EL PATINATGE UN ESPORT IMPORTANT A LA MEVA VIDA

En la meva vida la importància d’un esport no està basada en el seu exercici sinó en el valor pedagògic en la vida de les persones. Els patins sobre rodes em feren molt feliç passant el relleu al patinatge sobre gel. No he estat un bon patinador, malgrat haver-ho intentat, però la Fecderació Catalana de Patinatge m’honorà amb la Medalla d’Argent per la meva tasca en el patinatge de base i el seu valor social. Partits d’hoquei de patins de rodes em feren gaudir la bellesa del patinatge i el valor pedagògic d’aquest esport. Eren els primers anys del 1960 quan l’hoquei sobre patins em feu molt feliç. Concretament una partit Espanya-Itàlia jugat al Palau d’Esports de Barcelona. No recordo l’alineació però un palau ple de gom a gom d’empeus aplaudint una jugada, enviava un missatge transcendent, transcendent perquè l’endemà el mateix jugador fou xiulat. Aquest fet em va fer reflexionar sobre el valor dels jugadors genials. No citarè el nom per respecte al jugador que de veritat era excepcional. Peró l’excepcionalitat no sempre té continuitat, és intermitent. I curiosament, el 8 del 07 del 2019 un Espanya – Itàlia de la WRG em fa retornar més de cinquanta anys enrere gaudint d’un altre partit d’hoquei sobre patins. Per atzar i curiositat el vaig trobar a la televisió catalana Esport3 i no em va saber greu haber-lo visionat, tot el contrari em va rejovenir més de cinquanta anys. Vaig gaudir d’un hoquei sobre patins amb més rapidesa de moviments i amb el desafiaments de més perills de caure i amb una tècnica molt més automatitzada per exigències de la velocitat que demana més rapidesa d’inspiració d’idees i amb unes dianes artísticament més expressives i efectives. Vaig gaudir d’un Espanya-Itàlia, que per a mi era un Cataluya-Itàlia, amb els meus respectes a la política espanyola, un partit físicament inspirat, psíquicament creatiu i humanament amb la dignitat d’un tu a tu globalitzador. La grandesa de l’esport es valora molt per tot el que representa de solidaritat humana però, a la vegada, per la transcendència que comporta la seva pedagogía de formació que de les caigudes, fruit del voler més i més, representen la qualitat esportiva i humana del jugador. A tothom li agrada la victòria i l’Espanya - Itàlia la van perseguir amb esforç, lluita, idees i solidaritat. L’emoció d’una títol mundial hi afegeix el valor afegit de sentir-te més global en la imatge mundial del civisme esportiu, i millorant l’esportivitat, enriquint la dignitat personal. I en aquest aspecte cal adonar-se que el fet de perdre també significa ascendir en l’escala de valors humans. La técnica de la televisió em va fer reviure un ahir esportiu molt estimat amb un avui artísticament dissenyant un futur.

I mentre contemplava el partit, un nom molt estimat em feia companyia, el molt bon amic Tito Mas que al seu costat vaig gaudir de l’esport i d’alló que l’esport aporta pel benestar de les persones. La genialitat del seu joc definia la genialitat d’una persona digna. I parlant amb ell en familia m’ho va demostrar. El patinatge, de rodes i sobre gel, és art de dignitat humana i global. Defensant un títol sempre, la corona de llorer serà per l’esportista de cor. He complert els noranta anys i l’esport encara em fa viure el nen que he estat i sóc.

Tito Mas portava l'esportivitat en la sang amb una exigència que no entenia la passivitat, sempre alerta, tant en l'espor i millor en la vida.