El dret a competir.

La porta d’entrada a les grans competicions internacionals rau bàsicament en la qualitat de l’esportista. No nego que defensar el teu país és un dret i un honor i també pot ser un deure, i aquest deure pot gaudir d’excepcions. Ha estat una alegria per a mi llegir l’avís del COI de tancar les portes a organitzar competicions internacionals a l’estat espanyol si no es compromet a reconèixer el dret dels esportistes kosovars a participar en esdeveniments internacionals amb el nom del seu país. Ja van tenir problemes per participar en els Jocs mediterranis de Tarragona i darrerament a Madrid en el Campionat Mundial de Kàrate. L’esport és una manifestació humana de les persones i un dret d’aquells que assoleixen una qualitat excepcional. Ja era hora que una organització Mundial li toquès el crostó a l’estat espanyol. No hi ha cap dubte que el problema és polític perquè suposaria reconèixer la independència de Catalunya creient que negant la de Kosovo l’evitarà millor. El greuge es fa a les persones i també a la història. M’han cridat l’atenció les paraules de Samaranch, membre del COI  i fill de qui fou president, quan afirma:”Espanya ha estat sempre una grandíssima font de solucions…” per exemple l’actuació del seu pare que gràcies a ell va impedir el COC, Comitè Olímpic Català. I al respecte dues observacions. La primera invitació per formar part amb tots els drets del COI es va fer a Catalunya els anys 20 del segle passat i fou l’Espanya de les grans solucions qui ho va impedir politicament. Però, Catalunya no va perdre l’esperança de  poder participar en els Jocs Olímpics i a Catalunya es va fundar el primer COE espanyol amb residència a Barcelona. I el famós equip de futbol de Zamora, Samitier i Alcàntara va poder participar en els Jopcs Olímpics dels anys 20 del segle passat. Els Jocs Olímpics de Barcelona eren una oportunitat per organitzar el COC i fou l’estat qui ho va impedir empressonant també a independentistes catalans a qui la Justícia Europea va donar la raó i Espanya no en va cas. Les grans ssolucions espanyoles van tancar la porta a la federació de Patinatge que havent estat admesa fou expulsada per imposicions del govern espanyol. I malgrat tot l’esport català ha estat admès per federacions internacionals amb participacions verdaderament de qualitat mundial. Com exemple la Selecció Catalana de Futbol Sala, actual campiona europea, disputarà enguany el Mundial sub-20 a Colòmbia i el corredor de muntanya Pau Capell ha conquerit enguany el títol mundial d’ultra trails. La UFEC pot facilitar molta informació de la presència esportiva catalana en competicions internacions amb un nombre important de federacions catalanes admeses per les internacionals corresponents.I també la Plataforma de Seleccions Catalanes, de la que sóc soci. I el COI ho sap i coneix molt bé l’esport català i no està disposat que la política sigui esportivament un impediment per a molts esportistes amb qualitat excepcional. M’agradarà comprovar la “grandíssima font de solucions”. Tinc molt clar que el COC es mereix ser acceptat pel COI per història i qualitat dels seus esportistes. Només la política és l’obstacle i molta culpa és de Joan Antonio Samaranch.