Una alegria esportiva triple de l’avi que estima l’esport

Llegint L’Esportiu del diumenge 29 de maig de 2016, la secció esport.cat ha traslladat l’avi a la seva jovenesa. Han estat tres notícies: a) l’esport escolar com estructura d’estat, b) el model esportiu català explicat als representants dels comitès olímpics europeus i c) el programa Esport Blanc Escolar.

Els esports d’hivern han estat els preferits de l’avi que estima l’esport. Eren els anys cinquanta del segle passat que la Federació Catalana d’Esquí va demanar que qui era aleshores el Pare Sala, escolapi, dirigís pedagògicament un curs escolar d’esquí al Pirineu Català i per raons que ell es guarda, el seu superior no li va ni comunicar, però se assabentà. Alguna raó hi havia perquè la Federació li atorgà un trofeu d’esquí. A l’avi li agrada l’esquí i en va senyalat, una fractura de fèmur. Al costat de l’esport de la neu hi ha l’hoquei sobre gel. L’avi va formar un equip escolar d’hoquei sobre gel, el segon equip que els anys cinquanta del segle passat hi havia a Catalunya.

Els esports escolars, durant la seva etapa docent, van ser la nineta dels seus ulls i a Barcelona i a Granollers hi va dedicar els seus esforços. De la seva tasca a Barcelona en guarda el record de la medalla de bronze de l’Ajuntament en reconeixement a la dedicació a l’esport escolar i de Granollers, la medalla d’argent de la federació catalana d’handbol per la dedicació a l’handbol escolar. L’afirmació del Secretari General de l’esport, que cal assegurar el model escolar com una ”estructura d’estat a preservar de cara al futur” l’il·luminà la mirada i li confirmà que el treball escolar dut a terme a Catalunya en temps difícils de la dictadura per persones que creien en l’esport com factor de convivència, fou un treball de base i que amb ulls agraïts el considera el millor premi que mai li podien atorgar.

La tercera alegria, l’atenció que l’esport català mereix de l’olimpisme. Precisament l’avi que estima l’esport va dedicar hores de la seva vida a la il·lusió d’assolir el Comitè Olímpic Català amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona del 1992.

La trobada a Port Aventura del representants dels Comitès Olímpics Europeus fent conèixer al món el model català de l’esport ha esdevingut per a l’avi una alenada d’aire fresc que li referma l’esperança de poder gaudir la realitat d’una Comitè Olímpic Català. L’avi està convençut que serà una realitat perquè les portes que va tancar Joan. A. Samaranch les obrirà la independència de Catalunya. La no existència a Espanya d’un Comitè Olímpic Català és un greuge històric al protagonisme que ha tingut i encara té Catalunya en la creació de l’olimpisme a Espanya i en la situació al món de l’esport de la pell de brau.