SOMRIURES I LLÀGRIMES EN PARTITS DE FUTBOL

 

El futbol és una activitat humana en la modalitat de l’esport. I massa sovint es llegeixen comentaris que li donen a l’esport qualitats i condicions que no li pertoquen per la senzilla raó que no en té. L’esport no és un valor, és una exigència de valors perquè els valors només els gaudeix l’ésser humà. Quan la pràctica de l’esport dona més importància al guanyar que a l’exercici pedagògic regna allò que se’n diu el joc brut i la manca d’esportivitat. Son freqüents en el mon del futbol frases com “quan la pilota no vol entrar”, “son coses del futbol...” Una manera de justificar les errades humanes. Quan la pilota no entra, simplement és una errada humana. Una errada tan simple que depèn de falta d’entrament. La direcció de la pilota la condiciona l’angle del peu a l’hora del xut. No s’ha treballat prou la jugada? La sort no sempre és positiva. No es domina la mecànica de la jugada. Cal tenir molt present que fins i tot un bon entrenament a l’hora de la veritat pot desil·lusionar pel mal joc. Per què? La persona no és una màquina. La veritat matemàtica no hi té espai. És veritat que és intel·ligent però també és passional i el domini de la passió sobre la intel·ligència pot desvirtuar la veritat. I els jugadors de futbol quan salten al camp no sempre poden controlar les seves emocions i molt menys quan aquestes són negatives. El Club de Futbol Barcelona n’és un exemple. Pot un jugador rendir normalment quan el seu club no li garanteix la seva fitxa? Pot un jugador donar tot el que sap quan la premsa el posa pels núvols com si fos un déu?  Una pregunta tècnica. Pot l’equip jugar be quan es dona més importància a l’esquema de joc, que a la intel·ligència? I podríem continuar fent preguntes. Saltar al terreny de joc dominat per una passió, encara que sigui la de guanyar, sempre és negatiu, encara que sovint es guanya jugant malament i es perd jugant be. En els comentaris dels partits hi trobo a faltar massa sovint manca de respecte al contrari. La sort o la intel·ligència en aquell partit poden ser superiors al que se suposa ser millor i malgrat tot perd. Guanyar o perdre és una circumstància que no sempre es valorada racionalment. És la responsable dels somriures o llàgrimes. Somriure o plorar pot ser l’aval de perdre o guanyar. Hi ha equips que perdent somriuen perquè han jugat be i d’altres que guanyant ploren per haver jugat malament. Massa sovint en la valoració dels partits de futbol no es té en compte la realitat de la llibertat que és aquella facultat humana que garanteix el dret a equivocar-te amb el deure de corregir l’error quan se n’és conscient. L’esport, dissortadament, avui, també és un servidor de l’economia, origen dels seus mals. No és un servidor de la convivència.