LA DERROTA FA MAL PERÓ ÉS UNA LLIÇÓ

 

La derrota del Barça davant del Bayern no és motiu d’estripar res sinó d’aprendre la lliçó sobre un procés no complert. Primerament cal felicitar l’equip alemany i a continuació no culpar als jugadors del Barça, ni a l’entrenador. No son els culpables. On no n’hi ha no en raja. Gran part de la culpa la dono al comportament de l’elit que abandona per falta de confiança en l’equip i es lliura a un altra perquè pensa li garanteix la continuïtat als seus èxits. I aquí dedueixo on rau la dignitat esportiva. Messi assolí ser el gran jugador jugant amb el Barça o el Barça fou el gran equip gracies a Messi. No nego el talent però penso en la saviesa. L’anada de Messi al PSG té dos motius, continuar guanyant trofeus individuals i el diner. Què succeirà si el PSG no guanya títols? Francament, per a mi les llàgrimes de comiat el trairen. El Barça fou factor en la fama del geni i el geni quan endevina els risc reacciona oblidant la dignitat. No cal ser agraït per ajudar al seu benefactor esportiu. Sé que lectors i lectores no estaran d’acord amb mi. Només aconsello que analitzin el seu propi procés viscut.  La segona lliçó ens la dona el diner. El geni ha oblidat els problemes econòmics del Barça per  continuar la seva fortuna amb el suport de Dakar quan els seus ex-companys continuen en l’equip i col·laboren a solucionar els seus problemes econòmics dels quals en part n’és també responsable el geni. Però hi ha una segona part que la derrota posa en evidència de la que n’és responsable la Junta i els tècnics. No van tenir cura del planter, que a l’hora de la veritat ha aixecat la veu i ha evidenciat que de qualitat a casa n’hi ha però se n’ha de tenir cura. A Catalunya hi ha un excel·lent planter i el Barça, orgullós de la seva Masia, no n’ha tingut la cura que cal. I humilment crec que tinc arguments per demostrar-ho. Ho vaig viure. Però el diner ha marcat la pauta. Les grans despeses en jugadors estrangers dona nom encara que els de casa siguin superiors. I econòmicament se’ls devalua. Els genis a Catalunya hi son i no es coneixen perquè no es descobreixen, ni s’hi treballa com cal. L’economia tanca la porta als de casa i l’obra als de fora. I aquí hi juga un paper molt important: el representant dels jugadors. L’esport només en mans del diner porta al patiment actual del Barça.