Sang, llàgrimes i suor, deia Churchill

La sort em va permetre visionar una bona part del segon temps del partit del BM Granollers, que parodiant el polític anglès em va fer reviure i recordar el primer títol internacional guanyat l’any 1976. Els jugadors i tècnics de l’equip vallesà no estalviaren suors, llàgrimes i sang i a l’estil del grans lluitadors assoliren l’èxit desitjat perdent el partit. Els èxits no s’aconsegueixen sempre guanyant, perdent també es demostra ser gran i molt més quan en la contesa s’hi ha bolcat totes les forces i actituds per palesar vàlua en l’exercici de l’esport de la teva vida. El BM Granollers, que vaig veure jugar per televisió, em va fer patir posant en dubte l’èxit, però la fe i la força posada en la lluita em mantenia ferma l’esperança. És veritat que la balança va caure del costat del Granollers en la eliminatòria. Durant el partit alguna decisió arbitral em feu témer el pitjor sobre tot en una jugada que acabà en gol i era totalment injust perquè la falta era clara. Fou la següent, un jugador contrari, caigut, agafa la pilota dintre l’àrea del porter i marca. Un gol injust i perillós. Aquestes possibles errades arbitrals afavorint el local poden ser determinants. Per sort, l’estratègia dels darrers minuts, també la sort, que fou buscada, l’entrega dels jugadors i la serenitat nerviosa de l’entrenador van donar motius d’alegria com els salts de joia al bell mig de la pista quan el xiulet arbitral senyalava el final del partit. Els meus temors en que es fundaven: en jugades precipitades realitzades per l’afany d’assolir el gol amb un excés d’individualisme. Per sort, el darrer temps mort dominà els nervis i donà clarividència als jugadors. Allò important rau en el fet que el BM Granollers està en el grup dels millors. I és aquest el Trofeu més important de la seva història. Què farà a França aquest mes en la fase final?. Senzillament que és un entre iguals. Guanyant o perdent farà història i el crit del “pit i collons” ressonarà en l’ambient de l’handbol europeu.