LA DONA EN EL MÓN DE L’ESPORT

 

El salt important de l’esport femení en el segle XXI guardona una tasca des de la humilitat i fins i tot del menys preu que arribà a definir la dona en un nivell natural inferior a l’home. L’esport ha estat un factor de la veritat humana definida en la Bíblia quan Déu digué que havia creat la dona i l’home a imatge seva. La dona porta a la convivència les paraules mare i pare. En la creació de noves vides la dona i l’home hi tenen el seu paper diferent però necessari i sense la unitat agermanada dels dos la humanitat no creixeria. Valorat el rol de la dona en base al programa bíblic penso que la història ha estat injusta amb ella negant-li el protagonisme que la seva dignitat de mare mereix. I aquesta inferioritat deguda a l’orgull masculí és responsable d’un procés històric contrari al programa natural dictat per Déu. L’esclat guanyador dels nostres dies a tots nivells col·loca la dignitat de la dona al mateix nivell de la de l’home. I l’esport hi col·labora i ho justifica. Podem dir que es fa justícia. No obstant tinc un temor: caurà la dona en la temptació del diner? En aquest tema el seu pensament d’igualtat ha de treballar-hi i ressituar l’economia a la seva condició de servei. La humanitat necessita una nova política en la que el diner no sigui la causa d’enriquiments desmesurats i de pobreses de misèria i de mort. L’esport hi té molt a dir i les dones poden obligar a complir. I dissortadament l’esport femení encara no ha rebut el degut vist i plau corresponent. No es té en compte que l’esport individual i col·lectiu millorarà la seva imatge amb la sensibilitat femenina més poètica i artística. I a l’esport i sobre tot en el futbol li fa molta falta l’art, la poesia i la música, condicions inherents al físic femení. Però aquest procés amb la incorporació de la  dona no caminarà vers un futur més humà i més digne sense un diàleg intel·ligent i racional entre la sensibilitat femenina i la força masculina. En aquest esclat esportiu quin paper hi juguen, han jugat on han de jugador els pensadors i pensadores de l’esportivitat? No m’allargo gaire més. A cabo amb una reflexió: en la Grècia antiga les dones gaudien dels seus Jocs Olímpics propis, paral·lels als del homes.  Tenien per objectiu, la pau i començaven pregant als seus déus. En el Jocs Olímpics moderns no hi ha faltat mai la dona. Defensen la pau i quina base humana? Per pensar-hi.