L’esport en la vida d’aquest avi és cultura i art amb una filosofía i pedagogía pròpia. I l’estima perquè és configurador social i definidor de paísos. L’esport català ho palesa a bastament. No ha fet esport, aquest avi, però l’ha viscut intensament. Ho explicarà també en aquesta bloc que dedicarà a l’esport català.

divendres, 1 d’agost del 2014

L’AVI QUE ESTIMA L’ESPORT VOL UN BARÇA MÉS CATALÀ

Les competicions que són ja a la vista desperten l’interès de l’avi per dues raons: a) la seva catalanitat i b) la seva deportivitat. Però concretament  el club més representatiu,  ho és més pel nom de Barcelona, que no pas pel de Catalunya. Aquesta vessant catalana em faria més feliç si es traduís en la parla de jugadors i tècnics. Hi ha jugadors que han donat exemple, com Beriguistain i Bakero. No dubto de la qualitat tècnica del nou entrenador, Luis Enrique, i del director esportiu, Andoni Zubizarreta, però si com diu l’adagi castellà que hom “no és de donde nace sino de donde pace” seria bo que ho demostrèssin. És incomprensible, que un jugador, que porta anys en el club, com Messi, no hagi après el català.  Va arribar quan encara era un nen. Per aixó s’enten menys. Comprenc que pel fitxatge no ha de ser una condició sine qua non, però sí que el club hauria de treballar millor aquesta vessant. I enguany el català sembla ser que no hi tindrà gaire presència en els partits. Referent a la deportivitat hi ha dues notes que no m’agraden, 1.- que es fitchen bàsicament estrangers i 2.- que la pedrera tindrà una representació  minsa, no conforme al que se’n diu filosofía de la Masia. Però n’hi ha una tercera que encara em plau menys i té relació amb la premsa. Es diu que l’entrenador vol un Barça difícil de controlar i no em canso d’escoltar els mètodes que assaja l’entrenador per assolir-ho. Si es donen a conèixer, abans de començar, les tècniques trencadores, quin problema tindran els contraris per assajar el seu contracop. La millora i el progrès tècnic i tàctic, ben vinguts sien, però l’espectador no té perquè conèixer-ho abans dels partits, perquè a leshores, quina sorpresa descobrirà? M’agrada, però, aquest esperit de l’entrenador d’investigar i inventar esperant poder felicitar-lo cordialment al final de temporada pel joc desenvolupat i pels èxits, encara que no tan necessaris, assolits. Desitjo un Barça campió però amb un joc i esportivitat renovadors, intel·ligents i ben execcutats.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada