UNA DERROTA ALLIÇONADORA

A l’avi que estima l’esport li agraden els per què dels esdeveniments esportius. El guanyar o perdre és una circumstància que no hauria d’embrutar l’esportivitat. Però massa sovint s’embruta abans de celebrar-se el partit. La derrota per 3-1 en el camp del Bernaveu pot ser dolorosa però mai ha de ser motiu d’antideportivitat. El darrer Madrid-Barça anà precedit a Catalunya d’una campanya que l’avi cataloga de poc deportiva i molt més si es tè en compte les circumstàncies polítiques actuals i el paper important del  Barça en el procès català. L’avi pensa que precisament per les circumstàncies polítiques de Catalunya havia d’actuar-se amb més prudència i més intel·ligència per preservar la  deportivitat. Contraris, sí, enemics, mai. Enten perfectament que per a un “merengue” la campanya orquestrada de poder celebrar en el camp del Madrid la possible celebració golejadora de Messi, no li tenia de fer gens de gràcia i que conseqüentment es volguès celebrar la derrota del Barça. I enten que els jugadors del Madrid sortíssin mentalitzats per impedir-ho com així fou. L’avi no va veure el partit, tenia una altra obligació de caire cultural, obligació que no li fa ajornar cap partit de futbol per important que sigui. Ell pensa que donar preferència al futbol a una activitat cultural és un signe de baix nivell humà. La cultura és essencial. És veritat que el futbol té la seva part de cultura i a l’avi no se li pot negar que ho reconeix. Podeu llegir els seus dos llibres d’esport: ELS ÀNGELS JUGUEN A FUTBOL i L’ESPORT EN LA GLOBALITAT HUMANA. Del partit que comento a l’avi no li agrada que esdevinguès una imatge esportivament descafeinda i mal aconseguida. En termes artístics definiría el partit com de poca qualitat. I aquest concepte és pitjor que el fet de perdre. L’avi pensa que un partit, es guanyi o no, ha de donar sempre una bona imatge, ha de ser una obra d’art. I aquesta característica l’avi no l’ha vist reflectida en les cròniques esportives. Sí que hi ha llegit expressions que donen a entendre que les errades ensenyen i aixó és positiu i un signe per jugar millor la resta de partits si es vol ser campió. Una ensenyança no es pot oblidar: certes opinions incideixen efectivament en els jugadors amb un  doble afecte, estimulen els contraris i agarroten els de casa. Del partit en questió hi ha una altra circumstància que a l’avi no li agrada. Les dues alineacions les conformaven més jugadors estrangers que no pas de casa. I l’avi és pregunta, quina mena de competició és aquesta? Per a ell aquesta condició és un dimoni de l’esport. Ja en parlarà.

 

BARÇA-BAYERN DE MUNICH VIST PER L’AVI

Com enamorat de l’esport, l’avi s’ho passa bé visionant transmissions esportives. I li agrada dir-hi la  seva. El partit de bàsquet de Copa d’Europa entre el Barça i el Bayern no li va plaure massa perquè considera que no es va jugar a l’alçada de la fama que tenen els dos equips, principalment el Barça. La victòria molt ajustada demostra una qualitat discutible per la forma com es va aconseguir. Els blaugranes no van tenir continuitat en el bon joc i sí en, diguem-ne, errades. Errades que van ser norma en els dos equips. És veritat que s’aplaudiren jugades molt bones, però dissortadament, poques, fet que demostra una discontinuitat fruit d’una descoordinació. També és veritat que se celebraren triples de molt mèrit i que nivellaren el resultat. Potser va ser lo millor dels dos equips. L’avi, pedagog de l’esport infantil, va adonar-se que en ambdós conjunts s’abusava massa de la retenció individual de la pilota que s’acabava perdent-la per culpa d’una manca de visió de conjunt amb un excès de geni, jo puc, per acabar no sóc ni geni, ni puc. No li va agradar el joc de conjunt de cap dels dos equips i potser aquesta circumstància va possibilitat un final tan justet, gràcies als llençadors de triples. Per a l’avi el partit no va ser un model de partit de copa d’Europa.

El meu nét jugant a handbol platja

Moments del partit d'handbol platja de l'equip en que hi juga Yannick, el meu nét.

PARAULES DEL PAPA FRANCESC EN EL SEU VIATGE A ALBANIA

“Estimats amics, us exhorto a mantenir i desenvolupar la tradició de les bones relacions entre les comunitats religioses que hi ha a Albània i a sentir-vos units al servei de la vostra estimada pàtria. Amb una mica de sentit del l’humor, es pot dir que aixó s’assembla a un partit de futbol: els catòlics contra tots els altres, però tots junts, pel bé de la pàtria i de la humanitat.”

esportistes pel sí.

AMB UNA CATALUNYA INDEPENDENT, ON JUGARAN EL BARÇA I L’ESPANYOL?

L’Avi, que estima l’esport, pensa que el sol fet de plantejar aquest tema és una demostració d’incapacitat organitzativa. Primerament és posar en dubte el potencial esportiu català que té prou imaginació i idees per crear una lliga de futbol potencial potent en el marc d’Europa. Però plantejar el problema des de les estances espanyoles, que suposaria una expulsió, és d’una feblesa discursiva tal que no es concebeix hagin aprobat el batxiller. D’expulsió res de res, és normal que restin fora. El que no és normal és l’amenaça i per més inri alló que l’importa no és la qualitat esportiva sinò el problema econòmic. És esperpèntic llegir “no me imagino una LFP sin el Barça, se nos vendría a bajo el negocio del futbol”. És una manifestació indignant, no és important l’esport per l’esport sinò el negoci de l’esport. Una demostració més del baix nivell de les esferes governamentals de la pell de brau, en aquest cas del futbol. Quan es presenta un problema, l’avi pensa, que alló que cal fer és analitzar-lo i pensar en possibles solucions. En un temps en que es parla tant de la globalització, que els grans equips, per no dir tots, poden presentar una alineació amb només jugadors estrangers, escollir l’amenaça, que no ho és perquè ja ho tenen coll avall els catalans, és un signe massa clar de pobresa organitzativa i de manca de capacitat progressiva. És lamentable que l’esport s’afegeixi a la campanya de la por quan la premsa estrangera recomanava diàleg, com ha fet el Financial Times, dient en la darrera editorial que “ Rajoy no s’hauria d’amagar més darrere de la constitució i hauria de construir un consens per canviar-la de bona fe i en un temps raonable”, com també el Secretari General de l’ONU va manifestar aquesta setmana a Andorra que la legislació europeu defensa el dret a decidir. Fer servir l’esport per crear malestar és una manifestació més d’impotència política. Ni al Barça, ni a l’Espanyol els hi faltarà una lliga on jugar. I encara, imagina l’avi, els directius espanyols demanant per favor que continuin jugant la lliga del futbol professional espanyol. Aixó sí, pensa, amb dret a jugar només amb la selecció catalana, que també farà molt bon paper a les competicions internacionals i mundials.