LA DONA EN EL MÓN DE L’ESPORT

 

El salt important de l’esport femení en el segle XXI guardona una tasca des de la humilitat i fins i tot del menys preu que arribà a definir la dona en un nivell natural inferior a l’home. L’esport ha estat un factor de la veritat humana definida en la Bíblia quan Déu digué que havia creat la dona i l’home a imatge seva. La dona porta a la convivència les paraules mare i pare. En la creació de noves vides la dona i l’home hi tenen el seu paper diferent però necessari i sense la unitat agermanada dels dos la humanitat no creixeria. Valorat el rol de la dona en base al programa bíblic penso que la història ha estat injusta amb ella negant-li el protagonisme que la seva dignitat de mare mereix. I aquesta inferioritat deguda a l’orgull masculí és responsable d’un procés històric contrari al programa natural dictat per Déu. L’esclat guanyador dels nostres dies a tots nivells col·loca la dignitat de la dona al mateix nivell de la de l’home. I l’esport hi col·labora i ho justifica. Podem dir que es fa justícia. No obstant tinc un temor: caurà la dona en la temptació del diner? En aquest tema el seu pensament d’igualtat ha de treballar-hi i ressituar l’economia a la seva condició de servei. La humanitat necessita una nova política en la que el diner no sigui la causa d’enriquiments desmesurats i de pobreses de misèria i de mort. L’esport hi té molt a dir i les dones poden obligar a complir. I dissortadament l’esport femení encara no ha rebut el degut vist i plau corresponent. No es té en compte que l’esport individual i col·lectiu millorarà la seva imatge amb la sensibilitat femenina més poètica i artística. I a l’esport i sobre tot en el futbol li fa molta falta l’art, la poesia i la música, condicions inherents al físic femení. Però aquest procés amb la incorporació de la  dona no caminarà vers un futur més humà i més digne sense un diàleg intel·ligent i racional entre la sensibilitat femenina i la força masculina. En aquest esclat esportiu quin paper hi juguen, han jugat on han de jugador els pensadors i pensadores de l’esportivitat? No m’allargo gaire més. A cabo amb una reflexió: en la Grècia antiga les dones gaudien dels seus Jocs Olímpics propis, paral·lels als del homes.  Tenien per objectiu, la pau i començaven pregant als seus déus. En el Jocs Olímpics moderns no hi ha faltat mai la dona. Defensen la pau i quina base humana? Per pensar-hi.

FUTBOL, ESPORT DE GRANOLLERS

L’esportivitat és inherent en la definició del model de convivència de Granollers. L’esport ha escrit i escriu capítols molt importants en la seva història. I l’Esport Club de Fútbol és l’entitat capdavantera desprès de l’ocellaire. Més de cent anys l’avalen. Va néixer el 2013 amb una inicial intel·ligència entre dues entitats urbanes culturals, una més popular i l’altre de classe social superior. Els problemes no van faltar i ha estat una característica de l’entitat com m’ho ha fet palès la consulta a Viquipèdia  i les pàgines web de l’entitat. En una pàgina de l’any 2019 s’hi llegeix: “L’E.C. Granollers forma part de la història de la ciutat, volem construir una entitat on totes les parts de la societat granollerina estiguin presents”. M’ha cridat molt l’atenció la denúncia que s’hi intueix en aquestes paraules. No soc ningú per donar lliçons, però penso que he viscut intensament la història de l’E.C. Granollers. Ha estat en el mon del futbol una ciutat capdavantera en la formació de base com ho palesen  jugadors arribant a primera línia. Perdoneu, però avui no citaré noms, noms que han estat molt importants en l’esport, tant directius com jugadors i formadors. Valorant l’actualitat de l’esport en el segle XXI sincerament penso que l’economia aportant millores és la causa d’una greu devaluació de l’esportivitat popular. Les grans categories perjudiquen, segons el meu entendre, les bases formatives. I l’E.C.Granollers n’és un perjudicat important. Segueixo per la premsa la seva trajectòria i no entenc que un club que en la base forma mes de tres cents infantils no pot presentar amb garanties un primer equip en la Tercera   Nacional. És un tema de debat i estic convençut que les persones per tirar-lo endavant hi són. Una recent trobada amb jugadors infantils del Granollers i del Sant Josep dels anys 1965-70 m’ho ha fet palès. L’E.C. Granollers ha de tornar a omplir el camp del C/ Girona. Una entitat que en el seu temps va obrir les portes a l’atletisme, al ciclisme, al bàsquet i a l’handbol és una entitat que porta en el seu ADN l’esport. Perdoneu, però penso que l’organització actual de l’esport internacional, nacional, comarcal i popular necessita una nova filosofia. I d’aquesta nova filosofia Granollers en pot ser càtedra. I l’EC amb les altres entitats esportives n’ha de ser protagonista. I tornarà a omplir el camp.