Les estelades van parlar...

És vergonyós i contra natura convertir un partit de futbol en un  titella polític. Però els resultats parlen, acusen i posen en evidència. Perquè una competició esportiva ha de portar el nom del Cap d’Estat? Vint segles d’història han de copiar els esdeveniments del Circ Romà aixecant o abaixant el dit per derrotar o proclamar guanyador? Era aquesta la imatge que visionant el partit, el meu subconscient em desvetllava. El partit de final de Copa entre el Barça i el Sevilla propicià veritables provocacions històriques. I una vegada més es confirmà que la història d’un país la escriuen les persones malgrat la voluntat contrària del poder. Del partit d’ahir m’hi sobrava la presidència en les condicions que estava.

Em va causar sensacions d’una manipulació descarada encarregar l’arbitratge del partit a un policia per bon àrbitre que sigui sobre el paper però no ho va demostrar. No tinc res a objectar al repartiment de banderes espanyoles que duia a terme una entitat hispana, encara que penso no erro quins eren els seus objectius gens solidaris. Va ser una demostració de prepotència i voluntat destructiva el volum de l’himne nacional espanyol per silenciar la voluntat d’una part molt considerable de l’estat amb el que està en desacord i se’n vol separar. Una demostració més de la falta de voluntat dialogant. Només faltaria que la sentència judicial permetent l’entrada al camp de futbol de les estelades fos fruit d’una demostració amanyada de independència judicial per demostrar davant del món allò que no és la realitat, ni la veritat. És evident que la necessitat del vot espanyol que té Alemanya converteix en escolanet el govern del PP. Però cura, si fou aquesta la política en el rerefons del partit de Copa. Encara es posaria més claredat en la manipulació política existent. Allò, que es proclamava però que en realitat no es practicava és fe creure que la política no manipulava la justícia, ni l’esport. Les manifestacions, al respecte, del President de la Lliga de Futbol Professional, no eren prou clares? Cap dirigent esportiu i polític nacionals no han dedicat mai un minut a intentar descobrir els arguments qualitatius que representa la internacionalitat d’un equip català que amb la seva actuació potencia mundialment el valor futbolístic d’un país, al que odien, i que amb una solidaritat de convivència, que vol pacífica, el país odiat vivifica. Perquè els èxits de l’esport català a tots nivells i que són molts, actualment en el llibre de la història de l’esport mundial s’escriuen en el capítol d’Espanya i no en el de Catalunya que s’obliga des del poder a oblidar.

Sortosament, gracies a la veu de l’estelada, que l’himne nacional pretenia emmudir, tot el món es va assabentar que la Copa del Rei l’havia guanyada l’equip català, quins èxits són valorats mundialment. El vent de les estelades va escampar la victòria de la veu d’un país que vol viure en llibertat i en pau essent present amb identitat pròpia en la comunitat mundial. L’esport va fer, en la final de Copa del Rei, Catalunya més internacional. La veu dels pobles, la natura les recolza i la història la reconeix. No em va agradar el partit. És matèria d’un altre article. Però m’agrada moltíssim el missatge que si llegeix. L’esport farà Catalunya independent.

Avui ja ho és una mica més. És el pensament de l’avi que estima l’esport i molt més Catalunya.

La història, la naturalesa i les diferències són arguments de base que també es manifesten en l'esport independentment de les relacions mundials que el procès de la història protagonitza i s'esforça en demostrar  quina és l'autèntica filosofia de la globalització que ha de dissenyar la imatge del mópn actual.