L’HANDBOL DE GRANOLLERS UN MISSATGE DE FRATERNITAT

Vaig seguir per televisió els dos partits del BM Granollers, masculí i femení. Independentment de guanyar o perdre em vaig convèncer d’una victòria de l’esport. Amb les seves característiques corresponents els dos equips vam jugar un bon partit. Les noies sempre van anar per davant amb  algunes errades que donaven ales a les visitants però l’entrenadora va donar una lliçó de pedagogia esportiva en els moments més difícils. Els nois anaren la major part del partit a remolc dels contraris però l’afany de vèncer els dominava massa una il·lusió difícil de controlar que els perjudicava en moments que feien preveure la victòria a tocar de la mà. No soc ningú per treure mèrits. Però l’afany de victòria que es toca amb els dits precipitava llançaments a porta gens efectius. Van jugar malament? No, al contrari, però davant hi tenien un equip de la seva alçada que controlava un xic millor els atacs i els tirs. Que els granollerins haurien pogut guanyar no en tinc cap dubte. Em van agradar molt els joves. El seu futur és esperançador. No soc ningú per donar lliçons però mentre visionava el partit hi vaig trobar a faltar un atacant atlètic, dominador del salt en carrera, capaç d’enlairar-se per damunt dels caps dels defensors a l’hora de disparar a porta. I penso que aquest jugador el BM Granollers el té. Hauria guanyat el partit amb ell? Possiblement, però és un recurs pel seu equip i un perill pel contrari. I un segon punt, puc estar equivocat, els nervis van provocar precipitacions favorables als contraris. Que ningú pensi que em vaig formar una mala idea del BM Granollers, tot el contrari. Crec que era un partit experimental i de probes i la proba fou positiva amb perspectives d’una gran equip. En la vida totes les situacions negatives són un missatge de futur si qui les pateix és intel·ligent en l’exercici de la saviesa. No vull acusar ningú, però un esportista que no és intel·ligent mai serà un excel·lent esportista. És fonamental en la pedagogia de l’esport. En un equip, el pedagog és l’entrenador i el Granollers el té. Per acabar la meva valoració del partit: acabat, tant el de les noies, com el dels nois, la foto defineix l’abraçada de la fraternitat.

FUTBOL MANIPULAT I MANIPULADOR

El futbol és una activitat humana amb l’objectiu de servei. La convivència és una globalització, fruit de l’estudi de la filosofia de la imatge de l’ésser humà. I en aquesta imatge és essencial el cos formant un tot integrat amb l’esperit. Les aportacions del cos per ser necessiten les aportacions de l’esperit per ser i viure. I sota aquest concepte la salut corporal és fonamental per la bona imatge personal. El futbol és una activitat física amb objectiu de servei. En l’actualitat el seu servei pot orientar-se en tres fronts: passar-ho bé, salut i treball. Com totes les activitats humanes estan a l’albir de la llibertat. I en aquest sentit l’exercici de la llibertat està sotmès a les intencionalitats de les persones que s’hi impliquen, unes com esportistes, altres com aficionades que gaudeixen contemplant el joc i un tercer bloc que han trobat en el futbol el mitjà ideal per fer-se rics i entrar en el món dels multimilionaris. I és per culpa d’aquest tercer bloc que el futbol està perdent la seva funció de servei a la humanitat. I ha començat el joc de qui el manipula millor. Existeix una manipulació cultural. I una tercera, que és cívica. Tres manipulacions que estan al servei del gran capital. Entra a formar part de l’economia global del diner. És un mal ser ric? Sí, ho és quan està al servei d’una minoria que amb el seu enriquiment la majoria cada dia és més pobre. I el futbol l’han implicat en aquest joc. No és un mal quan la persona rica amb el seu diner col·labora per un treball dignament remunerat, per una salut sense distinció de persones, per una cultura a l’abast de tothom amb atenció als més necessitats i per la germanor universal complint l’objectiu de la igualtat.Com actua la política del futbol? Culturalment es dona més importància als jugadors de fora que als de casa més valorats econòmicament. Que fa el futbol català per estimular els joves futbolistes catalans? Als grans clubs, es diu, els hi surt més econòmic un de fora que un de casa. Es manipula el futbol des de la base. L’experiència que en tinc m’ho confirma. No es treballa com cal l’esport general en les escoles i el futbol en particular. I a la vox popular se la convida a vitorejar al  rei futbol. El gran manipulador del futbol és el gran capital. Fer multimilionaris a uns pocs jugadors no és un servei a la humanitat. És seguir la norma que per ser ric tot s’hi val. Cal reciclar el futbol activitat humana de dignitat de totes les persones.

---

 [JSV1]