Civisme i esport són dues manifestacions de
convivència, si bé és veritat que civisme denuncia una manera de comportament
que també conviu esportivament. Seguint les xarxes i respectant el dret
d’expressió de tothom no es pot evitar una sensació de preocupació i perquè no
de rebuig, davant de certes manifestacions que són un insult a la convivència,
un rebuig de l’altre i una manifestació oberta d’odi. El món de l’esport és un
mirall prou clar i evident. Dissortadament el respecte a la diferència no és a
Espanya una pedagogia practicada com cal a tots nivells, començant per
l’institucional. Les xarxes són un mitjà en el que sortosament tothom té dret a
dir-hi la seva però dissortadament expressen també el baix nivell de civisme de
massa gent. És inversemblant, que l’esport en un principi activitat de germanor,
esdevingui ocasió d’enemistat i odi. I en la presència d’aquest fet
antidemocràtic, anticívic i antihumà s’hi intueix la feblesa del sistema
educatiu del país. I no tinc cap escrúpol d’acusar el sistema educatiu de
l’estat. És indefensable que un jugador que ho ha donat tot per la Selecció
Espanyola, com Iniesta, perquè s’ha integrat a Catalunya, fitxat pel Barça,
sigui punt de mira dels franctiradors anticatalans per saludar al públic amb
unes paraules en català. I és més indignant quan aquest comportament és permès
dintre l’anonimat. Em diran que es tracta d’un espai delimitat, però és un
espai d’abast universal i si els responsables de l’ordre públic hi fan la vista
grossa demostren que allò que menys els importa és la convivència. Iniesta
mereix tots els meus respectes i si parla també català palesa un grau més de
qualitat humana i de civisme. L’estat espanyol s’hauria d’avergonyir de
situacions com l’esmentada i preocupà força més del seu sistema educatiu,
social i sobre tot si és cent per cent humà. I si no ho fa va contra els
fonaments de la Constitució Espanyola expressats en el preàmbul. Benvingudes
les xarxes que permeten expressar-se lliurament, però indispensable un sistema
educatiu d’una pedagogia sobre el respecte a tothom. Dissortadament la
democràcia a Espanya no és un instrument de bona convivència sinó un mitjà
d’antidemocràcia contra les diferències humanes. Sense un profund respecte al
fet de ser persona, incloses les enemigues, la democràcia no serà mai un model
perfecte de convivència. I és penós que l’esport esdevingui un mitjà de
controvèrsia sense diàleg i basada en l’insult. Hi ha molt a fer encara en la
convivència universal per poder viure en pau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada