Com enamorat de l’esport, l’avi s’ho passa bé visionant
transmissions esportives. I li agrada dir-hi la
seva. El partit de bàsquet de Copa d’Europa entre el Barça i el Bayern
no li va plaure massa perquè considera que no es va jugar a l’alçada de la fama
que tenen els dos equips, principalment el Barça. La victòria molt ajustada
demostra una qualitat discutible per la forma com es va aconseguir. Els
blaugranes no van tenir continuitat en el bon joc i sí en, diguem-ne, errades.
Errades que van ser norma en els dos equips. És veritat que s’aplaudiren
jugades molt bones, però dissortadament, poques, fet que demostra una
discontinuitat fruit d’una descoordinació. També és veritat que se celebraren
triples de molt mèrit i que nivellaren el resultat. Potser va ser lo millor
dels dos equips. L’avi, pedagog de l’esport infantil, va adonar-se que en
ambdós conjunts s’abusava massa de la retenció individual de la pilota que
s’acabava perdent-la per culpa d’una manca de visió de conjunt amb un excès de
geni, jo puc, per acabar no sóc ni geni, ni puc. No li va agradar el joc de
conjunt de cap dels dos equips i potser aquesta circumstància va possibilitat
un final tan justet, gràcies als llençadors de triples. Per a l’avi el partit
no va ser un model de partit de copa d’Europa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada