Les idees comencen amb un desig, però el desig sense
madurar enterra les idees. Que
entenc
per madurar? Desenvolupar una filosofia de millora per sobreviure. Corre el futbol algun risc? L’evolució actual del
futbol pateix una saturació d’egoisme de classe. I aquesta saturació és
culpable d’una desvaloració del futbol de base. S’ha convertit el futbol en un
negoci, que ha perjudicat en gran manera les categories de base, fins a
l’extrem que massa gent pensa fer-s’hi ric. I aquest objectiu ha portat a molts
esportistes al fracàs. Evitar el fracàs del futbol fou la idea impulsora de la
proposta d’una superlliga europea capitanejada pel president del Reial Madrid.
Personalment penso que el temps demana una organització millor estructurada de
l’esport del futbol i la idea d’una lliga europea fa temps que la reflexiono.
Penso que seria l’evolució lògica d’una Europa Unida. Óbviament aquesta
superlliga l’haurien de formar els vint millors equips europeus, fruit d’un
estudi seriós de les federacions nacionals i de la UEFA. No és una idea
descabellada des d’una mirada de millora de l’esport, sí ho és des de la visió
econòmica de l’esport. L’argument fonamental del President del Reial Madrid era
econòmic i l’amenaça de la UEFA contra la idea també. S’ha de donar per perduda
la idea? No. El que s’ha de fer és seure
i dialogar perquè el món del futbol necessita un reciclatge en profunditat per
culpa del diner, dominador de les cúpules federatives i clubs de màxima
categoria. El problema més greu del futbol federat rau en la pèrdua d’interès
en les categories de base. Un altre problema greu està en el fet de la compra
de jugadors d’altres clubs, que no té altre objectiu que demostrar que els
grans jugadors els fan els diners que es paguen per ells. No estic en contra
del futbol com mitjà de vida, però el
futbol professional no serà un mitjà de vida si tots els professionals de
l’esport no poden viure dignament. El futbol, mitjà de vida, necessita una nova
filosofia i una nova reglamentació. I un pas molt important ha de ser la
valoració de base del futbol dec competició. Una superlliga no aportarà res de
bo si allò que vol són els diners per a nous multimilionaris. Comencem per
dignificar el futbol dignificant les persones. Dic sí a una superlliga europea
respectuosa amb les diferències de categoria. El futbol professional sense uns
bons pedagogs de l’esport de base no va enlloc, continua el mon actual en el
que per fer diner tot si val. La controvèrsia viscuda entre els promotors de la
superlliga i les autoritats esportives palesa la prioritat econòmica davant la
qualitat pedagògica. El futbol de competició necessita una bona filosofia. Els
pensadors hi són, cal escoltar-los. Seurà la UEFA amb les Federacions europees
per arribar a un bon acord? El primer punt ha de ser irrenunciable: la dignitat
dels jugadors com persones que son
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada