Els genis no són la solució en l’esport

Una dita castellana ho expressa amb prou claredat: “ no es oro todo lo que reluce”. No   serè jo que negui la presència dels genis. Aniria contra el meu respecte a la diferència.  Però hi ha genis fabricats quan els veritables són fruit de la naturalesa. El geni és  fenomen esporàdic, no ho és sempre i esperar que un partit de futbol amb la seva presència ja està guanyat és una quimera que la història fa palesa. L’espectacularitat de les jugades del geni quan està inspirat desperten entusiasmes que semblen bogeries. Són material periodístic que l’enlairen als altars. I no n’hi ha per tant. No diré que és dolent tenir un geni en el partit, però també sé que sense la col·laboració dels companys els partits no els guanya ell. No tinc res contra Messi, però el millor jugador del món ho ha de demostrar amb el Barça i amb la Selecció Argentina. Els genis també fallen i tinc el costum de parar esment en les jugades i puc assegurar que l’apartat de les errades està més ple que el dels encerts. Una jugada brillant no és suficient per ser un fora de sèrie. El geni quan ho és i ho és si a la vegada demostra intel·ligència, és humil i reconeix les seves limitacions i domina l’orgull. Ja sé, que a vegades no és fàcil, sobre tot quan certs comentaristes es passen de rosca i denigren la persona. Dissortadament, en el món, allò que es demana als futbolistes d’elit, és molt superior a la capacitat humana. I succeeix, el que succeeix, que Messi anuncia la seva retirada de la Selecció Argentina. Penso que no és una retirada d’un  esportista intel·ligent perquè ha de ser solidari amb els seus. Crec que l’entenc i és allò que vull, però les formes no són d’un supersèrie. La sortida ha de ser més humana i reflexionada. Posar la seva participació en mans del seleccionador en vista de l’oposició crítica de la premsa i de l’afició. Deixar entreveure que no és nega a col·laborar però que no vol contradir la voluntat de la gent. És veritat que el pes de la fama és molt exigent sobre el jugador del Barça però ell té dret a que es respectin les seves limitacions, que en té com tothom i no poques. Però les diferències positives també són superiors però és veritat que sense jugadors del seu nivell no gaudiria de la fama merescuda que té, i quan dic merescuda deixo de banda les mancances i dono importància a les qualitats positives. No nego que és un superclasse, però penso que es mereix un tractament digne com a ser humà. No es pot divinitzar passionalment, cal ser més racional en les valoracions i els genis serien més genis i en el cas de Messi, el futbol en sortiria més afavorit.