El PP contra el F.C.Barcelona

No sóc soci del Barça, ni de l’Espanyol però en els dos clubs catalans s’hi llegeix, encara que amb diferents llenguatges, un missatge de país. Trobo decepcionant que un partit polític no sigui capaç de llegir, ni d’entendre el curs de la història. El futbol, gràcies a les diferències, també és un configurador històric. I malgrat m’és difícil, encara, entendre la orientació globalitzada d’aquest esport, intueixo en ell que la globalització és el procès de futur. Referent al FC Barcelona, com en altres equips, m’és difícil acceptar la possibilitat de jugar una competició estatal pràcticament sense jugadors de l’estat. És un procès llarg, no fàcil, però és orientatiu de com una societat, respectant les diferències, obre els braços a tothom sense limitacions d’orígen, raça i tendències ideològiques. La globalització que en l’actualitat practica el futbol equival al procès històric de progrès? El missatge de tots som germans en l’espai on vivim i treballem independentment del propi orígen és la traducció evangélica que tots som fills de Déu. En aquesta tendéncia, política, religió i cultura es donen la mà. I és curiós que un dels màxims factors sigui un esport, en aquest cas el futbol, encara que d’altres com el bàsquet, l’handbol, l’hoquei, el waterpolo, per exemple, segueixen a una distància raonable la mateixa tendència. Però en l’exercici de la globalització cada club de l’esport en questió no renuncia a la seva identitat. Una aportació més de la importància de les diferències per valorar la qualitat de la globalització. I al PP no li agrada la defensa de la diferència al proptestar contra el FC Barcelona perquè dóna suport al procès de Catalunya cap a la independència. Un veritable incomprensió de la filosofia de la globalització i, a la vegada, una incapacitat d’entendre la història i el seu curs. El FC Barcdelona, independentment de l’us de la seva força econòmica que es fonamenta en la credibilitat que desperta, des de els principis de la seva història l’ADN sempre ha estat cent per cent català. I el seu primer president i fundador fou processat i desterrat per aquesta defensa. La trajectòria del Barça, en aquest sentit, és una demostració que, malgrat les manipulacions patides i que pateix, és una icona mundial de la identitat del poble català. I és vergonyós i antidemocràtic que un partit polític espanyol, en el que hi militen catalans, siguin precisament els catalans els que s’avergonyeixen de la identitat catalana independentista de més de dos milions de catalans. Una aberració democràtica que la història borrarà del mapa. El CF Barcelona amb un president  víctima de l’odi contra Catalunya, amb situacions difícils de subsistència desprès de la guerra, amb presidents que han mirat més el futbol que el país, no ha deixat mai de ser un club esportiu d’esperit català. Quan les circumstàncies han estat adverses la natura i la història han tingut cura de la seva conttinuitat i supervivència. I el poble ha estat la salvaguarda de la seva identitat. La seva imatge mundial, malgrat taques que no ens agradin, és un missatge que cal tenir en compte perquè és un exemple de globalització. I la globalització sense diferències és impossible.

I és precisament aquesta filosofia la que porta a criticar la signatura del FC Barcelona del dret a un referéndum del poble català per decidir el seu futur. Amb el FC Barcelona, el futur de la convivència universal és la globalitat creada per estats independents i lliures, i Catalunya ha de ser un estat exemplar en el procès de la història. Catalunya té en l’esport un defensor capdal dels seus drets. No debades més del vuitanta per cent dels seus habitans actuals practiquen algun esport. La cultura i el treball són els esports que armen la voluntat dels catalans.