La victòria de Joan Laporta ha despertat l’alarma independentista de l’estat espanyol. Al ministre de cultura i esport li ha faltat temps per pontificar que l’esport “no pot estar al servei de la independència”. Li pregunto al Senyor Ministre: la cultura i l’esport al servei der qui estan, de les persones o de la política? Espanya no és el territori, ho son les persones i les persones d’Espanya pertanyen a diferents pobles que la configuren. I aquests pobles tenen els seus drets que cap poder els hi pot prendre. Em pot dir el Sr. Ministre quin ha estat el poble d’Espanya capdavanter en el foment de l’esport? Des d’aquest punt de vista Catalunya té uns drets que mereixen el reconeixement que el Sr. Ministre nega. L’Estat Espanyol no és dialogant, imposa la seva voluntat. Com i on es va constituir el Comitè Olímpic Espanyol? A Catalunya. Els anys 20 del segle passat el COI va oferir a una entitat catalana formar part amb tots els drets del Comitè Olímpic Internacional. L’estat ho va impedir. Resposta: Catalunya funda el COE amb residència a Barcelona, i aquest comitè permet la presència d’Espanya en els Jocs Olímpics amb la Selecció Espanyola de Futbol d’aquell equip famós d’Alcántara, Zamora i Samitier. Quin comportament més solidari el de Catalunya! I l’Estat Espanyol s’atribueix els mèrits dels altres. Només l’olor d’independència fa saltar l’alarma. L’exercici de la llibertat horroritza a la política espanyola. Una contradicció en democràcia. I ha estat la forma democràtica de les eleccions del nou president la guspira que ha encès el foc. El missatge va més enllà del model polític de visió esportiva. És un missatge de diàleg amb l’abraçada dels tres aspirants amb la particularitat que en aquesta abraçada s’hi acceptava una filosofia de futur innovadora. És la intel·ligència democràtica de l’esport català, que avança malgrat els entrebancs. Senyor Ministre, les amenaces amanides de llei, no deixen de ser amenaces i per tant una contradicció democràtica. La política és un servei no una imposició dictatorial en forma legal. Personalment em repugna un model polític de visió humanista com era el socialisme en els seus inicis que discrepi del dret de la llibertat dels pobles. Tem el ministre una Catalunya universal en el mon de l’esport ambaixadora de llibertat? Ho té fàcil, sigui veritablement demòcrata, i col·loqui Espanya al mateix nivell. Catalunya ho vol. Vol una Espanya capdavantera en les llibertats creant una humanitat global amb les diferències. No respectar les diferències nega la veritat de la història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada