La inconstitucionalitat en un partit de futbol.

Portar l’estelada en un partit de futbol és inconstitucional segons el President del PP català Sr. Garcia Albiol. Una bandera és l’expressió dels sentiments i pensaments de moltes persones i exhibir-la és un dret constitucional, independentment que la bandera sigui pròpia d’una nació o no. Negar l’entrada en un camp de futbol amb l’argument que pot causar aldarulls, no significa res més que incapacitat política de programar la seguretat dels estadis o pistes esportives. Dissortadament massa baralles onegen la bandera espanyola i una baralla a l’aixopluc de la mateixa no deixa de ser un aldarull, que necessita l’actuació de la policia. Acusar de provocadora una persona perquè          porta una estelada o una ikurrinya és atemptar contra la seva dignitat i no respectar el dret que la Constitució li atorga, encara que no cal perquè és un dret natural. L’expressió manipulada és conseqüència d’una programa educatiu que no compleix els objectius que li corresponen. Considerar un aficionat al futbol un provocador perquè porta una estelada denuncia una feblesa democràtica política que cal denunciar per incapacitat dels responsables o per mala voluntat. Que els provocadors i els agressors han de ser controlats, ningú ho nega. Per això existeix la policia. Que un camp de futbol es converteixi en una batalla campal política diu molt poc a favor de les persones que s’hi involucren o dels organitzadors de l’esdeveniment. És lamentable que un partit de futbol que pel seu natural és una relació d’amistat, per culpa d’unes interpretacions incorrectes de l’esport sigui considerat com un perill social. És vergonyós que s’hagi arribat als extrems que per jugar un partit de l’esport que sigui, esdevingui necessària la presència de la policia. És una de tantes demostracions de les mancances socials i polítiques, resultat d’una estructura educativa desfasada i positivament negativa, per allò dels seus fruits els coneixereu. Davant d’aquest comportament políticament incorrecte per anticonstitucional i gens respectuós amb les persones i amb la nació catalana, honestament penso que, com diuen els castellans, “a grandes males, grandes  remedios”,el que caldria fer és no presentar-se a jugar el partit amb totes les conseqüències. Estic convençut que els nostres “amics” enemics correrien a demanar que no deixéssim la competició espanyola per una raó molt simple i reconeguda per un alt càrrec de la Delegació Nacional de l’Esport, sense els equips catalans la lliga seria un desastre econòmic. Estic convençut que allò que necessiten els que “tanto aman Cataluña” és un escarment de campionat i que fassi soroll a Europa. Donen lliçons de respecte a la llei i són qui menys la compleixen, començant per no respectar la llei natural del respecte a les persones. Senzillament converteixen l’esport en un “facedor de agravios”.