L’esport en la vida d’aquest avi és cultura i art amb una filosofía i pedagogía pròpia. I l’estima perquè és configurador social i definidor de paísos. L’esport català ho palesa a bastament. No ha fet esport, aquest avi, però l’ha viscut intensament. Ho explicarà també en aquesta bloc que dedicarà a l’esport català.

dimecres, 16 de març del 2022

FUTBOL, ESPORT DE GRANOLLERS

L’esportivitat és inherent en la definició del model de convivència de Granollers. L’esport ha escrit i escriu capítols molt importants en la seva història. I l’Esport Club de Fútbol és l’entitat capdavantera desprès de l’ocellaire. Més de cent anys l’avalen. Va néixer el 2013 amb una inicial intel·ligència entre dues entitats urbanes culturals, una més popular i l’altre de classe social superior. Els problemes no van faltar i ha estat una característica de l’entitat com m’ho ha fet palès la consulta a Viquipèdia  i les pàgines web de l’entitat. En una pàgina de l’any 2019 s’hi llegeix: “L’E.C. Granollers forma part de la història de la ciutat, volem construir una entitat on totes les parts de la societat granollerina estiguin presents”. M’ha cridat molt l’atenció la denúncia que s’hi intueix en aquestes paraules. No soc ningú per donar lliçons, però penso que he viscut intensament la història de l’E.C. Granollers. Ha estat en el mon del futbol una ciutat capdavantera en la formació de base com ho palesen  jugadors arribant a primera línia. Perdoneu, però avui no citaré noms, noms que han estat molt importants en l’esport, tant directius com jugadors i formadors. Valorant l’actualitat de l’esport en el segle XXI sincerament penso que l’economia aportant millores és la causa d’una greu devaluació de l’esportivitat popular. Les grans categories perjudiquen, segons el meu entendre, les bases formatives. I l’E.C.Granollers n’és un perjudicat important. Segueixo per la premsa la seva trajectòria i no entenc que un club que en la base forma mes de tres cents infantils no pot presentar amb garanties un primer equip en la Tercera   Nacional. És un tema de debat i estic convençut que les persones per tirar-lo endavant hi són. Una recent trobada amb jugadors infantils del Granollers i del Sant Josep dels anys 1965-70 m’ho ha fet palès. L’E.C. Granollers ha de tornar a omplir el camp del C/ Girona. Una entitat que en el seu temps va obrir les portes a l’atletisme, al ciclisme, al bàsquet i a l’handbol és una entitat que porta en el seu ADN l’esport. Perdoneu, però penso que l’organització actual de l’esport internacional, nacional, comarcal i popular necessita una nova filosofia. I d’aquesta nova filosofia Granollers en pot ser càtedra. I l’EC amb les altres entitats esportives n’ha de ser protagonista. I tornarà a omplir el camp.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada