L’esport en la vida d’aquest avi és cultura i art amb una filosofía i pedagogía pròpia. I l’estima perquè és configurador social i definidor de paísos. L’esport català ho palesa a bastament. No ha fet esport, aquest avi, però l’ha viscut intensament. Ho explicarà també en aquesta bloc que dedicarà a l’esport català.

dijous, 4 de setembre del 2014

LA FORÇA DE L’ESPORT GRANOLLERÍ

Celebrar una efemèrides esportiva de convivència sempre és una injecció d’optimisme per l’avi que estima l’esport. La presentació de tres clubs representatius de la ciutat en un ambient d’amistat i bona companyonia il·lusiona i aixeca l’esperança de la capacitat creadora de l’esport en la configuració de la convivència ciutadana. L’esport, com tot el que és cultura, no hauria de ser aliè a cap granollerí, sigui de naixement o d’adopció. Darrerement hi troba a faltar aquella intensitat dels anys seixanta que ell va viure i desitjaria que la ciutat recuperès aquell caliu que la premsa nacional catalana i espanyola admirava i proclamava en el seus diaris. Troba a faltar aquella personalitat directiva d’un Pitu Boix, d’un  Isidre Botey , també del Sr.Novoa i dels presidents d’atletisme Srs. Garrell i Garriga. Demostrar a la població una bona convivència entre entitats deportives és un signe per a l’avi de no deixar perdre aquest patrimoni que defineix Granollers com ciutat esportiva. L’acte dels tres clubs l’ha fet pensar en la possibilitat d’omplir el Palau d’Esports amb un homenatge públic, institucional i cívic a totes les entitats esportives de Granollers que si no va mal informat gira al voltant de la seixantena. Imagina el Palau d’Esports ple d’esportistes i dels seus directius en una vetllada literària-musical, amb ball inclòs, demostrant com és Granollers, ciutat esportiva. Qui ho hauria d’organitzar? Senzillament pensa que la Regidoria de Cultura i Esports de l’Ajuntament.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada