L’esport en la vida d’aquest avi és cultura i art amb una filosofía i pedagogía pròpia. I l’estima perquè és configurador social i definidor de paísos. L’esport català ho palesa a bastament. No ha fet esport, aquest avi, però l’ha viscut intensament. Ho explicarà també en aquesta bloc que dedicarà a l’esport català.

dimarts, 7 d’octubre del 2014

AMB UNA CATALUNYA INDEPENDENT, ON JUGARAN EL BARÇA I L’ESPANYOL?

L’Avi, que estima l’esport, pensa que el sol fet de plantejar aquest tema és una demostració d’incapacitat organitzativa. Primerament és posar en dubte el potencial esportiu català que té prou imaginació i idees per crear una lliga de futbol potencial potent en el marc d’Europa. Però plantejar el problema des de les estances espanyoles, que suposaria una expulsió, és d’una feblesa discursiva tal que no es concebeix hagin aprobat el batxiller. D’expulsió res de res, és normal que restin fora. El que no és normal és l’amenaça i per més inri alló que l’importa no és la qualitat esportiva sinò el problema econòmic. És esperpèntic llegir “no me imagino una LFP sin el Barça, se nos vendría a bajo el negocio del futbol”. És una manifestació indignant, no és important l’esport per l’esport sinò el negoci de l’esport. Una demostració més del baix nivell de les esferes governamentals de la pell de brau, en aquest cas del futbol. Quan es presenta un problema, l’avi pensa, que alló que cal fer és analitzar-lo i pensar en possibles solucions. En un temps en que es parla tant de la globalització, que els grans equips, per no dir tots, poden presentar una alineació amb només jugadors estrangers, escollir l’amenaça, que no ho és perquè ja ho tenen coll avall els catalans, és un signe massa clar de pobresa organitzativa i de manca de capacitat progressiva. És lamentable que l’esport s’afegeixi a la campanya de la por quan la premsa estrangera recomanava diàleg, com ha fet el Financial Times, dient en la darrera editorial que “ Rajoy no s’hauria d’amagar més darrere de la constitució i hauria de construir un consens per canviar-la de bona fe i en un temps raonable”, com també el Secretari General de l’ONU va manifestar aquesta setmana a Andorra que la legislació europeu defensa el dret a decidir. Fer servir l’esport per crear malestar és una manifestació més d’impotència política. Ni al Barça, ni a l’Espanyol els hi faltarà una lliga on jugar. I encara, imagina l’avi, els directius espanyols demanant per favor que continuin jugant la lliga del futbol professional espanyol. Aixó sí, pensa, amb dret a jugar només amb la selecció catalana, que també farà molt bon paper a les competicions internacionals i mundials.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada