La Plataforma pro seleccions catalanes celebrarà el
dia 15 de juny d’enguany a la seu de la Federació Catalana de Futbol i amb la
col·laboració i suport de la federació una trobada per estudiar i posar al dia
el tema del paper que jugaria la Selecció Catalana de Futbol en la competició europea.
Personalment penso que la seva presència és un dret que la història de l’esport
català reclama per la seva qualitat, el seu estil i el treball. No sóc
historiador de l’esport, però el recorregut de l’esport català té una presència
a la península ibèrica, a Espanya, a Europa i al món amb mèrits suficients per
ser reconegut i acceptat independentment de les manipulacions polítiques. La
dignitat és reconeix pel ser i com aquest ser es manifesta. I l’esport català,
que a la seva qualitat i treball hi palesa ser promotor protagonista de l’esport
espanyol, no rep ni aquest reconeixement. On es va constituir el Comitè Olímpic
espanyol? Qui va fer possible la primera participació olímpica de la selecció
espanyola de futbol? Quin ha estat l’esport
amb més campionats del món assolits? I en la resposta sempre s’hi troba Catalunya.
Qui va ser, els anys vint del segle passat, convidat a formar part amb tots els
drets del COI? I en la resposta hi apareix el nom de Catalunya. Qui és el
primer campió olímpic de tots els temps? La resposta porta el nom de Barcelona,
la Barcino del segle I. Les preguntes i respostes són moltes. I malgrat el
testimoni de la història, a Catalunya se li nega el dret a ser olímpica i a
gaudir der seleccions pròpies. Per què, senzillament perquè el “ser”, no
compta, només si la política diu que ets una nació. L’etern conflicte entre el
ser el saber fer i estar i el seu reconeixement. Esportivament Espanya només la
necessita per auto-atorgar-se els èxits conquerits per Catalunya. El fet de ser
i fer no té valor, només en té si es retira el nom de català i si col·loca el d’espanyol.
Possiblement el futbol és un dels arguments més exigibles de l’estat per
figurar internacionalment. I conegut d’arreu és la tasca dels catalans en
aquest esport. En la història d’Espanya aquesta tasca l’han feta espanyols. És
una de tantes facetes de la història en la que la política manipula la
realitat. En el tema d’aquest comentari, a mi només el dubte del paper que
faria Catalunya a Europa, m’ofèn. Guanyar o perdre, mentre la qualitat i la
dignitat siguin norma, no em preocupa, perquè allò veritablement important és
ser-hi. I Catalunya mereix ser-hi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada