La tarda-nit del
dia 3 de març de 2021 la vaig viure esportivament de la mà del CF Barcelona.
Tres partits que foren resposta i missatge. La foscor del poder feta llum per
la gent. Fa molts anys que visc l’esport català, el Barça és català i la tarda
d’ahir la vaig llegir amb consciència de
present i amb il·lusió de futur. No soc culè però estimo l’esport. Del Barça
m’agrada l’esport però no la seva política. I el missatge esportiu del dia 3 de
març fou directe i clar. La victòria de l’equip femení per 4-0 amb un joc
il·lusionat i de futur va ser un crit d’atenció i gaire bé d’alarma al futur
president. Qualitat esportiva al servei de l’entitat i qualitat humana al
servei de la gent. Qualitat en la gestió era el reclam que es llegia entre
línies. El futbol és un esport al servei del benestar de la gent, benestar en
el treball, benestar en el temps d’esbargiment i benestar en la cultura, perquè
el futbol té la seva filosofia humana. I els missatges continuaren alliçonant.
Fou el torn de l’handbol. L’equip de Divisió d’Honor davant el contrincant
ucraïnès. Els principis foren un xic decebedors, però la qualitat dels jugadors
i la bona direcció va donar els seus fruits, victòria per 42-34. Una lliçó des
de la base a la responsabilitat dels dirigents. Saviesa, il·lusió i treball.
Saviesa, il·lusió i treball de la gent que han de saber gestionar els
directius. I el tercer missatge arribà a altes hores de la nit enviat per
l’equip de futbol de Divisió d’Honor amb una victòria per 3-0 davant el
Sevilla, de suor, treball i llàgrimes, però victòria per qualitat humana en
l’esforç. Lluitar contra les dificultats
sempre dona fruits positius. Les jugadores i els jugadors són els representants de la humanitat en
l’esport, els directius fan les funcions dels polítics en els estats. I el dia
3 de març de 2021 la imatge de club de la negror va passar a la blancor pel
treball i amor del poble. Una gran lliçó de la gent que amb la seva qualitat
renta els plats bruts dels cuiners de la convivència. Perquè l’esport, el
futbol és esport, és factor de convivència. És la lliçó que vaig llegir el dia
3 de març parant esment en la base i en la convivència. Òbviament que des de la
meva opinió critico el CF Barcelona per la manera de formar els equips, per
l’economia deformadora social, per la interpretació de la globalització que es
fa en les gestions, i per una filosofia de doble direcció quan s’analitza el
club en les vessants humanes, esportives i polítiques (direcció). Al marge dels
desacords, la lliçó dels tres equips, fou una lliçó de dignitat de les
persones, i quan les persones defensen la seva dignitat els fruits són bons i
les recompenses arriben. Vaig viure una classe de dignitat humana des de
l’esport de qualitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada