A l’avi que estima l’esport li agraden els per què dels
esdeveniments esportius. El guanyar o perdre és una circumstància que no hauria
d’embrutar l’esportivitat. Però massa sovint s’embruta abans de celebrar-se el
partit. La derrota per 3-1 en el camp del Bernaveu pot ser dolorosa però mai ha
de ser motiu d’antideportivitat. El darrer Madrid-Barça anà precedit a
Catalunya d’una campanya que l’avi cataloga de poc deportiva i molt més si es
tè en compte les circumstàncies polítiques actuals i el paper important
del Barça en el procès català. L’avi
pensa que precisament per les circumstàncies polítiques de Catalunya havia
d’actuar-se amb més prudència i més intel·ligència per preservar la deportivitat. Contraris, sí, enemics, mai.
Enten perfectament que per a un “merengue” la campanya orquestrada de poder
celebrar en el camp del Madrid la possible celebració golejadora de Messi, no
li tenia de fer gens de gràcia i que conseqüentment es volguès celebrar la
derrota del Barça. I enten que els jugadors del Madrid sortíssin mentalitzats
per impedir-ho com així fou. L’avi no va veure el partit, tenia una altra
obligació de caire cultural, obligació que no li fa ajornar cap partit de
futbol per important que sigui. Ell pensa que donar preferència al futbol a una
activitat cultural és un signe de baix nivell humà. La cultura és essencial. És
veritat que el futbol té la seva part de cultura i a l’avi no se li pot negar
que ho reconeix. Podeu llegir els seus dos llibres d’esport: ELS ÀNGELS JUGUEN
A FUTBOL i L’ESPORT EN LA GLOBALITAT HUMANA. Del partit que comento a l’avi no
li agrada que esdevinguès una imatge esportivament descafeinda i mal
aconseguida. En termes artístics definiría el partit com de poca qualitat. I
aquest concepte és pitjor que el fet de perdre. L’avi pensa que un partit, es
guanyi o no, ha de donar sempre una bona imatge, ha de ser una obra d’art. I
aquesta característica l’avi no l’ha vist reflectida en les cròniques
esportives. Sí que hi ha llegit expressions que donen a entendre que les
errades ensenyen i aixó és positiu i un signe per jugar millor la resta de
partits si es vol ser campió. Una ensenyança no es pot oblidar: certes opinions
incideixen efectivament en els jugadors amb un
doble afecte, estimulen els contraris i agarroten els de casa. Del
partit en questió hi ha una altra circumstància que a l’avi no li agrada. Les
dues alineacions les conformaven més jugadors estrangers que no pas de casa. I
l’avi és pregunta, quina mena de competició és aquesta? Per a ell aquesta
condició és un dimoni de l’esport. Ja en parlarà.
L’esport en la vida d’aquest avi és cultura i art amb una filosofía i pedagogía pròpia. I l’estima perquè és configurador social i definidor de paísos. L’esport català ho palesa a bastament. No ha fet esport, aquest avi, però l’ha viscut intensament. Ho explicarà també en aquesta bloc que dedicarà a l’esport català.
diumenge, 26 d’octubre del 2014
dissabte, 18 d’octubre del 2014
BARÇA-BAYERN DE MUNICH VIST PER L’AVI
Com enamorat de l’esport, l’avi s’ho passa bé visionant
transmissions esportives. I li agrada dir-hi la
seva. El partit de bàsquet de Copa d’Europa entre el Barça i el Bayern
no li va plaure massa perquè considera que no es va jugar a l’alçada de la fama
que tenen els dos equips, principalment el Barça. La victòria molt ajustada
demostra una qualitat discutible per la forma com es va aconseguir. Els
blaugranes no van tenir continuitat en el bon joc i sí en, diguem-ne, errades.
Errades que van ser norma en els dos equips. És veritat que s’aplaudiren
jugades molt bones, però dissortadament, poques, fet que demostra una
discontinuitat fruit d’una descoordinació. També és veritat que se celebraren
triples de molt mèrit i que nivellaren el resultat. Potser va ser lo millor
dels dos equips. L’avi, pedagog de l’esport infantil, va adonar-se que en
ambdós conjunts s’abusava massa de la retenció individual de la pilota que
s’acabava perdent-la per culpa d’una manca de visió de conjunt amb un excès de
geni, jo puc, per acabar no sóc ni geni, ni puc. No li va agradar el joc de
conjunt de cap dels dos equips i potser aquesta circumstància va possibilitat
un final tan justet, gràcies als llençadors de triples. Per a l’avi el partit
no va ser un model de partit de copa d’Europa.
divendres, 10 d’octubre del 2014
dijous, 9 d’octubre del 2014
PARAULES DEL PAPA FRANCESC EN EL SEU VIATGE A ALBANIA
“Estimats amics, us exhorto a mantenir i desenvolupar la
tradició de les bones relacions entre les comunitats religioses que hi ha a
Albània i a sentir-vos units al servei de la vostra estimada pàtria. Amb una
mica de sentit del l’humor, es pot dir
que aixó s’assembla a un partit de futbol: els catòlics contra tots els altres,
però tots junts, pel bé de la pàtria i de la humanitat.”
dimecres, 8 d’octubre del 2014
dimarts, 7 d’octubre del 2014
AMB UNA CATALUNYA INDEPENDENT, ON JUGARAN EL BARÇA I L’ESPANYOL?
L’Avi, que estima l’esport, pensa que el sol fet de plantejar
aquest tema és una demostració d’incapacitat organitzativa. Primerament és
posar en dubte el potencial esportiu català que té prou imaginació i idees per
crear una lliga de futbol potencial potent en el marc d’Europa. Però plantejar
el problema des de les estances espanyoles, que suposaria una expulsió, és d’una
feblesa discursiva tal que no es concebeix hagin aprobat el batxiller. D’expulsió
res de res, és normal que restin fora. El que no és normal és l’amenaça i per
més inri alló que l’importa no és la qualitat esportiva sinò el problema
econòmic. És esperpèntic llegir “no me imagino una LFP sin el Barça, se nos
vendría a bajo el negocio del futbol”. És una manifestació indignant, no és
important l’esport per l’esport sinò el negoci de l’esport. Una demostració més
del baix nivell de les esferes governamentals de la pell de brau, en aquest cas
del futbol. Quan es presenta un problema, l’avi pensa, que alló que cal fer és
analitzar-lo i pensar en possibles solucions. En un temps en que es parla tant
de la globalització, que els grans equips, per no dir tots, poden presentar una
alineació amb només jugadors estrangers, escollir l’amenaça, que no ho és
perquè ja ho tenen coll avall els catalans, és un signe massa clar de pobresa
organitzativa i de manca de capacitat progressiva. És lamentable que l’esport s’afegeixi
a la campanya de la por quan la premsa estrangera recomanava diàleg, com ha fet
el Financial Times, dient en la darrera editorial que “ Rajoy no s’hauria d’amagar
més darrere de la constitució i hauria de construir un consens per canviar-la
de bona fe i en un temps raonable”, com també el Secretari General de l’ONU va
manifestar aquesta setmana a Andorra que la legislació europeu defensa el dret
a decidir. Fer servir l’esport per crear malestar és una manifestació més d’impotència
política. Ni al Barça, ni a l’Espanyol els hi faltarà una lliga on jugar. I
encara, imagina l’avi, els directius espanyols demanant per favor que continuin
jugant la lliga del futbol professional espanyol. Aixó sí, pensa, amb dret a
jugar només amb la selecció catalana, que també farà molt bon paper a les
competicions internacionals i mundials.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)