L’esport en la vida d’aquest avi és cultura i art amb una filosofía i pedagogía pròpia. I l’estima perquè és configurador social i definidor de paísos. L’esport català ho palesa a bastament. No ha fet esport, aquest avi, però l’ha viscut intensament. Ho explicarà també en aquesta bloc que dedicarà a l’esport català.

dimarts, 3 de desembre del 2019

CAP A ON ENS PORTA L'ESPORT?


Des d'els temps prehistòrics que l'activitat esportiva actúa de configuradora de la convivència humana i d'educadora de la persona. Òbviament que no es coneixia el seu nom, però els efectes de l'exercici físic es notaven. Desplaçaments per indrets difícils per la configuració o la temperatura obligaven a moviments més o menys sofisticats per raons de vida, de veinatge o de necessitat. No tenien la qualificació actual però els efectes eren parells als de l'esport actual. La caça i la pesca eren necessitats, esdevingudes segles desprès activitats de lleure esportives; els desplaçaments, en particular d'indrets nevats, exigien un calçat més protector, com per exemple el patí de gel fet d'un os que es conserva en un museu; els troncs de defensa i atac que donaren pas a les espases per atacar i defensar'se. Una necessitat històrica convertida en acció d'esbargiment ha desembocat amb l'exercici que avui en diem esport en l'aparició de moltes varietats de moviments. L'esport configurador social ha passat de ser una necessitat de subsistència a una diversió i en l'actualitat, la diversió en més d'un esport, ha tornat a ser un mitjà de subsistència amb condicions molt millorades. Però com totes les activitats humanes estan sotmeses a l'us de la llibertat, que els humans en fan, per conèixer si és en bé o en mal. I per aquesta raó, seguint el procés mundial dels esports, cal preguntar-se cap a on ens porta l'esport? I la problemàtica esdevé preocupant quan hom se n'adona que està dominat pel capital, que ha convertit algues modalitats esportives en les seves esclaves de luxe per fer nous rics en detriment de més pobres. I el problema més patent i poderós el planteja el futbol i aquells esports dominats per les televisions nacionals amb incidències mundials que amb facilitat l'esport esdevé un reclam configurador d'una humanitat més injusta. Vaig visionar el lliurament de la sisena pilota d'or a Messi amb una gran festa del futbol mundial, en la que les figures masculines particularment brillaren més perquè són les més riques i milionàries, donant-els-hi un espai protagonista al costat de l'atorgat a les dones, que no va passar desapercebut però no massa brillant Està molt bé aquesta festa però perquè de veritat sigui un servei a la societat ha de tenir més incidència en que l'esport sigui un mitjà de vida digna per a tots els esportistes i no només per a una minoria. Cal més exercici de dignitat humana i de rebre la corona de llorer, que atorgaven els Jocs Olímpics Grecs a esportistes dignes en la seva integritat. No em queixo dels esportistes, em queixo del model, perquè crec i en algun cas n'estic segur, que hi ha esportistes que són campions també de dignitat humana.L'exemple d'individualitats és d'aplaudir però prefereixo que la dignitat es practiqui des d'el poder, en aquest tema, esportiu. Penso que s'hi camina, peró massa lentament. Crec que en el lliurament darrer de la pilota d'or, d'exemples n'hi havia més d'un. I aixó és bo per a la humanitat. El diner hi és, en l'acte de referència es veia amb prou claretat, ara només falta complir-hi la filosofia. I en aquesta questió i estem tots implicats, perquè si no en som tots conscients, el camí serà en va, i la humanitat mo s'ho mereix, ha de ser en positiu. De diner, n'hi ha; d'intel·ligència social esportiva, també; que falta?, que la religió marqui el camí de l'amor universal i que la política sigui de veritat un servei a la humanitat. On hi ha el problema? Només en les persones amb capacitat de decidir. Si no s'avança en aquest camí és per manca de voluntat i per orgull de sentir-se déu, encara que sigui en minúscula.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada