L’amor és la gran llei de la vida que defineix la personalitat en moments que esdevenen transcendents. Pep Vilà va descobrir la plenitud de la seva vida humana en l’esport de l’handbol. Hi ho descobrí barallant-se amb circumstàncies que semblen negatives que porten a la veritat. Un cop de puny enemic resposta a una acusació arbitral negativa. I Pep Vilà va allargar la mà a l’àrbitre i abraçà l’esport que seria la seva veritat. Complint la sanció els companys li demanaren que fes d’entrenador. I l’esport de l’handbol rebé amb entusiasme un pedagog de la filosofia de l’esport i el creador de la popularitat de l’handbol a Granollers i en les pistes que el seu equip hi jugava. Pep Vilà fou una de les tres persones que donaren al seu esport el caràcter de ciutadà a Granollers. Les altres dues foren Lluis Sitjes i Emili Botey. Pep Vilà fou el veritable conductor de l’handbol a nivell català i espanyol amb resultats molt respectats a nivell internacional. Fou ell qui internacionalitzà l’handbol espanyol i en particular el de Granollers. Quan l’entrenador alemany Kempa va donar una empenta plena d’èxits, sota la direcció de Pep Vilà el BM Granollers ja havia conquerit el primer dels títols nacionals. Pep Vilà era la humilitat dels èxits i un excel·lent alumne dels mestres. Sense por d’equivocar-me, fou un geni de la pedagogia de l’esport com ho feu palès en la seva etapa granollerina i en la del C.F.Barcelona. Amic Vilà els valors de l’esport et feren millor persona. L’amor lliurat a la vida és la imatge del gran amor que ens obra la porta de la vida celestial.
L’esport en la vida d’aquest avi és cultura i art amb una filosofía i pedagogía pròpia. I l’estima perquè és configurador social i definidor de paísos. L’esport català ho palesa a bastament. No ha fet esport, aquest avi, però l’ha viscut intensament. Ho explicarà també en aquesta bloc que dedicarà a l’esport català.
dimarts, 29 de novembre del 2022
dilluns, 14 de novembre del 2022
LA MORT DE MÉS DE 6000 PERSONES NO ATURA UN CAMPIONAT DE FUTBOL
Qatar seu del campionat mundial de futbol de 2022. Circumstàncies que l’envolten demostren l’esclavatge a que té sotmès el gran capital a l’esport. Més de 6000 treballadors morts per les condicions inhumanes i climatològiques en que els obligaren a treballar no haurien de ser mai justificades per cap esdeveniment. Només una de les seleccions mundials amb la inscripció “drets humans per a tothom” a les samarretes dels jugadors denunciava la gravetat. Però, més vergonyós, la FIFA obligà a la federació de futbol compromesa a esborrar la inscripció. 745 milions de dòlars més importants que les vides humanes i els drets humans. No hi faltaren declaracions contra els drets humans amb la manifestació d’un ambaixador del mundial dient “que l’homosexualitat és un dany mental” quan a finals del anys noranta del segle passat la OMS va declarar que no era d’origen mental. I si tenim present com són tractades les dones, una altra raó per no estar d’acord amb el campionat de Qatar. La valoració negativa a l’empara de l’exercici de la llibertat dels pobles em porta a reflexionar sobre possibles efectes positius del campionat. Soc conscient que força gent atorgarà el seu vot positiu al campionat valorant les victòries com una lliçó de superioritat en relació amb les pèrdues. Arribat a aquest punt cal valorar que es pot perdre dignament jugant millor que el guanyador. Sovint la victòria s’assoleix amb passió d’èxit superant la qualitat tècnica del contrari. I malgrat sembli inversemblant la possibilitat s’hi belluga en tots els partits. L’esforç de la dignitat humana pot derrotar la qualitat tècnica del millor especialista. La sorpresa a Qatar pot ser la llum de la humilitat que desllueix els focus de l’exuberància. Una pilota de futbol als peus de la passió de la bellesa pot redimir la pobresa esportiva jugadora del gran partit de la història de la convivència en pau. Serà el guanyador del Campionat de Futbol de Qatar la victòria d’un pas endavant en la fraternitat universal si el Campió aixeca el trofeu de l’esport pedagog de la llibertat humana. La sang dels màrtirs constructors dels estadis símbols de riquesa corre per les venes i artèries de la història i és sang d’amor als pobres, dels pobres d’esperit perquè ells posseiran la terra. El futbol, esport, servidor de la humanitat, com la política, la religió, la cultura amb totes les seves modalitats, el civisme, deu aportar la seva capacitat creativa a la dignitat de l’ésser humà. Tenir cura del físic i del psíquic. Col·laborar al desenvolupament de l’obra d’art que és una persona. Tota organització que perjudica els drets naturals destrueix la convivència pacífica.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)