BM GRANOLLERS 22 – FC.BARCELONA 32

 

El Barcelona finalista de la Copa del Rei. Un resultat que no és cap sorpresa. És la coherència amb el temps actual del domini del diner sobre la dignitat de la persona. El resultat té una part humana que s’ha de respectar perquè des del respecte, la solució més humana és possible. Els jugadors del Barça també són humans i l’exercici de la seva llibertat s’ha de respectar. Des de la tècnica i la història de l’equip, el resultat no era cap secret. No critico els jugadors, critico el sistema. Valorant el partit des del valor humà esportiu només hi calen lloances. Si algun retret mereix, el faria a la cúpula i a l’arbitratge. Des de la meva observació el partit va tenir dos temps força significatius. Una primera part, que de bon començament semblava un desastre pel Granollers, i fou el triomf de l’esperit davant la superioritat i la segona fou el domini de la tècnica i del físic que imposà la seva llei. Res a objectar en el desenvolupament del partit i del seu resultat. Molt a reflexionar pel futur de l’esport basat en l’esperit humà. El BM Granollers va donar una lliçó de pedagogia en la primera part que li fou massa difícil de continuar en la segona. El Barcelona, en la primera part no mesurà el saber fer humà del contrari i en la segona va fer valer el poder dels valors aliens a l’esport que imposen la seva voluntat. Acuso, als jugadors? No, acuso al sistema. Se’m dirà que són els fruits del temps, no dic que no, però no m’agrada el conreu que dona fruits aliens a la pedagogia de l’esport. No estic d’acord amb l’esport controlat pel diner, vull un esport controlat pels valors humans. És una lluita, també des de l’esport, per un futur més racional i humà de les activitats humanes. Ens movem en un temps fora del temps desitjable. I l’esport, com factor de convivència, ha de col·laborar i en certa manera col·labora en l’exercici de la llibertat humana, que té dret a equivocar-se, però el deure de reciclatge quan s’adona de l’error. I el partit Granollers- Barça, de la Copa del Rei, palesa la urgència de col·laborar en la pau verdadera de la convivència humana. L’handbol de jugadors qualificats i excel·lents en té, de pensadors, penso que també però el que no té són els dirigents que el temps reclama, com els reclama també   política, l’economia, la cultura i també la religió. Al marge del resultat, que és indiscutible, del partit em quedo que fou la demostració de la lliçó d’una nova psicologia i pedagogia de convivència. Millorar l’esport, és fer més humana la convivència.