L’esport en la vida d’aquest avi és cultura i art amb una filosofía i pedagogía pròpia. I l’estima perquè és configurador social i definidor de paísos. L’esport català ho palesa a bastament. No ha fet esport, aquest avi, però l’ha viscut intensament. Ho explicarà també en aquesta bloc que dedicarà a l’esport català.

dilluns, 16 de maig del 2016

BM Granollers, un nou capítol en la seva història



Sovint els equips esportius es valoren d’acord amb els seus èxits quan la  veritat de la seva qualitat la verifica el temps. Guanyar és sempre una satisfacció i fruit d’una il·lusió. Però les il·lusions, tot i existint, massa vegades les entrebanquen circumstàncies, alienes unes, difícils, unes altres, però allò que fa la il·lusió és mantenir l’espai propi malgrat els entrebancs i les dificultats. I en aquesta lluita sempre s’hi escriuen victòries i satisfaccions, essent la primera i més important la continuïtat. El BM Granollers ha complert setanta dos anys de vida i a casa sempre ha lluitat a primera fila i no ha perdut mai la categoria en la pista, la renunciar en una ocasió en els despatxos per recuperar-la aviat en la pista. A nivell nacional, el BM Granollers, sempre ha lluitat a primera línia i a nivell internacional no és un desconegut havent assolit èxits significatius i capdavanters de l’esport de la pell de brau. En guany ha tingut a l’abast de la mà una copa europea, amb la curiositat d’assolida en espais de 20 anys. La primera  l’any 1976, la segona el 1996 i la que podia haver estat la tercera el 2016. Els resultats de la final a quatre són prou clars, el BM Granollers es mereixia haver-la guanyat. No ha estat així, però els fets canten i són d’un equip valuós.
La primera eliminatòria perduda per un gol tenia gust de victòria i si no l’aconseguí fou per aquells follets que li barren, no ho entenc, el pas. El partit que li meresqué el bronze, els pocs minuts que vaig poder veure per tv, em van fer patir perquè existia l’amenaça dels fatídics follets, però aquesta vegada l’equip va superar-los, però ha d’entrenar la tàctica contra els follets, que és una tàctica psicològica, no fàcil, molt difícil, però hi és i cal. A Nantes el BM Granollers palesà a bastament que és un equip de nivell mundial. I curiosament amb jugadors que formats a casa jugaven en equips contraris que li disputaven la classificació oficial de l’èxit, que no la històrica perquè aquesta ningú ,li pot arrabassar. L’equip de la capital del Vallès Oriental qualitativament pertany a l’elit i en igualtat de circumstàncies lluita per dret propi en primera línia. Per molts anys BM Granollers.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada