En la meva vida la importància
d’un esport no està basada en el seu exercici sinó en el valor pedagògic en la
vida de les persones. Els patins sobre rodes em feren molt feliç passant el
relleu al patinatge sobre gel. No he estat un bon patinador, malgrat haver-ho
intentat, però la Fecderació Catalana de Patinatge m’honorà amb la Medalla
d’Argent per la meva tasca en el patinatge de base i el seu valor social.
Partits d’hoquei de patins de rodes em feren gaudir la bellesa del patinatge i
el valor pedagògic d’aquest esport. Eren els primers anys del 1960 quan
l’hoquei sobre patins em feu molt feliç. Concretament una partit Espanya-Itàlia
jugat al Palau d’Esports de Barcelona. No recordo l’alineació però un palau ple
de gom a gom d’empeus aplaudint una jugada, enviava un missatge transcendent,
transcendent perquè l’endemà el mateix jugador fou xiulat. Aquest fet em va fer
reflexionar sobre el valor dels jugadors genials. No citarè el nom per respecte
al jugador que de veritat era excepcional. Peró l’excepcionalitat no sempre té
continuitat, és intermitent. I curiosament, el 8 del 07 del 2019 un Espanya –
Itàlia de la WRG em fa retornar més de cinquanta anys enrere gaudint d’un altre
partit d’hoquei sobre patins. Per atzar i curiositat el vaig trobar a la
televisió catalana Esport3 i no em va saber greu haber-lo visionat, tot el
contrari em va rejovenir més de cinquanta anys. Vaig gaudir d’un hoquei sobre
patins amb més rapidesa de moviments i amb el desafiaments de més perills de
caure i amb una tècnica molt més automatitzada per exigències de la velocitat
que demana més rapidesa d’inspiració d’idees i amb unes dianes artísticament
més expressives i efectives. Vaig gaudir d’un Espanya-Itàlia, que per a mi era
un Cataluya-Itàlia, amb els meus respectes a la política espanyola, un partit
físicament inspirat, psíquicament creatiu i humanament amb la dignitat d’un tu
a tu globalitzador. La grandesa de l’esport es valora molt per tot el que
representa de solidaritat humana però, a la vegada, per la transcendència que
comporta la seva pedagogía de formació que de les caigudes, fruit del voler més
i més, representen la qualitat esportiva i humana del jugador. A tothom li
agrada la victòria i l’Espanya - Itàlia la van perseguir amb esforç, lluita,
idees i solidaritat. L’emoció d’una títol mundial hi afegeix el valor afegit de
sentir-te més global en la imatge mundial del civisme esportiu, i millorant
l’esportivitat, enriquint la dignitat personal. I en aquest aspecte cal adonar-se
que el fet de perdre també significa ascendir en l’escala de valors humans. La
técnica de la televisió em va fer reviure un ahir esportiu molt estimat amb un
avui artísticament dissenyant un futur.
Tito Mas portava l'esportivitat en la sang amb una exigència que no entenia la passivitat, sempre alerta, tant en l'espor i millor en la vida.
