La supercopa
d’Espanya, millor dit, de l’ASOBAL, la juguen el proper diumenge dos equips
catalans. Directament i indirecta símbol de la realitat social dels pobles d’Espanya,
que de la diferència en fan un vincle de convivència. Avui, jo, demà, tu, i junts
caminem amics per la història. És la gran lliçó que he après de l’esport. Un
argument més a favor de l’esport en qualitat de configurador social, basat en
la veritat i justícia, primer de les persones jugadores i segon dels fets.
Tarragona, seu dels Jocs del Mediterrani del 2017 acull aquesta final
espanyola, de signe català, com un sortós preàmbul d’alló que han de ser els
Jocs.
Barcelona i
Granollers van jugar també la supercopa catalana. La rivalitat històrica entre
els dos clubs li dóna al partit un valor afegit en el missatge de la filosofía global
de l’esport. Dos clubs amb filsofies de principis diferenciats competeixen amb
dos objectius: a) ser el millor, b) fer palès que el signe esportiu de la
globalitat amb dues organitzacions diferents és bo.
L’handbol
esportivament pot aportar-hi molt i el pròxim a jugar a Tarragona en pot ser un
exemple. Guanyar pot ser resultat d’una superioritat tècnica i tàctica i també
de la sort. Però és més important ser-hi i demostrar noves idees i nous plantejaments.
Penso que el dos equips n’hi aporten i que de la competència mútua en poden
sortir beneficiats tots dos i en general l’esport. Un dels dos basa la seva
força en el fitxatge dels millors d’arreu del món, l’altre en la formació i
recerca de talents de casa. De la intel·ligència dialogant se’n pot extreure conclusions esportivament i
social molt vàlides. El BM Granollers des dels seus inicis va confiar en la
formació dels seus propis jugadors. La professionalizació va marcar una nova direcció
i en l’actualitat el progrès demana noves investigacions esportives per no
perdre qualitat, mantener categoria i està en la línea capdavantera del progrès.
Què hi
aportarà el partit, siguin quin sigui, el campió. Tal com vaig veure en el
partit de la supercopa catalana penso que la conclusió més important será trobar
la fórmula d’equilibri entre la filosofia de fitxar els millors i la filosofia de formar jugadors d’elit.
A l’avi que estima l’esport li agradaria que el campió fos el BM Granollers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada