“AIXÍ JUGO”

La UFEC (Unió de Federacions Esportives Catalanes) incansable treballadora per un esport català modèlic i una Catalunya esportiva capdavantera, amb el lema “Així Jugo” programa una campanya per un esport digne. L’esport en ell mateix no és posseïdor de valors, la seva dignitat depèn dels valors dels seus practicants. La gran força formativa de l’esport rau en l’exigència d’uns esportistes dignes per les seves qualitats. Sense unes persones amb una imatge integral com demana la naturalesa, l’esport no brillarà en la coordinació de la convivència. L’esport és un espai de convivència, de relació, i aquest espai l’ocupen les persones. Que la UFEC, amb les seves 69 federacions i esportistes d’elit organitzi semblant campanya, palesa amb prou claredat la necessitat d’un reciclatge per millorar la imatge. No hi ha cap mena de dubte que Catalunya és un model esportiu de ressò mundial però quina és la imatge de l’esport mundial? Opino modestament que l’esport en el món actual està tacat per la corrupció i dominat pel diner que condicionen la dignitat de les persones, tant dels dirigents com dels esportistes.

La campanya és necessària però per on cal començar-la. La nova imatge mundial, que ha de donar l’esport, no la crearan els actuals responsables i practicants si obliden la base que és l’educació. Abans d’esportista s’és persona.

L’esport ha de ser també escola i fer pedagogia, però quan s’arriba a l’esport cal ja una formació de base, sigui quina sigui l’edat de l’esportista que comença. No es pot anar a l’esport amb l’esperança que els hi solucionarà tot i els farà persones. Si aquesta fos la realitat no serien necessàries campanyes com “Així jugo”, tot i corrent el risc poc pedagògic de la presència de certs esportistes que no són un model a seguir. Els programes educatius d’Espanya no ajuden com cal, no només a la formació de l’esportista sinó tampoc a la de la persona, realitat molt greu. És veritat que per portar-la a terme es necessita diner però no el diner com objectiu, perquè allò que, avui dia, fa el diner és corrompre. En la base educativa hi cal la pedagogia del diner però si aquesta base no la compleix la filosofia política no hi ha res a fer. Malgrat la problemàtica històrica la naturalesa és sàvia i sempre desvetlla consciències íntegres que denuncien els desviaments i lluiten contracorrent per la dignitat del ser humà amb la finalitat d’una convivència universal en pau. Benvinguda la campanya de la UFEC amb l’esperança que els miralls actuals esborrin les taques i millorin la brillantor.

Cal una pedagogia de base i des de la base i una filosofia de la integritat humana en la que el diner és un servidor no un objectiu final. I en aquesta campanya no es pot oblidar que Catalunya també necessita l’esport per la seva llibertat i una millor convivència nacional i universal.