persones íntegres i dignes. Sense dignitat els problemes no se solucionen, s’agreugen. I aquest és el perill del problema, que comento, que hi treu el nas, al menys per una part, el problema econòmic, que si esdevé protagonista la solució a curt i a llarg termini, serà una utopia. Personalment penso, que les persones intel·ligents per solucionar els problemes, hi són. I en el món de l’esport hi ha molt bons pensadors, que no necessàriament practiquin algun esport.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada