Des d'els temps
prehistòrics que l'activitat esportiva actúa de configuradora de la
convivència humana i d'educadora de la persona. Òbviament que no es
coneixia el seu nom, però els efectes de l'exercici físic es
notaven. Desplaçaments per indrets difícils per la configuració o
la temperatura obligaven a moviments més o menys sofisticats per
raons de vida, de veinatge o de necessitat. No tenien la qualificació
actual però els efectes eren parells als de l'esport actual. La caça
i la pesca eren necessitats, esdevingudes segles desprès activitats
de lleure esportives; els desplaçaments, en particular d'indrets
nevats, exigien un calçat més protector, com per exemple el patí
de gel fet d'un os que es conserva en un museu; els troncs de defensa
i atac que donaren pas a les espases per atacar i defensar'se. Una
necessitat històrica convertida en acció d'esbargiment ha
desembocat amb l'exercici que avui en diem esport en l'aparició de
moltes varietats de moviments. L'esport configurador social ha passat
de ser una necessitat de subsistència a una diversió i en
l'actualitat, la diversió en més d'un esport, ha tornat a ser un
mitjà de subsistència amb condicions molt millorades. Però com
totes les activitats humanes estan sotmeses a l'us de la llibertat,
que els humans en fan, per conèixer si és en bé o en mal. I per
aquesta raó, seguint el procés mundial dels esports, cal
preguntar-se cap a on ens porta l'esport? I la problemàtica esdevé
preocupant quan hom se n'adona que està dominat pel capital, que ha
convertit algues modalitats esportives en les seves esclaves de luxe
per fer nous rics en detriment de més pobres. I el problema més
patent i poderós el planteja el futbol i aquells esports dominats
per les televisions nacionals amb incidències mundials que amb
facilitat l'esport esdevé un reclam configurador d'una humanitat més
injusta. Vaig visionar el lliurament de la sisena pilota d'or a Messi
amb una gran festa del futbol mundial, en la que les figures
masculines particularment brillaren més perquè són les més riques
i milionàries, donant-els-hi un espai protagonista al costat de
l'atorgat a les dones, que no va passar desapercebut però no massa
brillant Està molt bé aquesta festa però perquè de veritat sigui
un servei a la societat ha de tenir més incidència en que l'esport
sigui un mitjà de vida digna per a tots els esportistes i no només
per a una minoria. Cal més exercici de dignitat humana i de rebre la
corona de llorer, que atorgaven els Jocs Olímpics Grecs a
esportistes dignes en la seva integritat. No em queixo dels
esportistes, em queixo del model, perquè crec i en algun cas n'estic
segur, que hi ha esportistes que són campions també de dignitat
humana.L'exemple d'individualitats és d'aplaudir però prefereixo
que la dignitat es practiqui des d'el poder, en aquest tema,
esportiu. Penso que s'hi camina, peró massa lentament. Crec que en
el lliurament darrer de la pilota d'or, d'exemples n'hi havia més
d'un. I aixó és bo per a la humanitat. El diner hi és, en l'acte
de referència es veia amb prou claretat, ara només falta complir-hi
la filosofia. I en aquesta questió i estem tots implicats, perquè
si no en som tots conscients, el camí serà en va, i la humanitat mo
s'ho mereix, ha de ser en positiu. De diner, n'hi ha;
d'intel·ligència social esportiva, també; que falta?, que la
religió marqui el camí de l'amor universal i que la política sigui
de veritat un servei a la humanitat. On hi ha el problema? Només en
les persones amb capacitat de decidir. Si no s'avança en aquest camí
és per manca de voluntat i per orgull de sentir-se déu, encara que
sigui en minúscula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada