FUTBOL PROFESSIONAL UNA IMATGE DE LA POLÍTICA ECONÒMICA

La importància de l'esport en la convivència humana palesa un progrès significatiu en la història de la humanitat. Però tot progrès està controlat per l'economia i la política. I en el gran marc de les manifestacions esportives, algunes modalitats tenen més presència, ja sigui per la seva espectacularitat, ja sigui per la seva incidència en la configuració de la imatge humana, ja sigui per la seva força en el moviment dels aficionats i sobre tot per la seva capacitat de moure diners com es palesa en la professionalitat del futbol, que essent un avenç, no deixa de crear problemes. La gran professionalitat ha convertit el futbol en un manipulador de les persones. I el boom professional desperta passions. Però volent remarcar el valor futbolístic, converteix l'esportista en moneda de canvi. Un greuge inacceptable de la dignitat humana. S'ha transformat en un fenònem mercantil de convertir esclaus en multimilionaris. El mercadeix, que s'està vivint en l'espai hàbil de contractar futbolistes, posa en evidència que les campanyes de l'esport promotor de valors, són un embolcall per tenir pas lliure a un real, encara que camuflat, canvi d'esclaus. I el greuge és més indignant quan

el pagament de contracte de X millions, una part es fa amb diners i l'altra amb jugadors d'acord amb el preu que tenen en el mercat. I no em digueu que aixó no és un tracte d'esclaus. No sóc contrari a que el futbolistes professionals siguin remunerats d'acord amb les seves qualitats personals, que creen diferències, però sempre dintre del barem de la dignitat. Les clàusules de rescissió de contracte de 200, 500 o 800 milions d'euros son un insult davant la professionalitat de moltíssims jugadors mileuristes amb problemes de cobrament. On està la defena dels valors de l'esport en aquesta filosofia que avui dia talla el bacallà? Tothom té dret a guanyar-se la vida, però les formes són ls formes i en els traspassos de jugadors hi ha molt a dir. Els representants de jugadors que s'hi guanyen la vida poden explicar moltes anècdotes. El boom de la premsa al voltant d'un jugador multimilionari per tornar al seu ex-club és molt significatiu i per a mi amb l'ètica esportiva dels valors que ens volen fer creure encara més. I el que més em decepciona és la tranquil·litat de fet normal amb que es gestiona. A l'analitzar els resultats negatius d'algun partit dels intocables, em pregunto quina incidència té en els companys d'equip quan escolten les gestions multimilionàries per recuperar el jugador, incloint en el pagament els traspàs de jugadors que hauran de marxar a un altre club

. Amb tota franquesa en aquest mercadeix es juga amb la dignitat de les persones lliures que se senten tractades com esclaus. Aquest mercadeix és possible en un país, encara que sigui demòcrata, quan per guanyuar diners tot si val. En el cas que commento, el guanyar diners , digui el que es digui, és la raó més important, malgrat l'argument dels valors que massa vegades és una tapadora. La dignitat d'una persona no té preu, no hi ha prous diners al món. Senzillament, agradant-me com m'agrada l'esport, m'esgarrifo davant d'actituds esclavitzadores. I m'esgarrifo per que a nivell d'infantils ho he viscut en el tracte d'exalumnes, verdaderes promeses del futbol i alguns d'ells fitxats per clubs de divisió d'honor. No ho accepto, lluito en contra, però mentre el món no gaudeixi d'una classe política digna que compleixi els seus deures de defensora de la llibertat i dignitat de les persones i dels pobles, el futbol professional farà els honors a aquesta política. És molt trist que l'esport esdevingui un factor negatiu en la convivència en pau de la humanitat. Però l'esperança no es pot perdre perquè hi ha exemples d'esportistes de tots nivells, encara que pocs els dels nivells superioros,, defensors dels drets naturals de les persones.